Arxiu d'etiquetes: 1966

Bas i Blasi, Martí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1910 – París, França, 1966)

Pintor i dibuixant. Prengué part en l’Exposició de Primavera del 1937 i en el saló de Tardor del 1938 a Barcelona, i col·laborà com a dibuixant en revistes com “Cigronet” i “L’Esquella de la Torratxa”.

Durant la guerra civil desenvolupà una profusa activitat com a cartellista. El 1939 s’exilià a París i participà en el Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.

S’especialitzà en il·lustracions per a edicions de bibliòfil (L’éducation sentimentale, Le chaos et la nuit).

Barcelona, escola de cinema de

7 Respostes

(Barcelona, 1966 – 1969)

Grup de realitzadors cinematogràfics catalans o establerts a Barcelona: Jacint Esteva, Joaquim Jordà, Carles Duran, Vicenç Aranda, Ricard Bofill i, posteriorment, Jordi Grau i José Maria Nunes.

Fou propugnada pel crític i cap de producció Ricard Muñoz i Suay, enfront de la generació madrilenya denominada Nuevo Cine Español.

A part la intenció propagandística del terme, el nexe, no gaire coherent, entre les seves obres era, juntament amb l’abaratiment de la producció, una ambició renovadora actualitzant i en certs casos contestatària.

La temporada 1968-69 el grup desaparegué de fet.

Baldrich i Tibau, Manuel

Deixa un comentari

(Tarragona, 12 juliol 1911 – Barcelona, 1966)

Arquitecte i urbanista. Nomenat arquitecte de la diputació de Barcelona, dirigí les obres de les Llars Mundet de Barcelona (1957), del col·legi-residència Bell-lloc de la Roca del Vallès i de la piscina Sant Jordi de Barcelona.

Guanyà un concurs de projectes per a urbanitzar una zona de Montjuïc.

Associació de Teòlegs Catalans

Deixa un comentari

(Roma, Itàlia, 1966 – )

Entitat eclesiàstica. Sorgida de les Jornades Catalanes de Teologia celebrades arran del I Congrés de Teologia del concili Vaticà II.

Fou reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense.

Cada any celebra unes jornades per tal de debatre temes teològics d’actualitat.

Antologia Històrica de la Música Catalana

1 Resposta

(Barcelona, 1966 – vers 1980)

Col·lecció discogràfica de la casa Edigsa.

Començada sota la presidència de Pau Casals i la direcció d’Oriol Martorell i un equip de redactors, amb la finalitat de donar a conèixer les obres més interessants de l’evolució musical als Països Catalans.

Els discs anaven acompanyats d’extensos comentaris sobre les obres que contenien i llurs autors.

Albareda i Ramoneda, Anselm

5 Respostes

(Barcelona, 16 febrer 1892 – 20 juliol 1966)

Historiador, bibliotecari i cardenal. Ordenat el 1913, es doctorà en teologia a Roma i amplià estudis a Friburg (1921-24).

Arxiver del monestir de Montserrat, els seus estudis es dedicaren a la història d’aquest: La impremta de Montserrat. Segles XV i XVI (1919), Bibliografia dels monjos de Montserrat. Segle XVI (1928), L’abat Oliba, fundador de Montserrat (1931), Història de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933), etc.

Nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana el 1936, fou cardenal el 1962.

Fundà “Analecta Montserratensia” (1917) i “Catalonia Monastica” (1926), publicacions de l’abadia de Montserrat.

Maspons i Anglasell, Francesc de Paula

4 Respostes

(Barcelona, 22 juliol 1872 – Bigues, Vallès Oriental, 26 gener 1966)

Jurista i polític. Es dedicà a l’estudi del dret civil català i fou director de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat, on dirigia i publicava el Costumari Català. President de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona durant sis anys, representà la Generalitat de Catalunya al Congrés de Nacionalitats Minoritàries de Ginebra (1931). Del 1927 al 1931 presidí el Centre Excursionista de Catalunya.

Té publicats molts treballs de caràcter jurídic, històric i econòmico-social. Obres seves són Qüestions civils estudiades segons nostre dret per Lluís de Peguera (1913), Col·lecció documentada de les sentències del tribunal suprem referides a Catalunya (1926-27), El testament parroquial (1927), Les minories nacionals i la Societat de nacions (1929), Tornant de Ginebra (1929), Estatut interior de Catalunya. Vot particular (1932), L’aplicació de l’Estatut de Catalunya (1932), La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola (1932), L’esperit del dret públic català (1932), La Llei de la família catalana (1935) i Crisi de l’edat moderna (1956).

Escola Eina

20 Respostes

(Barcelona, 1966 – )

Escola d’art. Va començar les seves activitats sota la direcció d’Albert Ràfols i Casamada amb l’objectiu de renovar els estudis d’art. El 1972 organitzà una gran reunió internacional a Castelldefels centrada en l’estudi dels llenguatges no verbals. Fou dirigida per l’arquitecte M. Espinet.

El 1994 fou adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el nom actual d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i és un dels centres més importants d’Europa en la seva especialitat, i ha rebut diferents distincions.

Enllaç web: Escola Eina

Dencàs i Puigdollers, Josep

1 Resposta

(Vic, Osona, 19 març 1900 – Tànger, Marroc, 13 febrer 1966)

Polític i metge. Era president de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu i membre d’Estat Català quan participà en la formació d’Esquerra Republicana de Catalunya (març 1931). Fou diputat i primer secretari del Parlament català i conseller de Sanitat en el govern presidit per Francesc Macià (gener 1933 a setembre 1934). Conseller de Governació de la Generalitat el setembre-octubre de 1934, dugué a terme una intensa persecució contra els grups anarquistes.

Cap d’un moviment extremista de l’esquerra (escamots) i nacionalista intransigent. Fou un dels principals dirigents del moviment del Sis d’octubre de 1934, però es negà a lliurar armes a l’Aliança Obrera, i a diferència de les resta dels consellers fugí a l’estranger. Molt criticat per aquest fet, fou separat d’Esquerra Republicana. Tornà a Barcelona el febrer de 1936, però s’exilià el desembre del mateix any; residí a Itàlia i després a Tànger.

Escriví El 6 d’Octubre des del palau de la Generalitat (1935).

Cassadó i Moreu, Gaspar

7 Respostes

(Barcelona, 30 setembre 1897 – Madrid, 24 desembre 1966)

Violoncel·lista i compositor. Fill de Joaquim Cassadó i Valls. Començà els estudis a Barcelona, on fou deixeble de Pau Casals des del 1908, i els continuà a París. A partir del 1923 oferí concerts en nombrosos països.

Visqué a Itàlia des del 1954, on fou professor de l’Accademia Chigiana de Siena i, des del 1958, ocupà la càtedra de perfeccionament de la Staatliche Hochschule für Musik de Colònia.

Com a compositor és l’autor d’una obra relativament important (un tercet, un quartet, una sonata per a violoncel i piano i un concert per a violoncel i orquestra), i com a intèrpret va ésser remarcable per la seva tècnica depurada.

Ha estat instituït per l’Ente Autonomo del Teatro Comunale de Florència el Concurs Internacional de Violoncel Gaspar Cassadó, que se celebra des del 1969 cada dos anys sota els auspicis del Maggio Musicale Fiorentino.