Arxiu d'etiquetes: 1938

Cardona i Escanero, Gabriel

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1938 – Barcelona, 5 gener 2011)

Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica.

Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola.

Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997).

Canals i Vilaró, Salvador

Deixa un comentari

(San Juan, Puerto Rico, 4 octubre 1867 – Barcelona, 1938)

Polític i periodista. Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” (1901-27).

Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i Lleida fins al 1923. Amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.

Publicà Los sucesos de España en 1909 (1910-11), El proceso Ferrer ante las Cortes (1911), La cuestión catalana desde el punto de vista español (1919), La crisis exterior de la peseta (1930) i La caída de la Monarquía (1931).

Camprubí i Sala, Raimon

Deixa un comentari

(Vilarnadal, Masarac, Alt Empordà, 1938 – )

Fotògraf. Deixeble de F. Català i Roca, treballà sobretot en els camps publicitari i industrial.

També intervingué en la il·lustració de llibres, i s’ha especialitzat en fotografies de paisatges. Entre aquestes sobresurten les que ha preparat per a la col·lecció “Imatge de Catalunya” de l’editorial Destino.

Cama i Cirés, Joan

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 1860 – Barcelona, 1938)

Jurista i magistrat. Fou un defensor constant del dret català.

Col·laborà a “El Semanario” de Palamós, a “El Eco Bisbalense”, i a “La Lucha” de Girona.

Publicà El contrato enfitéutico en Cataluña, conocido con los nombres de censo o establecimiento (1889).

Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona

5 Respostes

(Barcelona, juny 1931 – desembre 1938)

Publicació mensual de la Junta de Museus de Barcelona. Creada sota la direcció de Joaquim Folch i Torres.

Donà a conèixer les col·leccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb col·laboració dels millors especialistes.

Aquesta publicació fou represa el 1941 amb el títol d'”Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques.

Ha esta dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte.

Butlletí dels Mestres

3 Respostes

(Barcelona, 1922 – 1938)

Suplement pedagògic de la revista “Quaderns d’Estudi”, creat pel consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d’Alexandre Galí. Suspesa el 1926, tornà a publicar-se des del 1931 fins al 1938.

Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres. Hi hagué un bon cos de redacció i hi col·laboraren també pedagogs forans.

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, juny 1891 – 1938)

Revista cultural. Portaveu del CEC, publicada des de l’any de la fusió de les dues entitats predecessores.

Des del 1970 té una continuïtat en la revista “Muntanya”, després d’haver publicat en castellà un volum d’Annals (1939-45) i el trimestral “Boletín de la Sección de Montaña y CADE” (1948-51), que s’havia convertit en la revista bimensual “Montaña” (1952-69).

Tenen un gran interès els treballs de caràcter geogràfic, històric, botànic, etc, deguts a socis de l’entitat i apareguts durant les primeres èpoques de la publicació.

Busquets i Mensa, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 febrer 1938 – 11 juliol 2001)

Violoncel·lista. Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i J. Ricart i Matas. Seguí cursos de perfeccionament a Laussanne i a Düsseldorf.

Fins el 1985 fou violoncel solista de l’OCB i després passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona. Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona.

Ha estat membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók.

Bulbena i Tusell, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 26 juliol 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 10 octubre 1946)

Escriptor i gramàtic. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s’oposà a les normes de Pompeu Fabra. Fou el pare d’Eveli Bulbena i Estrany.

Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del segle IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola.

És autor, entre altres obres de valor desigual, d’un Diccionari català-francès-castellà (1905), Diccionari de les llengües francesa i catalana (1921) i Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915).

Fou germà seu, Artur Bulbena i Tusell  (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938)  Pintor. Excel·lí també com a dibuixant. S’especialitzà en la pintura de tapissos.

Bofill i Pichot, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 abril 1860 – Sant Julià de Vilatorta, Osona, 15 abril 1938)

Metge i entomòleg. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou president dues vegades (1906-11), i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Secció de Ciències, del qual fou també president (1911).

Dirigí la col·lecció de la “Fauna a Catalunya”, una publicació de l’Institut de Ciències.

La seva obra més important, en col·laboració amb Pere Antiga, és el Catàleg d’Insectes de Catalunya. Himenòpters (1902-96), publicat per l’IEC.