Arxiu d'etiquetes: 1946

Folch i Torres, Lluís

12 Respostes

(Barcelona, 13 maig 1879 – 5 abril 1946)

Pedagog i crític d’art. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Manuel, Josep Maria, Ignasi i Joaquim.

Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa.

Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants (1925-27) i creà, l’any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936.

Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el “Portaveu de l’Associació Escolar Artística” (1912-13).

Fou el pare de Lluís Folch i Camarasa.

Flaquer i Vilardebó, Lluís

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 16 juliol 1946 – )

Sociòleg. Llicenciat en ciències polítiques per l’Institut d’Études Politiques de París i graduat en sociologia per la universitat d’East Anglia (Anglaterra).

Ha dut a terme una important tasca de traductor, introduint a l’àmbit català algunes obres clàssiques del pensament social.

Professor titular de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és un expert en sociologia de la família i autor de nombrosos articles en revistes especialitzades.

Autor, també, de diversos llibres sobre sociologia de la cultura, entre els quals De la vida privada (1982), El català: llengua pública o privada (1996) i, juntament amb Salvador Giner, La cultura catalana, el sagrat i el profà (1996).

Figuerola i Fernández, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1878 – 7 febrer 1946)

Gravador i exlibrista. Format a Llotja (Barcelona), on exercí una tasca pedagògica important, com també a l’Institut Català de les Arts del Llibre. Fou degà de l’Escola Elemental del Treball, de Barcelona.

Fou premiat en diversos concursos, col·laborà amb freqüència en diaris i revistes i publicà obres relatives a la seva especialitat.

Ferrater i Lambarri, Josep Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1946 – )

Fotògraf i dissenyador gràfic. Realitzà estudis d’enginyeria agrònoma i a l’Escola Eina de Barcelona.

A partir del 1985 començà a col·laborar per a diverses revistes de moda espanyoles i estrangeres, i més tard fou realitzador de campanyes publicitàries.

Ha realitzat també catàlegs de moda i col·laborà habitualment en revistes de publicitat, disseny i fotografia.

L’any 1990 participà en l’exposició fotogràfica Catalonia ’90 a Nova York.

Falla y Matheu, Manuel de

22 Respostes

(Cadis, Andalusia, 23 novembre 1876 – Alta Gracia, Argentina, 14 novembre 1946)

Compositor. Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell.

En ple segon període de creació escriví els primers esbossos de L’Atlàntida (1928), sobre el text de Jacint Verdaguer. El 1933 compongué una obra per a cor mixt dedicada a la Capella Clàssica de Joan M. Thomàs i basada en un tema de la segona balada de Chopin: Balada de Mallorca.

El 1935 escriví Pedrelliana, sobre temes de l’òpera de Pedrell La Celestina.

Edhasa, Editorial

1 Resposta

(Barcelona, 1946 – )

(Editoria y Distribuidora Hispano Americana SA)  Empresa editorial. D’ençà de la seva existència ha mantingut un variat catàleg centrat bàsicament en la literatura de qualitat i en l’assaig.

En l’edició en català destaquen el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, els llibres de gramàtica i els d’història.

El 1999 inicià una col·lecció de narrativa històrica en coedició amb Editorial Columna.

Diplomatari de l’Orient Català

1 Resposta

(Catalunya, 1914 – 1946)

Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.

Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català.

Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans. Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare.

És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia.

Denís i Reverter, Lluïsa

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 maig 1862 – 28 gener 1946)

Autora teatral i pintora. Muller de Santiago Rusiñol.

Escriví Els caçadors furtius (1931), Una vengança com n’hi ha poques (1931) i unes quantes sarsueles, de les quals ella mateixa compongué la música.

Dai-Bih-In

Deixa un comentari

(P’ingtung, Taiwan, 1946 – )

Pintor i gravador. S’establí a Llers (Alt Empordà) el 1977.

El més característic de la seva producció són les pintures i dibuixos que realitza sobre paper, amb materials elaborats per ell mateix.

La seva pintura té semblances amb la d’A. Tàpies.

Crexell i Playà, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 31 juliol 1946 – 25 desembre 1994)

Escriptor. Llicenciat en periodisme, el 1972-76 participà en la publicació clandestina “Avui”, òrgan del Servei d’Informació Català, i el 1984 fou director d’“El Llamp”.

Ha publicat les recopilacions Premsa catalana clandestina (1970-1977) i Poesia patriòtica catalana sota la dictadura de Primo de Rivera (1977), Textos militars catalans (1924-1926) (1978), La fi del cagaelàstics (1980) i Si és boig, que el tanquin! (1984); els assaigs Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), Origen de la bandera independentista (1984) i El monument a Rafael Casanova (1985), i el recull de contes Nit de Sant Joan (1981).