(València, 1966 – 1976)
Equip d’artistes. Integrat per Jordi Ballester i Bonilla (Méxic 1941) i Joan Cardells i Aleman.
Adscrit d’entrada al llenguatge de l’Equip Crònica de la Realitat i amb la difusió de l’Estampa popular, a partir del començament del 1970 s’orientaren cap a una pintura en què la sàtira és substituïda per una forta ambigüitat donada per imatges seriades i industrialitzades.
(Illes Balears, 1966)
Recull de cançons populars. Aplegat per Rafael Ginard i Bauçà en quatre volums. Publicat per l’editorial Moll, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll.
Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues.
És el cançoner més extens dels Països Catalans i un dels més complerts del món.
(Palma de Mallorca, 14 febrer 1928 – 25 gener 1966)
Ciclista. Fill de Miquel Bover i Salom. Es destacà sobretot en la modalitat en pista.
Fou campió d’Espanya de persecució en la categoria professional (1953, 1954 i 1955).
Morí en un accident de cotxe.
(València, 1 octubre 1895 – 11 novembre 1966)
Metge. Es llicencià (1917) i es doctorà (1927) a València. Fou catedràtic de patologia general a la universitat de Sevilla (1930) i de patologia mèdica a la de València.
Ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya.
Entre els seus treballs cal esmentar: Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia.
(Catalunya Nord, 1943 – 1966)
(ALPO) Atlas lingüístic de llengua catalana de la Catalunya Nord, de les zones limítrofes i de les comarques frontereres llenguadocianes.
Dirigit per Enric Guiter, el qual, amb un equip, féu les enquestes entre el 1943 i el 1951 i publicà l’obra el 1966, que forma part del Nouvel Atlas Linguistique de la France par regions.
És el més dens dels atles lingüístics catalans (382 localitats), mentre que el qüestionari és dels més breus. L’obra presenta uns mapes introductoris geogràfics, històrics, de divisions territorials, etc.
(Vic, Osona, 1 desembre 1886 – abril 1966)
Escultor. Destacà com a imatger.
També ha estat realitzador de pessebres i de figures típiques catalanes.
(Barcelona, 1888 – 1966)
Pintor. Es dedicà a l’escenografia. Fou deixeble de Soler i Rovirosa.
Treballà per a teatres de Barcelona i de Madrid, entre ells el Liceu i el Real.
(Barcelona, 1907 – 13 gener 1961)
Violinista. Estudià a Barcelona i a Brussel·les. Ha format part de diversos conjunts de cambra.
Fou primer violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona.
Fou germà seu Joan Pau Bocquet i Bertran (Barcelona, 1904 – 1966) Dibuixant. Ha destacat com a il·lustrador d’edicions, amb una producció molt activa.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 març 1911 – Buenos Aires, Argentina, 8 octubre 1966)
Pintor. La seva obra s’inscriu en el surrealisme (Els globus vermells, La tibetana).
(Cervera, Segarra, 17 maig 1890 – Lleida, 2 març 1966)
Polític. Presidí la Joventut Republicana de Cervera i el Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana.
Per l’abril de 1931 proclamà la República a Cervera. Com a membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament en representació de Lleida (novembre 1932).
Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret.
S’exilià a França el desembre de 1938 i no retornà fins 10 anys després.
Dades dels Països Catalans 