Arxiu d'etiquetes: 1960

Roviralta i Alemany, Josep Maria

5 Respostes

(Barcelona, 1880 – Biarritz, França, 16 febrer 1960)

Escriptor. De molt jove creà el setmanari “Luz” (1897-98), en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art. El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana. Col·laborà a “Quatre Gats” i “El Poble Català”.

Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes (1902), editat amb dibuixos de Lluís Bonnín i anotacions musicals d’Enric Granados.

Poc després de publicar-lo, Roviralta es retirà de la vida literària per acabar els estudis d’enginyeria i fundà una gran indústria de fibrociment per a peces prefabricades, tant per a teulades com per a conduccions de líquids, amb factories a Cerdanyola del Vallès i Getafe, prop de Madrid.

Realitzà alguns mecenatges. Reuní una bona col·lecció de ceràmiques de l’Alcora.

Montal i Biosca, Agustí

(Barcelona, 1876 – 1960)

Industrial i dirigent esportiu. Hereu de l’empresa tèxtil cotonera Montalfita SA, l’engrandí i desenvolupà.

El 1946 fou elegit president del Club de Futbol Barcelona, el qual dugué a una etapa d’esplendor (contractació de L. Kubala, temporada de les cinc copes, etc). Cessà el 1953.

El seu fill fou Agustí Montal i Costa.

Miret i Soler, Josep

(Barcelona, 1888 – 1960)

Locutor de ràdio i escriptor.

El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques (Terra baixa, El místic, etc).

Autor d’obres teatrals, com L’Agència comercial (estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934), Les sabates de Lídia (1934), El vell flautista (1950) i altres.

Mínguez i Defis, Joan

(Valdo, Argentina, 7 maig 1900 – Barcelona, 8 juliol 1960)

Escriptor. Traduí per a la Fundació Bernat Metge les elegies de Tíbul i de Properci.

Poeta simbolista, publicà Primícies (1920), La lluita en el repòs (1921) i Moments (1924). A part del contes Magda la generosa (sd), la seva obra més important és la novel·la Dies verges (1929).

Fou el pare de Núria Mínguez i Negre.

Mas i Abril, Francesc

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1880 – Barcelona, 1960)

Escriptor. Obrer de formació autodidàctica, formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal.

En poesia publicà La corona anyal (1924), Musa popular (1928) i De cara a mar (1930), i en teatre, Soledats! (1917), i estrenà Imma (1950).

Marquina i Angulo, Rafael

(Barcelona, 24 agost 1887 – l’Havana, Cuba, 25 abril 1960)

Escriptor. Germà d’Eduard. Escriví preferentment en castellà. Redactor de “La Publicidad” i “La Veu de Catalunya”, i director de la revista “Teatralia”.

A més a més de la seva obra teatral en castellà, cal remarcar les seves traduccions a aquest idioma de La Ben Plantada i d’obres de Àngel Guimerà, Adrià Gual i Pompeu Crehuet.

Fou el pare de Rafael Marquina i Audouard.

Maluquer i Nicolau, Josep

(Barcelona, 7 maig 1883 – 30 maig 1960)

Enginyer i biòleg. Fill de Joan Maluquer i Viladot i germà de Joaquim i de Salvador.

Secretari (1904-05) i president (1951) de la Institució Catalana d’Història Natural. Director general de CAMPSA (1931). Durant la guerra civil fou director general d’Indústria.

Féu importants estudis oceanogràfics. Publicà Contribució a al fauna malacològica de Catalunya (1906-12), Zur Frage dar Teerverwertung (1909), Amfineures de Catalunya (1915), Oceanografia (1916), Notes per a l’estudi dels solenogàsters de Catalunya (1917), Piscicultura (1919) i, també, En las filas alemanas (1914-15), sobre la Primera Guerra Mundial.

Fou el pare de Joan Maluquer i Wahl.

Mallol i Bosch, Macià

(Tarragona, 2 desembre 1876 – Barcelona, 26 octubre 1960)

Polític. Membre d’Acció Catalana, seguí Rovira i Virgili quan fundà Acció Republicana de Catalunya (1930), per lo qual signà el pacte de Sant Sebastià (1930).

Fou governador civil de Tarragona els primers mesos de la República.

Anà a l’exili des del 1936 i retornà el 1947.

Loquillo

(Barcelona, 21 desembre 1960 – )

(Josep M. Sanz i Beltran)  Cantant de rock. Debutà el 1979 amb el grup Los Rebeldes.

A partir del 1982 formà el grup de rock Loquillo y los Trogloditas, que assolí l’èxit amb El ritmo del garaje (1982), A por ellos que son pocos y cobardes (1990) o Mientras respiramos (1993).

En solitari, amb la col·laboració de G. Sopeña, ha musicat poemes de diversos autors a La vida por delante (1996) i Con elegancia (1998).

Lasarte i Karr, Joan de

(Barcelona, 1 agost 1892 – 6 gener 1960)

Enginyer. Fill de Josep Maria Lasarte i de Carme Karr .

Fou professor a l’Escola d’Enginyers Industrials, a la Universitat Nova de la Mancomunitat de Catalunya, a l’Escola del Treball i a la Superior d’Agricultura. Perdé els seus càrrecs el 1923, amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera.

S’especialitzà en electricitat i luminotècnia. Dirigí els serveis elèctrics de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.