(Foradada, Noguera, 1886 – Ponts, Noguera, 1967)
Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924).
(València, 1888 – Barcelona, 1967)
Editor i escriptor en castellà. Visqué a València i a Madrid, on posà en pràctica la política de Blasco i Ibáñez i dels grups republicans. Fundà l’editorial Cervantes i tendí cap al valencianisme polític.
El 1920 s’instal·là a Barcelona, on traslladà l’editorial. És considerat l’inspirador de la festa de la Diada del Llibre (1923).
Publicà Socialismo, sindicalismo y georgismo (1912), El fascismo (1922), etc.
(Madrid, 1895 – 5 gener 1967)
Militar. El 1945 fou nomenat governador civil de la província de Barcelona. Durant el seu mandat tingueren lloc (abril 1947) les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, organitzades per l’abat Aureli Maria Escarré, pocs dies després de les quals Bartolomé Barba cessà en el càrrec.
Sobre la seva actuació durant aquest període publicà Dos años al frente del gobierno civil de Barcelona y varios ensayos (Madrid 1948).
(l’Havana, Cuba, 15 març 1967 – )
(Lucrecia Pérez Sáez) Vocalista. Inicià els seus estudis de piano clàssic a sis anys amb Isolina Carrillo, autora del bolero Dos gardenias.
El 1991 arribà a Catalunya amb l’orquestra femenina Anacaona, conservadora de la més pura tradició musical cubana. Aviat es convertí en habitual del circuit de clubs de Barcelona i Madrid.
Entre els discs editats a Espanya cal destacar Cubáname (1999), en el qual col·laboraren Paquito D’Rivera i Chavela Vargas, i la col·laboració en l’espectacle Germanies 2007 de Lluís Llach.
El 1996 compongué la banda sonora del documental Balseros, dirigit per Carles Bosch.
(Barcelona, 9 desembre 1890 – 25 novembre 1967)
“Tana Lluró” Soprano i professora. Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona.
Féu el seu debut l’any 1908 i actuà per primera vegada al Liceu el 1912 amb l’òpera Roméo et Juliette, de Gounod.
Entre les seves interpretacions cal recordar Liliana d’Apel·les Mestres (1912), i Maruxa d’Amadeu Vives (1914), paper que cantà molts cops.
Posteriorment va dedicar-se a l’ensenyament.
(Tarragona, 15 abril 1886 – Labastida, Llenguadoc, 11 maig 1967)
Eclesiàstic. S’ordenà de sacerdot el 1911. Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense.
Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música.
Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la guerra civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida.
S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques. Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor.
Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola (sd), signat Joan Comas, i La meva Tarragona (1971).
(Granollers, Vallès Oriental, 3 desembre 1891 – Buenos Aires, Argentina, 5 setembre 1967)
Compositor i director. Fundà i dirigí l’Orfeó Granollerí. També fou director de l’Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català.
Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.
(Catalunya, 1967 – )
Catàleg anual de la producció editorial en català que inclou les novetats de l’any i el fons comercial. Aparegué per primera vegada editat per l’Instituto Nacional del Llibro Español, si bé a iniciativa de l’editor Frederic Rahola i elaborat per Maria Ballester.
El de l’any 1981 i el corresponent als anys 1982-84 han estat editats pel Servei del Llibre del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.
El 1979 i el 1980 fou editat un catàleg específic sobre llibres infantils, juvenils i didàctics en català.
(Gràcia, Barcelona, 1882 – Barcelona, 1967)
Dibuixant i pintor. Fill de valencians, es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fins a vint-i-tres anys.
Decorador i il·lustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia.
Com a pintor, d’un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, conreà els temes de gènere i el paisatge -sobretot el mallorquí-.
Féu diverses exposicions individuals i participà en altres de col·lectives, com la Nacional del 1942.
(Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 11 octubre 1898 – Barcelona, 5 febrer 1967)
Escriptora i pedagoga. Mestra de les escoles de l’ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar.
Col·laboradora de “Cavall Fort” i autora de Beceroles (1966) i Estels (1967), llibres per a l’ensenyament del català als infants.
Dades dels Països Catalans 