Arxiu d'etiquetes: 1960

Carbó i Aguilar, Ferran

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 29/mai/1960 – )

Filòleg, historiador de la literatura i crític literari. Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València (1982), s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli, autor del qual ha esdevingut el màxim especialista també amb els estudis Joan Vinyoli: escriptura poètica i construcció imaginària (1990, premi Josep Carner de l’IEC), Introducció a la poesia de Joan Vinyoli (1991, premi Crítica Serra d’Or 1992) i La freda veritat de les estrelles (lectures de Joan Vinyoli) (1995).

A banda, ha estudiat aspectes diversos de la literatura catalana contemporània al País Valencià en La recuperació literària en la postguerra i Literatura actual al País Valencià (1973-1992), ambdós amb Vicent Simbor i publicats el 1993, i en El teatre en la postguerra valenciana (1939-1962) (1997), amb Santi Cortés.

Professor a la Universitat de València des del 1989, ha estat vice-degà de la facultat de filologia i membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Borja i González de Riancho, Lucrècia

1 Resposta

(València, 24 desembre 1887 – Nova York, EUA, 14 maig 1960)

Soprano, coneguda amb el nom artístic de Lucrecia Bori. Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen (1908). Interpretà Der Rosenkavalier (“El cavaller de la rosa”), amb el mateix Richard Strauss a Milà.

El 1910 arribà al Metropolitan de Nova York, on féu més de sis-centes representacions de vint-i-vuit òperes diferents. També actuà a Buenos Aires, a Cuba, a Montecarlo, etc.

Realitzà diversos enregistraments en disc, fins que el 1936 deixà definitivament els escenaris

Beltran i Manrique, Enric

Deixa un comentari

(Almassora, Plana Alta, 19 juny 1892 – 30 desembre 1960)

Erudit i diplomàtic. Especialitzat en temes castellonencs.

És autor dels llibres: La Plana de Castellón (1919) i Almazora. El Mijares (1958).

Atlas lingüístic d’Andorra

Deixa un comentari

(Andorra, 1957 – 1960)

(ALA)  Atlas confeccionat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes el 1957, aplicant el mateix qüestionari de l’Atlas lingüístic de Catalunya, del qual aquest ve a ésser un complement.

Fou publicat el 1960.

Alfaro i Hofmann, Carles

2 Respostes

(València, 1960 – )

Director de teatre. Realitzà estudis d’interpretació (1977-81) i el 1985 es diplomà com a director a The British Theatre Association for Directors and Drama Instructors de Londres.

L’any 1982 fundà a València la companyia Moma Teatre i debutà com a director amb El malalt imaginari, de Molière.

A partir del 1986 continuà la seva activitat com a director de nombrosos muntatges: Entre els porcs, d’A. Fugard (1990), El cas Woyzeck, de G. Büchner (1992), Metro, de P. Sanguino i R. González (1993), Borja-Borgia, de Manuel Vicent (1994), Càndid, de Voltaire (1995), El muntaplats, d’H. Pinter (1996), Las sillas, d’E. Ionesco (1997) i L’altre, de P. Zarzoso (1997).

Ha estat guardonat com a millor director pels Premis del Teatre de la Generalitat Valenciana.

Barjau i Riu, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1928 – 1960)

Escriptor. Era advocat. Fou un dels fundadors i animadors de la revista “El Ciervo”. Col·laborà a d’altres publicacions.

Després de la seva mort fou publicat un recull de les seves Poesies (1962).

Baratta i Oliver, Faust

1 Resposta

(Barcelona, 1881 – 1939)

Escultor. Fill de Faust Baratta i Rossi. Deixeble de l’Escola de Llotja, estudià amb una beca a París, i quan tornà continuà la professió i el taller del pare.

Treballà en marbre, bronze, vori i també conreà la joieria. És autor d’una font del parc de Montjuïc.

Fou el pare de Faust Baratta i Ruiz (Barcelona, 1921 – 1960)  Dramaturg. Autodidacte, escriví primer en castellà i, més tard, féu conèixer en català La presó sense reixes (1954), Camí d’esperança (1957) i A reveure, papà (1958).

Roviralta i Alemany, Josep Maria

4 Respostes

(Barcelona, 1880 – Biarritz, França, 16 febrer 1960)

Escriptor. De molt jove creà el setmanari “Luz” (1897-98), en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art. El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana. Col·laborà a “Quatre Gats” i “El Poble Català”.

Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes (1902), editat amb dibuixos de Lluís Bonnín i anotacions musicals d’Enric Granados.

Poc després de publicar-lo, Roviralta es retirà de la vida literària per acabar els estudis d’enginyeria i fundà una gran indústria de fibrociment per a peces prefabricades, tant per a teulades com per a conduccions de líquids, amb factories a Cerdanyola del Vallès i Getafe, prop de Madrid.

Realitzà alguns mecenatges. Reuní una bona col·lecció de ceràmiques de l’Alcora.

Maluquer i Nicolau, Josep

(Barcelona, 7 maig 1883 – 30 maig 1960)

Enginyer i biòleg. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Salvador.

Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d’Història Natural. Director general de CAMPSA (1931). Durant la guerra civil fou director general d’Indústria.

Féu importants estudis oceanogràfics. Publicà Contribució a al fauna malacològica de Catalunya (1906-12), Zur Frage dar Teerverwertung (1909), Amfineures de Catalunya (1915), Oceanografia (1916), Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya (1917), Piscicultura (1919) i, també, En las filas alemanas (1914-15), sobre la Primera Guerra Mundial.

Fou el pare de Joan Maluquer i Wahl.

Gallart i Monés, Francesc

2 Respostes

(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 30 setembre 1880 – Barcelona, 16 març 1960)

Metge. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona (1901). El 1913 fundà l’Escola de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Santa Creu, que dirigí fins al 1951.

Fou ponent a sis Congressos de Metges de Llengua Catalana i presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques en el període 1926-28. Fou el promotor del I Congrés de Patologia Digestiva (1930) i en presidí el segon.

El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva. L’any 1945 fou nomenat president de la Societat Internacional de Gastro-enterologia.

Fundà els “Manuales de Medicina Práctica”, que dirigí fins el 1952, i publicà Patología abdominal clínica (1943) i més de 150 treballs sobre la seva especialitat.