Arxiu d'etiquetes: 1946

Bulbena i Tusell, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 26 juliol 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 10 octubre 1946)

Escriptor i gramàtic. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s’oposà a les normes de Pompeu Fabra. Fou el pare d’Eveli Bulbena i Estrany.

Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del segle IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola.

És autor, entre altres obres de valor desigual, d’un Diccionari català-francès-castellà (1905), Diccionari de les llengües francesa i catalana (1921) i Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915).

Fou germà seu, Artur Bulbena i Tusell  (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938)  Pintor. Excel·lí també com a dibuixant. S’especialitzà en la pintura de tapissos.

Borralleras i Grau, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 desembre 1880 – 3 desembre 1946)

Promotor d’activitats literàries i artístiques. Fou animador de l’Associació Wagneriana, del premi Crexells i de la penya de l’Ateneu, que formà amb Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Alexandre Plana i d’altres.

Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i col·laborà en l’adquisició de la col·lecció Plandiura el 1933 i en el salvament d’obres d’art durant la guerra civil de 1936-39.

Bigas i Luna, Josep Joan

1 Resposta

(Barcelona, 19 març 1946 – la Riera de Gaià, Tarragonès, 5 abril 2013)

Realitzador cinematogràfic. Iniciat en el disseny i la publicitat, passà al cinema on debutà amb Tatuaje (1976), Bilbao (1978), Caniche (1979), Reborn (1981), Lola (1986), Angoixa (1986), Las edades de Lulú (1990), Jamón, jamón (1992), La teta i la lluna (1994), La camarera del Titànic (1997), entre d’altres, i una sèrie infantil per a TV3 (1985).

Ha desenvolupat el seu univers personal basat en l’erotisme i el misticisme, amb una estètica detallista i obsesiva.

Bernabeu, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, v 1880 – París, França, 1946)

Pintor. Residí habitualment a París.

Excel·lí com a aquarel·lista. Obtingué grans èxits internacionals. Exposà a França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Argentina, Uruguai i Brasil.

Té a Poblet un quadre que representa les ruïnes del monestir abans de la reconstrucció.

En 1947 fou celebrada a Barcelona una exposició d’obres seves, en homenatge pòstum.

Barrientos i Llopis, Maria

2 Respostes

(Barcelona, 10 març 1883 – Ziburu, Lapurdi, França, 8 agost 1946)

Soprano lírica. Una de les figures més destacades del grup de grans sopranos del seu temps.

Va estudiar al Conservatori de Barcelona, ciutat on debutà cantant al Teatre Líric, l’any 1898. Obtingué èxits ressonants en els principals teatres del món (Milà, París, Buenos Aires, Londres, etc.).

Tenia una veu de gran extensió i bellesa, que li permetia d’enfrontar-se amb les partitures més difícils. Va realitzar concerts amb W. Landowska.

Fundà, a l’Escola Municipal de Música, un premi anual per a perfeccionar estudis de cant a l’estranger.

Es va retirar l’any 1924 i anà a viure a l’Argentina.

Baixas i Àrias, Joan Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 6 novembre 1946 – )

Pintor i director teatral. L’any 1964 fundà la companyia El vaixell blanc. El 1967 se centrà en l’estudi de màscares, titelles i altres formes tradicionals del teatre de la imatge.

Creà, el mateix any, el Teatre de la Claca on escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en col·laboració amb pintors. La companyia viatjà per tot el món fins que la clausurà l’any 1988 per dedicar-se a la seva obra personal d’investigació pictòrica i teatral.

Ha col·laborat també en la direcció artística d’espectacles de diverses companyies.

Des del 1989 fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona, director artístic del Festival Internacional de Titelles de Barcelona i membre del Centre Internationale de la Recherche des Arts de la Mariomnette.

Ariel -revista-

9 Respostes

(Barcelona, maig 1946 – desembre 1951)

Revista literària i artística. Fundada per J. Palau i Fabre, Josep Romeu, Miquel Tarradell, Joan Triadú i Frederic-Pau Verrié, hi col·laboraren Joan Barat, Alexandre Cirici, Salvador Espriu, Enric Jardí, Rosa Leveroni, Joan Perucho, Jordi Sarsanedas i Manuel Valls.

Amb una concepció culturalista de l’art i la literatura, intentà conjugar els valors del noucentisme i l’avantguarda.

Anglada i Pintó, Lluís

2 Respostes

(Barcelona, 1873 – París, França, 1946)

Pintor. A París residí molt anys i treballà alguns temps amb el seu nebot Gerard Anglada i Domènech.

Destacà com a retratista.

Alòs i Peris, Joan Baptista

1 Resposta

(Onda, Plana Baixa, 1881 – 1946)

Ceramista. Es dedicà a estudiar les produccions d’Onda, Barcelona, València i Manises, i el 1925 obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París.

L’any 1928 es traslladà a Barcelona, on fou professor de l’Escola del Treball.

Fou el pare de la també ceramista Angelina Alòs i Tormo.

Almagro i Gorbea, Martí

4 Respostes

(Barcelona, 5 gener 1946 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Fill de Martín Almagro Bosch. Fou director del Museu Arqueològic d’Eivissa (1969-70) i catedràtic de prehistòria a la Universitat de València (1976-80), a més de treballar en altres universitats de l’estat espanyol.

El seu treball de recerca s’ha centrat principalment en la protohistòria de l’Europa occidental, amb diferents treballs d’excavació a França, Irlanda, Itàlia i a la Península Ibèrica.

Ha publicat molts llibres sobre els seus treballs.