(Barcelona, 1862 – 1938)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Tècnica Tèxtil.
Es dedicà a l’ensenyament. Fundà a Barcelona l’Acadèmia Esclasans, especialitzada en dibuix de teixits, que realitzà una bona tasca formativa.
(Pau, Bearn, França, 18 febrer 1938 – Alacant, 6 desembre 2008)
Historiador. Jesuïta (1954), doctor en filologia semítica (Barcelona, 1967) i en teologia (Lió).
Professor a les universitats de Barcelona (1965), Lió (1967), Tunis (1971) i Alger (1973). Ha investigat especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la Península.
Ha publicat, entre molts altres llibres, un notable estudi sobre l’obra àrab d’Anselm Turmeda (1971), amb el text crític de l’original àrab i la traducció castellana. També s’ha centrat en les connexions entre el món islàmic i el cristianisme a la Mediterrània, amb obres com Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991).
(Tarragona, 1 juliol 1853 – 9 febrer 1938)
Diari. Fundat amb el nom de “Diario de Tarragona”, en castellà, però amb col·laboracions en català. Catalanitzat del tot el 1931.
Seguí diverses ideologies: fou democràtic i revolucionari, afecte al partit conservador de Cánovas, després òrgan liberal, seguint Sagasta, i finalment actuà com a independent.
(Reus, Baix Camp, 1 juliol 1859 – 30 gener 1938)
Diari. Fundat amb el títol de “Diario de Reus de Avisos y Noticias”. L’1 d’octubre de 1932, arrendat per la Lliga, fou catalanitzat.
En 1935 passà a mans d’Acció Popular Catalana, i amb la guerra civil esdevingué portaveu del comitè local de control.
(Badalona, Barcelonès, 5 març 1938 – Madrid, 16 setembre 2011)
Actor, poeta i narrador. Ha destacat sobretot en el món de la interpretació.
En teatre, ha dirigit l’obra L’últim vals (1992) de S. Beckett, i ha interpretat diverses obres. El 1991 va rebre el premi d’interpretació de la Crítica Sant Jordi com a millor actor.
En la seva filmografia destaquen La febre d’or (1991), Tierra y libertad (1994), Orígens (1999), entre d’altres.
Ha fet també televisió, a Catalunya i a França.
(Cervera, Segarra, 1870 – València, 1938)
Historiador i llicenciat en dret. Heretà de la seva mare la baronia del Bollidor.
Formà una copiosa col·lecció de documents i llibres d’interès per a la història de Cervera i comarca, actualment dipositada a l’Arxiu Històric de Cervera.
Publicà una Guía histórica-descriptiva de la ciudad de Cervera (1890), de consulta molt útil, el Cerimonial del Corpus del 1426 i uns records d’infància i joventut intitulats De la Cervera vuitcentista (1934).
Col·laborà a la revista “Catalana” (1919-26), al “Boletín” de l’Academia de la Historia i a publicacions locals, i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1904).
Fou el pare de Càndid de Dalmases i Jordana.
(Sabadell, Vallès Occidental, 22 maig 1883 – Gènova, Itàlia, 23 febrer 1938)
Periodista i escriptor. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i militant de la Lliga Regionalista.
És autor de La nit del 6 d’octubre a Barcelona (1935) i de Cento martiri della Rivoluzione del 1936 nella Catalogna (1937), ambdues obres escrites en col·laboració.
(Barcelona, 1904 – serra de Cavalls, Terra Alta, 1938)
Escalador. El 1936 escalà sol per primera vegada el Cavall Bernat de Montserrat i hi col·locà al cim la bandera catalana.
Milità en el Sindicat Únic i en l’Aliança Obrera i organitzà la Societat de Transports de Catalunya.
El 1936 havia de participar en l’expedició anglesa a l’Everest, però el nomenament de secretari del Comitè de les Olimpíades Populars de Barcelona (juliol 1936) li ho impedí.
S’incorporà a les forces republicanes durant la guerra civil. Morí, essent tinent, a la batalla de l’Ebre, al front de la seva unitat.
(Catalunya, 1938 – 1939)
Organisme. Constituït a fi de garantir que l’aplicació del decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936 a les empreses amb capital estranger no lesionaria els interessos d’aquest.
Era integrat per representants de les indústries amb aportació estrangera, i havia de discutir amb els consells d’empresa els termes de la indemnització.
(Catalunya, 14 setembre 1937 – 6 gener 1938)
Organisme creat per decret de la Generalitat, format per un president nomenat pel govern, vuit vocals representants dels consellers d’economia i treball, agricultura, proveïments, finances, obres públiques i tres representant membres del Consell d’Economia.
Tractà de dirigir el consum restringint el de luxe i fent assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç.
Per decret de la República, que establia que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n’assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat.
Dades dels Països Catalans 