Arxiu d'etiquetes: 1968

Mir i Escudé -germans-

Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch

Andreu Mir i Escudé  (Barcelona, 1885 – 1966)  Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.

Francesc Mir i Escudé  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Dibuixant de planxa litogràfica.

Manuel Mir i Escudé  (Barcelona, 1877 – 1931)  Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.

Miquel Mir i Escudé  (Barcelona, 1895 – 1968)  Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).

Ramon Mir i Escudé  (Barcelona, 1887 – 1973)  Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.

Millà i Gàcio, Francesc

(Gràcia, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1968)

Escriptor i tipògraf. Fill de Melcior Millà i Castellnou, i germà de Lluís. Féu l’aprenentatge a la Casa Ramírez, de Barcelona.

Fou un dels tipògrafs postmodernistes més importants. Fundador de la impremta barcelonina “La Neotipia”.

Va dedicar-se també a l’estudi de l’art i de la tècnica tipogràfiques i publicitàries: L’art de la impremta a Catalunya (1949), El libro del corrector, etc.

Mialet i Rabadà, Pere

(Valls, Alt Camp, 1900 – Barcelona, 16 juliol 1968)

Escriptor. Col·laborador de “Catalana”, “La Nova Revista”, “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” (de Valls, 1931-33) i redactor de “La Publicitat” (1928-37) i de “La Humanitat” (1937-39).

Novel·lista popular, publicà Cara i creu (1925), L’esparver (1925), El primer fill (1926), La germana i Narracions i contes (1929).

També publicà obres teatrals: Error de perspectiva, Melodia discordant i Canvi de ruta (1953); reculls narratius: Pere Mialet presenta… (1929), i comèdies: Pau Canyelles, ex-difunt i La terra em crida.

Mestres i Capdevila, Lluís

(Tarragona, 6 març 1897 – Teuhacán, Mèxic, 18 juliol 1968)

Químic enòleg i polític. Estudià a l’Escola Industrial de Barcelona i a l’Estació Enològica de Vilafranca del Penedès.

Expert en electroquímica del vi, féu viatges científics a l’Amèrica Llatina (1926).

Afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya, fou comissari delegat de la Generalitat a Tarragona des de l’inici de la guerra civil de 1936-39. Més tard formà part de la conselleria de finances.

El 1939 s’exilià a França, Tànger i Mèxic.

Mestre i Artigas, Ernest

(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1885 – Palma de Mallorca, 29 gener 1968)

Enginyer agrònom. De l’estació enològica de Reus passà, el 1913, a dirigir la de Felanitx fins el 1922. El 1919 fundà el celler cooperatiu de Felanitx, que dirigí. Del 1923 al 1948 fou cap del servei agronòmic de les Illes Balears.

Gran impulsor del cooperativisme agrari, intervingué també en la fundació d’un celler cooperatiu a Manacor (1927), de les cooperatives agrícoles de Muro i sa Pobla (1937) i de la Tofona Cooperativa de Sóller.

Mayer i Serra, Otto

(Barcelona, 12 juliol 1904 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 març 1968)

Musicòleg. Deixeble de Kurt Sachs i de Johannes Wolf.

Exercí la crítica musical a Barcelona.

Residí a Mèxic a partir del 1939, on escriví El romanticismo musical (1940), Panorama de la música mexicana (1941), Panorama de la música hispanoamericana (1944) i Música y músicos de Latinoamerica (1947).

Col·laborà en diferents obres col·lectives.

Miquel Massot i Tetas

Massot i Tetas, Miquel

(Barcelona, 20 març 1883 – París, França, setembre 1968)

Pintor i decorador. Format a l’Escola de Llotja i a París.

És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració (1910), que palesa una personalitat decorativista independent però influïda pel classicisme noucentista.

Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.

Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primaveres del 1935 i el 1936.

Fou el millor col·laborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu taller de París.

Martorell i Oller, Salvador

(la Canonja, Tarragonès, 2 febrer 1895 – Tarragona, 13 maig 1968)

Escultor. Es formà a Tarragona i a Barcelona (Llotja) i fou pensionat a França.

El seu estil té alguns punts de contacte amb l’art grec arcaic, així com certa influència d’Aristides Maillol.

Obtingué la medalla d’Or a l’Exposició d’Arts Decoratives de París (1925) i a la Internacional de Barcelona de 1929.

Mallol i Suazo, Lluís

(Barcelona, 1900 – 1968)

Dibuixant i il·lustrador. Germà de Josep Maria. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Fou un dels dibuixants més actius de la revista “En Patufet”. S’hi mostrà influït per Joan Junceda. També és autor d’ex-libris notables.

Participà en diverses exposicions col·lectives de dibuixants humorístics celebrades a Catalunya.

López i Miró, Sergi

(Barcelona, 15 agost 1968 – )

Nedador. Va aconseguir la medalla olímpica de bronze a la final de 200 m braça dels Jocs Olímpics de Seul (1988).

Posteriorment es convertí en el primer nedador espanyol en assolir el 1990 un record d’Europa (2’12”24 en els 200 m braça). El 1991 va batre també el record d’Espanya dels 400 m estils.

Fou medalla de bronze als campionats d’Europa de 1991.

Es retirà el 1996 i treballà com a tècnic en diversos països, així com a universitats i clubs dels EUA.