Arxiu d'etiquetes: 1957

Duarte i Montserrat, Àngel

2 Respostes

(Barcelona, 18 abril 1957 – )

Historiador. Germà de Carles. Es llicencià i doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona, i després fou catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona.

Ha centrat les seves recerques en la cultura política republicana, especialment de les últimes dècades del segle XIX i els inicis del XX.

Entre altres obres, ha publicat El republicanisme català a la fi del segle XX (1987), Pere Coromines, del republicanisme als cercles llibertaris (1988), Possibilistes i federals. Política i cultura republicana a Reus (1874-1899) (1992), La España de la Restauración (1997), La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría (1941-1991) (1997) i La República del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875-1910) (1998).

Danés i Casabosch, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 1883 – 1957)

Veterinari. Acabà la carrera a Mèxic, on fou catedràtic de veterinària en el període 1911-13. Passà al Perú, on fou nomenat inspector general d’escorxadors i vaqueries a Lima.

El 1914 tornà a Catalunya. Fou un dels fundadors de l’Associació de Veterinaris de Catalunya i catedràtic de patologia animal i fisiologia comparada a l’Escola Superior d’Agricultura. Fundà el Museu de Sanitat Veterinària Municipal (1929).

Col·laborà a diverses revistes i publicà La cooperación en las industrias lecheras y mantequeras (1917) i El còlera de l’aviram (1922).

Corberó i Casals, Pere

3 Respostes

(Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)

Bronzista i repussador. Fou l’iniciador d’una família d’artistes. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram.

Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París.

Fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Els seus fills i continuadors foren Xavier i Valeri Corberó i Trepat  (Barcelona, 1908 – 2001)  Pintor i decorador. Es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans (1936).

Clavaguera i Llauradó, Joan Maria

Deixa un comentari

(Riudoms, Baix Camp, 1957 – )

Periodista. S’incorporà el 1977 a Cadena COPE-Reus com a redactor d’informatius.

Feu de corresponsal del diari “Avui” a Tarragona i més tard fou nomenat cap d’informatius a Cadena 13-Tarragona, de la qual fou nomenat posteriorment director. El 1986 entrà als serveis informatius de Cadena 13-Barcelona.

S’incorporà a Catalunya Ràdio el 1987, on exercí, consecutivament, d’editor, cap de política catalana, sots-cap d’informatius (1990), responsable de l’emissora Catalunya Informació (1992) i de cap dels Serveis Informatius (1993).

Posteriorment fou nomenat director de les emissores de Catalunya Ràdio.

Centre de Pastoral Litúrgica

6 Respostes

(Barcelona, 1957 – )

(CPL)  Institució. Creada per l’arquebisbat de Barcelona per fomentar l’aspecte litúrgic de l’activitat pastoral de l’Església. Fou fundat per Pere Tena i Garriga.

Ha organitzat cursos d’estudi, i entre les seves publicacions cal esmentar les revistes “Phase” (1961) i “Oración de las horas” (1970), els fulls “Missa Dominical” (1969) i les col·leccions “Celebrar” i “Dossiers CPL”. Vetlla també pel conreu del cant litúrgic.

Enllaç web: Centre de Pastoral Litúrgica

Carta Municipal de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XX)

Règim especial atorgat al municipi per una llei del 1957 (text articulat del 1960), tot i que no és una carta, per tal com fou elaborada pel govern sense intervenció dels ciutadans i no concedeix una major autonomia al municipi.

Introdueix el sistema d’alcalde-gerent (nomenat directament pel cap d’estat) auxiliat per uns delegats de serveis designats per ell mateix, sobre els quals recau la major part de les decisions municipals i al servei dels quals hi ha la comissió executiva.

El consell ple té únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense, però, eficàcia pràctica.

La Carta ha aportat, tanmateix, l’exigència de planificació de l’actuació municipal, l’establiment de juntes de districtes, amb una limitada intervenció dels veïns, la simplificació de les obres municipals i l’autorització per a ampliar les fonts impositives.

Cabré i Masjuan, Antoni

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 23 octubre 1957 – )

Dramaturg, enginyer i guionista de televisió. Format en el teatre independent amb el grup Xaloc de Mataró.

D’ençà de la seva primera obra es mostrà interessat per la tecnologia i la cibernètica.

La primera estrena professional arribà amb Estrips.

Borja i Villel, Manuel J.

Deixa un comentari

(Borriana, Plana Baixa, 1957 – )

Historiador de l’art. Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els seus estudis a la Yale University i la City University de Nova York.

Director de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des de la seva fundació (1990) fins al juliol de 1998, on fou el responsable del programa d’exposicions. Després fou nomenat director del MACBA, on dedicà exposicions a reconeguts artistes nacionals i internacionals, com la col·lectiva Camps de Forces. Un assaig sobre el cinètic.

Barrau i Buñol, Laureà

1 Resposta

(Barcelona, 1864 – Santa Eulària des Riu, Eivissa, 21 octubre 1957)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble d’Antoni Caba, amplià estudis a París amb Geróme.

Inicialment cultivà la pintura d’història (Rendició de Girona, 1887). Més tard, s’interessà pel paisatge de la Costa Brava i d’Eivissa, que va pintar amb gran luminisme, semblant al de Sorolla.

Va publicar Pour comprendre les musiques d’aujour d’hui (1969).

El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom a Santa Eulària des Riu, en record de les llargues estades que féu a l’illa.

Albiol i Navarro, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1957 – )

Actor. Debutà professionalment el 1977, i des d’aleshores a participar en nombrosos muntatges com ara Dakota de J. Galceran (1997), El florido pensil (1997) d’A. Sopena, Els gegants de la muntanya (1999) de L. Pirandello, La comèdia dels errors de W. Shakespeare i Vides privades de N. Coward (2000).

Rebé el premi d’interpretació de la Crítica de Barcelona el 1996, per La TRIAde presentada a Sitges el 1997, que incloïa Em bec el vec, El microfonista i Ja ve, de les quals és coautor amb Joan Castells.

Ha treballat també en televisió i cinema, en pel·lícules com ara Gràcies per la propina (1997) de Francesc Bellmunt, i Morir (o no) (1999) de Ventura Pons.