(Barcelona, 1933 – 1936)
Entitat política nacionalista. Fundada com a escissió de Palestra.
Considerava inseparables l’ideari nacionalista i la causa obrera revolucionària. Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa.
El 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat.
(Barcelona, 1926 – 1933)
Revista mensual en català. Dirigida per Ramon Peypoch i Pich.
Iniciada com a butlletí de la Societat de Química de Catalunya, passà després a ésser-ho de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEMA.
(Catalunya, 1933 – 1939)
Caixa creada per la Generalitat de Catalunya i assignada a la seva tresoreria.
Destinada a recollir els dipòsits que servien per al pagament de les obres de serveis públics, de proposicions de subhasta i d’altres obligacions legals de la Generalitat, també recollia els fons que formaven part del pressupost i altres dipòsits voluntaris del públic.
(Barcelona, 26 juny 1933 – Madrid, 25 gener 1981)
Metge dermatòleg. Amplià estudis a França i Alemanya, i aprofundí en el camp de la histopatologia cutània.
Catedràtic de dermatologia de la facultat de medicina de Cadis, passà el 1971 a la de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1975). El 1976 passà a la universitat de Madrid.
Treballà principalment en l’estudi de l’epidemiologia infecciosa, la patologia tumoral i les dermatitis mucinoses.
(Barcelona, 22 gener 1933 – París, França, 12 gener 2019)
Compositor. Fill de Lluís Bonet i Garí, i germà de Jordi. Deixeble dels mestres Joan Massià i Eduard Toldrà, i després de Nadia Boulanger, a París. És l’últim representant del moviment neoclàssic a Catalunya.
Ha estat president de les Joventuts Musicals de Barcelona (1955) i de la Federació Internacional de les Joventuts Musicals (1962). El 1979 prengué la direcció del Conservatoire Américain de Fontainebleau i després fou director de l’École Normale de Musique de París.
D’entre les seves obres destaquen: Misa en Epiphania Domini (1957), Homenatge a Gaudí (1966) o La pell de brau (1967), sobre poemes de Salvador Espriu.
(Barcelona, 5 novembre 1933 – )
Intèrpret musical, instrumentista i folklorista. El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica.
El 1976 creà el festival de música popular Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel (Alt Urgell).
A la dècada del 1980 edità els elepés Canten els vells del Pirineu (1982), Trobada amb els acordionistes del Pirineu (1987) i Rosa vermella, rosa galant (1989).
El 1994 rebé el Premi Nacional de Dinamització en l’Àmbit de la Música Popular Catalana i el Premi Nacional de Música a la Trajectòria en el Camp de la Cultura Popular.
(Barcelona, 1933 – 1936)
Publicació periòdica. Editada per la Junta Municipal d’Exposicions d’Art, sota la direcció de Joan Merli.
La primera època (1933-35), comptà amb importants col·laboracions.
La segona època de la revista (1936) fou interrompuda per la guerra civil.
(Barcelona, 8 setembre 1863 – 2 juliol 1933)
Escultor i medallista. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona. Deixeble de Ll. Domènech i Montaner i Antoni M. Gallissà (1888), col·laborà amb els principals arquitectes modernistes.
Dotat d’un cert sensualisme i amb gran domini en el modelat del cos i els plecs de les robes, és un dels escultors més representatius del modernisme.
El seu estil es manifestà en els seus monuments a diversos poetes, al parc de la Ciutadella de Barcelona, i en l’abundant ornamentació escultòrica.
(Barcelona, 5 agost 1933 – )
Alpinista i escalador. Director tècnic de l’Expedició Espanyola als Andes (1961) i cap de les expedicions Barcelona al Perú (1963) i a l’Ahaggar i al Garet el Djenoun (1967).
Un dels més importants dels escaladors sobre roca, ha realitzat gran nombre de primeres ascensions: a Montserrat, als Andes, a les Dolomites, als Alps, etc.
El 1982 va participar en la primera expedició catalana a l’Everest.
(Barcelona, 1920 – 1933)
Atracció de circ de renom mundial. Creada per Pere Andreu i Pausas i presentada pels seus fills Josep, René i Pau (Polo).
En separar-se del número Josep Andreu i Lasserre (que ha esdevingut cèlebre amb el nom de Charlie Rivel) i Pau, el perpetuaren René i els seus germans petits Marcel i Roger.
Era un número doble, de trapezis i pallassos, de gran qualitat.
Dades dels Països Catalans 