(València, 1875 – Barcelona, 11 febrer 1946)
Pedagog. Cursà la carrera de mestre a València.
Treballà a Albacete i Múrcia. Fou destinat després a Barcelona, on dirigí el grup escolar Pere Vila.
És autor dels llibres Las escuelas de Europa i Joyas literarias para los niños (1907).
(Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 1878 – Montserrat, Bages, 13 maig 1946)
Monjo benedictí de Montserrat, on havia estat escolà (1886-94) i sacerdot (1902). Germà d’Adeodat F. Després d’ésser consultor de la Congregació Benedictina de Subiaco, fou elegit abat coadjutor de l’abat Josep Deàs (1912).
Convertit ja en abat titular, el seu abadiat fou remarcable per l’esforç en pro de la cultura dels monjos i la presència montserratina a Catalunya. Restaurà la Biblioteca del monestir.
Des del 1941 tingué com a coadjutor l’abat Aureli Maria Escarré.
(Barcelona, 1946 – )
Historiador. Fill de Joan Maluquer de Motes i Nicolau. Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
S’ha especialitzat en història econòmica catalana i ha publicat nombrosos treballs, entre els quals El socialismo en España, 1833-1868 (1977), Catalunya, la fàbrica d’Espanya (1985) o Industrialización y nacionalismo: análisis comparativos (1985).
Director de la col·lecció “Cruzar el charco” sobre temes de migració entre Espanya i Iberoamèrica, ha escrit Nación e immigración; los españoles en Cuba (1992).
També ha dirigit una extensa Història econòmica de la Catalunya contemporània (6 volums, 1988-94).
(Barcelona, 10 juliol 1880 – París, França, 6 gener 1946)
Pintor, aquarel·lista i gravador. Nebot d’Aristides Maillol.
El 1889 anà a viure a París. Pertanyia a l’associació del Salon d’Automne.
Es dedicà a la pintura, sobretot al paisatge i a la figura femenina, i al gravat per a revistes de la capital francesa.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1881 – Mèxic, 1946)
Dirigent anarcosindicalista. Sabater d’ofici. Fou redactor del periòdic sabadellenc “Reivindicación”, fundat el 1915 per Eusebi Carbó.
El 1920, perseguit per la policia, s’estigué uns quants mesos a París. El 1921 anà a Rússia, i en tornar a Barcelona es manifestà contrari al règim soviètic.
El 1939 s’expatrià a França, i després a Mèxic.
(Barcelona, 1837 – 1846)
Societat cultural. Creat amb el nom de Societat Filodramàtica, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.
Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna (instal·lada al convent de Montsió, expropiat a la comunitat). Les representacions, iniciades per l’agost de 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana. D’altra banda, hom establí un centre d’ensenyament musical, que esdevingué (1838) el primer conservatori dels Països Catalans: el Conservatori del Liceu.
Malgrat la dissolució del batalló que l’havia creat, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu, finançat per una junta o societat de propietaris.
Poc després, la societat hagué de retornar el convent de Montsió a la seva comunitat, i calgué suspendre les representacions fins a tenir enllestit el nou teatre.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1 juny 1946 – )
Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del professor Joan Maluquer de Motes.
Ha centrat la seva investigació en la cultura ibèrica, especialment en terres de Lleida, on ha dirigit, entre d’altres, el projecte dels Vilars d’Arbeca. Catedràtic de la Universitat de Lleida des del 1999.
Entre les seves publicacions cal destacar La filiación cultural del horizonte ibérico antiguo en tierras catalanas (1980) i la direcció del volum I de la Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996).
(Barcelona, 1946 – )
Historiador. Especialista en història d’Àfrica. S’orientà cap a aquesta especialitat durant el seu exili a França del 1974 al 1977 a causa de la seva militància antifranquista.
De nou a Catalunya, es llicencià en psicologia el 1979 i en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1983 i es doctorà en història d’Àfrica a la Universitat de Barcelona el 1987.
Ha estat professor a les universitats de Dakar (1979-80) i de Madagascar-CUR d’Antananarivo (1981-83) i ha impartit cursos en diverses universitats europees. Des del 1985 fou professor de la Universitat de Barcelona. Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Africans de Barcelona.
La seva línia d’investigació ha anat evolucionant des dels treballs sobre els sistemes de poder cap a una major atenció a les mentalitats, les identitats i les formes de pensament africanes.
Entre la seva extensa obra cal esmentar: Antiguo Egipto. La nación negra (1989), Bajo la Cruz del Sur. Religión, comercio y guerra en el Canal de Mozambique, 900-1700 d.c. (1993), Ètnia i nació als móns africans (1995) amb Ch. Choulon, Kuma. Historia del Africa negra (1998), De Marx a Platón. Retorno a la Tradición occidental (1999) amb A. Rojo i Ll. Botinas, i Emitai. Estudios de historia africana (2000).
Enllaç web: Ferran Iniesta
(Barcelona, 14 juny 1904 – 1946)
Fàbrica d’automòbils. Fundada el 1899 per E. de la Cuadra i M. Birkigt amb el nom de La Cuadra, i dirigida des del 1904 per Damià Mateu.
Fabricava automòbils de luxe i motors d’aviació.
El 1946 va ésser absorbida per l’INI i convertida en l’Empresa Nacional d’Autocamions S.A. (ENASA).
(Barcelona, 1946 – 1994)
Empresa. Creada en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Tenia centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera, de la Noguera Pallaresa i del Ter. A través de Tèrmiques del Besòs SA (50%) participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix. També tenia participacions a les centrals nuclears de Vandellòs.
El 1984 fou adquirida per Hidroeléctrica Española SA i el 1994 per Iberdrola SA i posteriorment venuda a Enher, filial del grup Endesa.
El seu mercat era Catalunya i Osca.
Dades dels Països Catalans 