Arxiu d'etiquetes: 1937

Comissariat de l’Estatge

(Catalunya, 18 setembre 1936 – gener 1937)

Institució creada per la Generalitat de Catalunya per a elaborar la política de l’habitatge, administrar -dissoltes les cambres de la propietat urbana- els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu.

Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats; aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur col·laboració.

Fou dissolt pels Decrets de s’Agaró en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari.

Comissaria General de Banca, Borsa i Estalvi

(Catalunya, 23 juliol 1936 – 9 gener 1937)

Organisme dependent de la conselleria de finances de la Generalitat de Catalunya, a fi de regular la funció bancària per evitar les sortides innecessàries de fons dels bancs i resoldre el problema del pagament de jornals.

Per decret del 8 d’agost s’articulà en tres comissaries delegades per a cada una de les funcions.

Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou dissolta i substituïda pel Consell Superior del Crèdit i de la Banca, de caràcter consultiu, i pel Consell General de la Banca Catalana i el Consell General de l’Estalvi, de caràcter executiu.

Amb aquests canvis hom reforçà la intervenció de la Generalitat en la gestió del crèdit i de l’estalvi.

Comissaria General d’Assegurances

(Catalunya, 28 juliol 1936 – 9 gener 1937)

Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.

Per decret del 9 de gener de 1937 (formant part dels Decrets de s’Agaró) fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General (vida, incendi, transports i diversos) i de la Comissaria d’Assegurances Socials (maternitat, accidents de treball, retir-vellesa).

Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives.

Coma i Cros, Joan

(Barcelona, segle XIX – París, França, 1937)

Fabricant. Continuà el negoci de compra-venda de manufactura de cotó iniciat pel seu pare Joan Coma i Xipell.

A partir del 1910 se’n féu càrrec totalment i n’amplià les activitats: instal·là una filatura a Rosselló de Segrià i una fàbrica de teixits a Salt (Gironès), per al servei de la qual féu construir una central hidroelèctrica a Bescanó.

Fou un dels principals compradors de Barcelona de cotó nord-americà. Fou conseller de nombrosos bancs i formà part de la junta del Gran Teatre del Liceu.

El 1936 es refugià a París, on morí.

L’empresa perdurà en la mateixa família sota el nom de Successora de J. Coma-Cros.

Catalunya -diari, 1937/38-

(Barcelona, 22 febrer 1937 – 28 maig 1938)

Diari del vespre. Òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball. Primer diari anarcosindicalista publicat en català.

Amb Ricard Mestre com a director, el diari féu una campanya en contra del PSUC, més acusada que no la de “Solidaridad Obrera”.

Aquest diari fou substituït per “C.N.T.”, òrgan del comitè nacional de la CNT, quan Catalunya restà separada de la zona republicana central.

Castellet de Llobregat *

(Bages)

Nom donat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Castellet.

Carreras i Valls, Ricard

(Barcelona, 20 novembre 1879 – 1937)

Escriptor i historiador. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900).

Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista: Teoria de les nacionalitats (1900). Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara (1926).

Un dels defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica: La descoberta d’Amèrica, Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d’Amèrica (1929), La verdad sobre el descubrimiento de América (1931).

Fou director tècnic de l’Arxiu Històric Notarial de Barcelona, on recollí dades per a la història del llibre: El llibre a Catalunya (1936).

Carandell i Pericay, Joan

(Figueres, Alt Empordà, 19 gener 1893 – Pals, Baix Empordà, 30 setembre 1937)

Geòleg i geògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà.

Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica (1918) i sobre Sierra Nevada (1921), i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936.

Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán. Ensayo geográfico, que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979.

Capdevila i Recasens, Carles

(Barcelona, 18 setembre 1879 – 30 gener 1937)

Escriptor i actor. Casat amb l’actriu Emília Baró. Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats.

Periodista, fou redactor en cap (1922) i director (1929) de “La Publicitat”.

Traduí al català autors anglesos i la novel·la Guerra i pau, de Tolstoj (1928), autor de narracions de teatre: La veritat sense contemplacions (1922) i publicà sobretot assaigs biogràfics: Santiago Rusiñol (1925), Joaquim Mir (1931) i Àngel Guimerà (1938).

El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia.

Caixa de Reparacions i Auxilis

(Catalunya, 1937 – 1939)

Caixa creada pels anomenats Decrets de s’Agaró.

Formava part de la tresoreria de la Generalitat, tenia funcions paral·leles a les de la Comissió de Responsabilitats, i estava destinada a recollir els fons procedents de sancions, incautacions i apropiacions, els quals servien per reparar els mals causats per la guerra civil.