Arxiu d'etiquetes: 1966

Mir i Escudé -germans-

Eren fills de l’impressor Francesc Mir i Bosch

Andreu Mir i Escudé  (Barcelona, 1885 – 1966)  Escenògraf. Treballà de jove al taller dels escenògrafs Moragas i Alarma. Fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català -“Art de la Llum” (1933-35)-. Destacà com a gravador i aquarel·lista. Amb un procediment especial, que ell anomena bromotinta, féu làmines sobre obres de Dionís Baixeras i del dibuixant anglès David Roberts.

Francesc Mir i Escudé  (Barcelona, segle XIX – segle XX)  Dibuixant de planxa litogràfica.

Manuel Mir i Escudé  (Barcelona, 1877 – 1931)  Gravador a la pedra. Format a Barcelona, Tolosa (Llenguadoc) i París. Fou considerat el millor de la seva especialitat al seu temps.

Miquel Mir i Escudé  (Barcelona, 1895 – 1968)  Il·lustrador i dibuixant. Instal·lat a França (1921), s’establí després com a impressor a Barcelona. Junt amb els seus germans Francesc i Manuel formaren el taller d’arts gràfiques Germans Mir (1912).

Ramon Mir i Escudé  (Barcelona, 1887 – 1973)  Pintor. Premiat en diversos concursos. Residí i exposà a París i Barcelona i conreà el cartellisme.

Massana i Bertran, Antoni

(Barcelona, 24 febrer 1890 – Raïmat, Segrià, 9 setembre 1966)

Compositor. Format a Barcelona, amplià estudis amb Enric Morera, Felip Pedrell i N. Otaño i, encara, estudià música gregoriana a Roma i a Solesmes.

De la seva àmplia i variada producció cal esmentar les òperes Canigó, escrita el 1934 i estrenada al Liceu el 1953, d’estètica influïda per Wagner, i Nuredduna (1947); les obres simfòniques Fantasia (1929), Elegia de Debussy (1930) i Simfonia en do (1952), i els oratoris Montserrat (1925), La creació (1946) i Ignis flagans (1951).

Martrus i Riera, Jaume

(Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)

Escultor i dibuixant. Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor.

Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat.

Conreà també l’orfebreria i, en aquest camp, s’especialitzà en la realització de medalles de vori.

Magre i Ubach, Jaume

(Cervera, Segarra, 17 maig 1890 – Lleida, 2 març 1966)

Polític. Presidí la Joventut Republicana de Cervera i el Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana.

Per l’abril de 1931 proclamà la República a Cervera. Com a membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament en representació de Lleida (novembre 1932).

Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret.

S’exilià a França el desembre de 1938 i no retornà fins 10 anys després.

Losa España, Taurino Mariano

(Moradillo de Roa, Castella, 11 juliol 1893 – Miranda de Ebro, Castella, 8 octubre 1966)

Botànic. Deixeble de Carles Pau i col·laborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer.

Ocupà a partir del 1942 la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona.

Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia.

Llor i Forcada, Miquel

(Barcelona, 3 maig 1894 – 2 maig 1966)

Novel·lista. Durant més de trenta anys treballà a la subsecció de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

Conreà la novel·la psicològica d’inspiració proustiniana i joyciana amb un estil poètic, pulcre i minuciós. Destaquen Història grisa (1925), Tàntal (1928), L’oreig al desert (1934), El somriure dels sants (1947), Jocs d’infants (1950), Un camí de Damasc (1959) i, sobretot, Laura a la ciutat dels sants, guardonada el 1931 amb el premi Joan Crexells i que ha estat emparentada per la crítica amb Madame Bovary de Flaubert, representà la plena consagració literària de l’autor i fou un dels grans èxits de l’època.

També conreà els contes: L’endemà del dolor (1930), El premi a la virtut (1935), reunits el 1952 a Tots els contes.

Col·laborà a “Mirador” i a “Destino”, i va traduir, entre altres, Gide i Moravia.

llibres de l’Óssa menor, Els

(Catalunya, 1949 – 1966)

Col·lecció de poesia catalana. Fundada per Josep Pedreira i iniciada amb Les Cançons d’Ariadna, de Salvador Espriu.

Fou una tribuna per a donar a conèixer els poetes de la generació del 1951 i de més joves (“Antologia Poètica Universitària”).

S’hi han publicat els premis Óssa Menor i Carles Riba i també importants autors.

N’han aparegut uns cent cinquanta títols (1986) i des del 1966 surten amb el peu d’Edicions Proa.

Lagar Arroyo, Celso

Deixa un comentari

(Ciudad Rodrigo, Castella, 4 febrer 1891 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1966)

Pintor i escultor. Format primer com a escultor amb Miquel Blay a Madrid, i després a Barcelona i a París.

Es donà a conèixer (1915) a les Galeries Dalmau de Barcelona, on després exposà sovint. El mateix any féu una fecunda estada a Girona.

Creà l’anomenat planisme, estil dins el qual féu algun paisatge del port de Barcelona.

Sebastià Junyer i Vidal

Junyer i Vidal, Sebastià

4 Respostes

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 10 desembre 1966)

Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso, del qual reuní un dels millors conjunts de teles. Formà part del grup d’Els Quatre Gats.

La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d’ingenuïtat.

Inquietud

2 Respostes

(Vic, Osona, 1955 – 1966)

Revista literària i artística. Fou d’aparició irregular i, els darrers temps, hi sovintejaren les col·laboracions en català.

Defensà les tendències de Dau al Set. Reproduí obres de Antoni Tàpies, Joan Ponç i Joan Josep Tharrats, i publicà poemes de Joan Brossa i articles de Manuel de Pedrolo, A. Cirici i Pellicer, Joan Triadú, etc.