Arxiu d'etiquetes: 1937

Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1937 – 1939)

Caixa creada al final del 1937, bé que ja la preveia el decret de col·lectivitzacions de la Generalitat del 1936.

La componien un departament bancari dedicat a operacions de crèdit a curt termini i un altre de capitalització dedicat a operacions de crèdit a mitjà i llarg termini.

Començà la seva actuació molt avançada la guerra civil, fet que li llevà molta eficàcia. A la fi del 1938 inaugurà encara diverses sucursals.

Era administrada per un consell directiu adscrit al departament d’economia de la Generalitat.

Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu

1 Resposta

(Catalunya, 1934 – 1937)

Organisme creat per la Generalitat, destinat a finançar operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals, cooperatives, mutualitats, etc, amb fonts procedents d’entitats d’aquest mateix tipus i de la Generalitat.

El 1937 fou transformada en la Caixa Central del Crèdit Agrícola.

Caixa Central del Crèdit Agrícola

1 Resposta

(Catalunya, 1937 – 1939)

Organisme creat per la Generalitat, en substitució de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu. Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC).

Estructurat com una federació de caixes locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica.

Boy Scouts de Catalunya -1934/37-

1 Resposta

(Barcelona, 1934 – 1937)

Associació escolta. Fundada amb l’objectiu d’organitzar, sostenir i propagar a tot el territori de Catalunya agrupaments masculins i femenins acordats a les normes del moviment internacional de Boy Scouts.

De la seva fusió, el 1936, amb els Minyons de Muntanya, sorgí l’associació Minyons de Muntanya – Boy Scouts de Catalunya, la qual seguí les vicissituds de l’escoltisme.

Bolòs i Saderra, Joaquim de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937)

Advocat i publicista carlí. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Ramon. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76).

El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia.

Fou conseller de l’ajuntament de Barcelona (1918-22 i 1929-30), i és autor de La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928) i El Carlismo en Cataluña (1930), on exposa els fets d’un manera força imparcial.

Bofill i Fransí, Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 maig 1937 – 30 març 2021)

Ceramista. Després d’estudiar a l’Escola Massana, es traslladà a Anglaterra i al Japó.

Professora a l’Escola Massana, ha estat invitada per a ensenyar a Mèxic (1976-77), a Nova York (1979) i a Bohèmia (1980). Col·laborà amb Jordi Aguadé i féu la primera exposició el 1968.

Es caracteritzà per les seves peces al torn, de formes molt depurades, bé que també ha realitzat obres de caire escultòric, fruit de la lliure inspiració.

Baltà de Cela, Josep

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1866 – 1937)

Enginyer tècnic químic i llicenciat en ciències físico-químiques.

Dirigí i administrà les revistes “La atmósfera” (1892-94), dedicada a la meteorologia, i “La fotografía práctica” (1893-1908), que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’estat espanyol. Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa (1908-30).

Publicà: Compendio de electroquímica (1927) i Electroquímica general (1927).

El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el mildiu i l’oïdi.

Ballesteros i Gilabert, Maria Pau

Deixa un comentari

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià, 1937 – )

Actriu i directora teatral. Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona (1956-60) i després es traslladà a Madrid, on participà en l’associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d’avantguarda.

Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics, treballà en teatre i televisió amb directors com Adolf Marsillach o Pilar Miró.

El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres d’autors estrangers i dirigí muntatges com Fuenteovejuna, interpretada pels veïns d’aquest poble.

Entre el 1979 i el 1996 es féu càrrec de la Secretaria General de l’Institut Internacional del Teatre de la UNESCO.

Bagaria i Bou, Lluís

3 Respostes

(Barcelona, 29 agost 1882 – l’Havana, Cuba, 26 juny 1940)

Caricaturista. Les seves intencionades caricatures polítiques aparegueren en nombroses publicacions barcelonines, madrilenyes, franceses i alemanyes. Cultivà la sàtira mordaç, de contingut social i polític.

El 1907 va fer una exposició de caricatures a Terrassa que va causar un gran impacte.

Després va treballar uns anys a Mèxic, Nova York i Cuba (1907-11).

Fou el pare de Jaume Bagaria  (Catalunya, segle XX – estiu 1937)  Dibuixant. Morí molt jove, en acció de guerra al front d’Aragó.

Badia i Malagrida, Carles

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1890 – Madrid, febrer 1937)

Diplomàtic i polític. Ocupà diversos consolats a Europa i Amèrica.

Participà a moltes conferències internacionals sobre qüestions de comerç. Ha publicat treballs de caràcter econòmic i de dret internacional.

Ocupà la Direcció General de Comerç i la sots-secretaria d’Hisenda del govern espanyol.

Fou diputat a Corts per Girona.