(València, 12 febrer 1871 – 29 febrer 1944)
Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on després en seria professor.
Són notables algunes de les seves obres per a mausoleus del cementiri de València.
(Maó, Menorca, 16 agost 1944 – )
Capella de música. Iniciada pel bisbe de Menorca Bartomeu Pascual Marroig. N’han estat directors Gabriel Salord i Marquès, fins el 1967, Guillem Colom i Allès. fins a la seva jubilació, el 1995, i Josep Maria Taltafull.
Ha protagonitzat diversos enregistraments i ha actuat com a ambaixadora cultural menorquina en gires per l’estat espanyol, Itàlia, Alemanya i els Estats Units. La coral ha estat dirigida per Philippe Bender, Salvador Brotons, Kemal Khan, Antoni Ros i Marbà i Joan Company.
En el si de la Capella s’han format veus com la del baríton Joan Pons.
(Portvendres, Rosselló, 2 agost 1887 – Perpinyà, 7 març 1944)
Esportista. Introduí el rugby de tretze al Rosselló i a França (1934). Anteriorment, al capdavant de l’Associació Esportiva Perpinyanesa fou campió de França la temporada 1910-11.
Membre de la Resistència durant la Segona Guerra Mundial, fou detingut i assassinat per la Gestapo.
En record seu, l’estadi dels Dragons Catalans de Perpinyà porta el seu nom.
(Palma de Mallorca, 19 gener 1944 – )
Submarinista. Un dels primers especialistes en pesca submarina.
Des del 1963, en què guanyà per primer cop el campionat de les Balears, ha aconseguit, entre d’altres, el campionat d’Espanya (1968, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976 i 1981), el d’Europa (1978 –Eivissa– i 1982 -Bulgària-) i el del món (1973 –Cadaqués-, 1981 -Brasil- i 1985).
(València, 6 desembre 1944 – )
Economista i polític socialista. Fou nomenat ministre d’agricultura per Felipe González en la seva legislatura socialista, però ocupà aquesta cartera només des del 14 de juliol de 1993 fins al 5 de maig de 1994, data en que presentà la dimissió.
Després tornà a ocupar el seu escó al parlament valencià com a diputat del PSPV-PSOE.
(Buenos Aires, Argentina, 28 juliol 1875 – 12 novembre 1944)
Arquitecte i decorador d’origen català. Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Domènech i Montaner.
Des del 1903 visqué a Buenos Aires, on realitzà la seva casa (avinguda de la Independència) i la Sociedad Española de Beneficencia.
(Reus, Baix Camp, 13 març 1860 – 16 setembre 1944)
Escriptor. Fou novel·lista, poeta i comediògraf.
És autor de les comèdies De vuit a nou i La cançó del matrimoni.
(Barcelona, 1887 – 1944)
Metge pneumòleg. Fill de Francesc Darder i Llimona. Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pol·len i espores de l’aire atmosfèric.
Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona.
(Barcelona, 1856 – 1944)
Escriptor i advocat. Fill de Teodor Creus i Coromines.
Fou vocal vitalici de la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual dirigí un “Butlletí” durant deu anys. Publicà alguns treballs monogràfics en castellà.
Fou el pare de Lluís Creus i Vidal.
(Perpinyà, 25 març 1944 – Sant Cebrià, Rosselló, 18 febrer 1996)
Lingüista. Preocupat per la catalanitat de Catalunya Nord, ha participat activament en les diverses manifestacions catalanistes i col·laborà en diverses publicacions.
Ha publicat un Diccionari bàsic francès-català (1974).
Dades dels Països Catalans 