Arxiu d'etiquetes: 1938

Martín y Fernández de la Torre, Néstor

(Las Palmas de Gran Canaria, 7 febrer 1887 – 6 febrer 1938)

Pintor, conegut simplement com a Néstor. Autodidacte. Establert a Barcelona, fou alumne de Eliseu Meifrèn, i aviat s’obrí camí pel seu decorativisme -el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions-. Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra.

El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu. El 1914 exposà a Madrid, on s’instal·là. Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924.

Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme.

Conreà també l’aiguafort i la pintura mural (n’hi ha exemples representatius a Barcelona i a Santa Cruz de Tenerife). Té un museu dedicat a Las Palmas, al Pueblo Canario, que ell creà.

Marquès i Garcia, Josep Maria

(Tortosa, Baix Ebre, 23 agost 1861 – Barcelona, 30 novembre 1938)

Pintor. Fill de Manuel Marquès i Carles. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà, sobretot, la pintura de gènere i el retrat.

La seva pintura seguí sempre les característiques del realisme romàntic, anecdòtic i superficial, molt del gust de la burgesia de la fi del segle XIX i dins un estil correctament acadèmic.

D’entre les seves obres destaquen Caça d’ànecs, Declaració d’amor i Lletra esperada. Participà en nombroses exposicions nacionals (Barcelona, 1888 i 1929) i internacionals (Londres, 1898 i 1899).

Mañana, La -Lleida-

(Lleida, 20 desembre 1938 – )

Diari en castellà. Fundat després d’haver estat ocupada per les tropes de Franco. Editat per Prensa del Movimiento fins al 1976 i per l’estat fins al 1984.

Fou l’únic de la comarca del Segrià fins que va sortir “Diario de Lérida” (15 maig 1966). El 1985 va ser adquirit per empresaris lleidatans.

Té especial cura de la temàtica agrícola i una notable difusió entre la pagesia lleidatana.

El 2012 presentà concurs de creditors. Actualment apareix en versió digital en català.

Enllaç web: La Mañana

Malagarriga i Armart, Elvira

(Barcelona, 1886 – 1938)

(o Ormart)  Pintora. Estudià amb Cristòfol Montserrat.

De primer s’especialitzà en el retrat, per bé que després conreà d’altres gèneres.

Obtingué els primers èxits amb diverses exposicions a la sala Parés barcelonina. Exposà també a França, Itàlia i els Estats Units.

Una de les seves millors obres és un retrat d’Apel·les Mestres.

Llorens i Gardy, Joan

(Boulogne-Billancourt, Illa de França, 18 juny 1938 – )

Escultor i ceramista. Conegut també amb el nom de Gardy Artigas. Fill de Josep Llorens i Artigas.

Format a París, on conegué Chagall, Braque i Giacometti, i al Japó, on estudià ceràmica antiga.

El 1959 s’instal·là a París i començà a col·laborar amb Joan Miró a les obres per a l’Exposició d’Osaka (1970).

Té, entre les seves escultures a l’aire lliure, una a l’autopista Barcelona–Girona, que palesa el seu gust per les formes orgàniques i pel bronze i els plàstics com a materials escultòrics.

Llonch i Cañomeras, Francesc

(Sabadell, Vallès Occidental, 1878 – Santisteban, Navarra, 8 setembre 1938)

Industrial. Fill de Joan Llonch i Sanmiquel.

Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, president de la junta administrativa de l’Escola d’Arts i Oficis, conseller-director del Banc de Sabadell (des del 1924) i un dels fundadors i primer president de la Mútua Sabadellenca d’Accidents de Treball i de Malalties (1917), així com de diverses empreses tèxtils.

En 1918-19 fou diputat a corts per Sabadell.

Llobet i Solés, Miquel

(Barcelona, 18 octubre 1878 – 22 febrer 1938)

Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l’escola del qual va ésser continuador.

Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època.

Harmonitzà per a guitarra obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d’Amèlia i L’hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca.

Llaverias i Labró, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 10 novembre 1865 – Lloret de Mar, Selva, 18 novembre 1938)

Pintor i dibuixant humorístic. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Inicialment pintà a l’oli, però des del 1896 adoptà l’aquarel·la, procediment en el qual excel·lí. Els seus paisatges i marines de Montserrat, Mallorca, Eivissa i la Costa Brava (una sèrie sobre aquesta última fou presentada amb la denominació de Catalunya grega) li donaren fama internacional.

Com a dibuixant i il·lustrador col·laborà als setmanaris barcelonins “Cu-cut!” i “En Patufet”, on publicà gran part de la seva obra.

Animà moltes pàgines de les obres de Folch i Torres i molts llibres de contes infantils.

Liceu Escolar de Lleida

(Lleida, 1906 – 1938)

Organisme docent. De caràcter laic i republicà, fou fundat per Frederic Godàs i Legido.

El 1920, a la mort del fundador, els seus col·laboradors, entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius.

El Liceu Escolar desaparegué quan les primeres bombes franquistes ensorraren l’escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes.

Lasarte i de Janer, Erasme

(Barcelona, 1865 – 28 gener 1938)

Pintor. Viatjà per França, Itàlia, Bèlgica i el nord d’Àfrica. concorregué a diverses exposicions oficials barcelonines (1907, 1911, 1918, 1919) i a la universitat de Brussel·les del 1910.

Pintor de gènere i sobretot de paisatge, hi ha obra seva al Museu d’Art Modern de Barcelona.