(Barcelona, 1946 – )
(Editoria y Distribuidora Hispano Americana SA) Empresa editorial. D’ençà de la seva existència ha mantingut un variat catàleg centrat bàsicament en la literatura de qualitat i en l’assaig.
En l’edició en català destaquen el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra, els llibres de gramàtica i els d’història.
El 1999 inicià una col·lecció de narrativa històrica en coedició amb Editorial Columna.
(Catalunya, 1914 – 1946)
Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.
Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català.
Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans. Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare.
És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia.
(Barcelona, 20 maig 1862 – 28 gener 1946)
Autora teatral i pintora. Muller de Santiago Rusiñol.
Escriví Els caçadors furtius (1931), Una vengança com n’hi ha poques (1931) i unes quantes sarsueles, de les quals ella mateixa compongué la música.
(P’ingtung, Taiwan, 1946 – )
Pintor i gravador. S’establí a Llers (Alt Empordà) el 1977.
El més característic de la seva producció són les pintures i dibuixos que realitza sobre paper, amb materials elaborats per ell mateix.
La seva pintura té semblances amb la d’A. Tàpies.
(Barcelona, 31 juliol 1946 – 25 desembre 1994)
Escriptor. Llicenciat en periodisme, el 1972-76 participà en la publicació clandestina “Avui”, òrgan del Servei d’Informació Català, i el 1984 fou director d’“El Llamp”.
Ha publicat les recopilacions Premsa catalana clandestina (1970-1977) i Poesia patriòtica catalana sota la dictadura de Primo de Rivera (1977), Textos militars catalans (1924-1926) (1978), La fi del cagaelàstics (1980) i Si és boig, que el tanquin! (1984); els assaigs Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), Origen de la bandera independentista (1984) i El monument a Rafael Casanova (1985), i el recull de contes Nit de Sant Joan (1981).
(Barcelona, 1 maig 1870 – 7 maig 1946)
Metge i escriptor. Començà a escriure per al teatre el 1909. Són remarcables les seves comèdies Burgeseta i Dolça llar.
El seu germà Vicenç Corominas i Prats (Barcelona, 1877 – 1961), també escriptor, traduí al català diverses obres teatrals estrangeres. Destacà també com a dibuixant.
(Barcelona, 25 agost 1946 – 25 desembre 1987)
Productor cinematogràfic, conegut com a Pepón Coromina.
Els primers anys del decenni de 1970 desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressò.
A partir del 1975 s’interessà pel cinema i constituí la productora Ona Films, el 1976 el Barcelona Group i el 1977 la firma Figaro Films SA, en la qual exercí com a productor executiu.
(Barcelona, 30 agost 1876 – 1946)
Arquitecte (1893) i dibuixant.
Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar (Selva), destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric. Posteriorment el seu estil esdevingué convencional.
Com a dibuixant col·laborà activament a les pàgines de la revista humorística i política “Cu-cut!”.
(Barcelona, 1946 – )
Revista científica. Fundada per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director. És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona.
Publica treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans.
El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer que aplegà col·laboracions d’arreu del món.
(Acs, Occitània, 26 agost 1946 – )
Periodista. Fill d’Andreu Claret i Casadessús i germà dels músics Gerard i Lluís. Visqué a França i, més tard, a Andorra.
Militant del PSUC, arribà a formar part del comitè executiu del PCE i a dirigir l’òrgan “Treball”.
Com a periodista ha estat redactor de “Terrasa información” i de “Revista europea”, corresponsal a Catalunya de “Cambio 16”, delegat de l’agència EFE a Panamà i l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya (1991-98) i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.
A més col·laborà amb el diari “Avui” i professor a la Universitat Pompeu Fabra.
L’any 2000 fou nomenat director de l’Institut Català de la Mediterrània.
Dades dels Països Catalans 