(Olot, Garrotxa, 4 novembre 1885 – Madrid, 2 desembre 1930)
Metge i esportista. Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm.
Introduí a l’estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids.
El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers.
(Barcelona, 1 febrer 1930 – 29 octubre 2023)
Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona.
La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla.
El seu temps en els 1.500 m (3’41″7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial.
(Manresa, Bages, 29 desembre 1856 – Roquetes, Baix Ebre, 27 maig 1930)
Meteoròleg i jesuïta (1870), representà Espanya al Congrés científic de Chicago (1894). El 1900 passà als EUA i el 1901 fou nomenat director del servei meteorològic de Filipines.
Inventor d’un tipus especial de microsismògraf. Publicà diverses obres de meteorologia i de sismografia, entre les quals sobresurten El Archipiélago Filipino (1900) i The Ciclons of the Far East (1904) i l’edició de l’Atlas de Filipinas (1900).
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 desembre 1874 – Barcelona, 10 desembre 1930)
Jesuïta. Preocupat per l’atenció als malalts inguaribles, promogué l’obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort.
Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona.
(Barcelona, 5 febrer 1930 – Mataró, Maresme, 18 juny 1987)
Pintor. Cultivador al principi d’un expressionisme primitivista, a partir de l’impacte de l’informalisme conreà un tipus d’abstracció geomètrica que recorda les màquines de Klee. Posteriorment arribà a una pintura de matèria, porosa i resseca, plena d’impulsos vitals.
Des del 1956 s’integrà al grup Sílex, del qual formaven part Carles Planell, Hernández Pijuan i Rovira Brull.
(la Garriga, Vallès Oriental, 2 juliol 1930 – )
Escriptora. Germana de Xavier. Ha publicat els reculls de poesies La mà pel front (1962), Díptic (1972), en col·laboració amb Maria Àngels Anglada, i L’encenedor verd (1979); les narracions juvenils: El fantasma Santiago (1979), Grills (1983) i Tanit (1984); i les novel·les Fes-te replicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís (1980), Tranquil Jordi, tranquil (1984), Quan xiula el tren (1997) i Balls de saló (1998).
Del 1979 al 1987 va ser alcaldessa de la Garriga.
Col·laborà a la revista “Inquietud” de Vic.
(Barcelona, 1930 – 21 maig 1997)
Escriptor, editor i distribuïdor de llibres. Fundador d’Albertí, Editor.
Va dirigir i, en bona part, va redactar el Diccionari biogràfic (1966-68), de personatges catalans, en quatre volums. Va continuar la “Nova col·lecció Lletres”, iniciada per Joan Grases, que incorporà molts autors inèdits, i va publicar la miscel·lània “Quart Creixent”, que s’hagué d’interrompre al fascicle 4.
És autor de l’estudi de divulgació històrica L’Onze de Setembre (1966) i l’assaig El republicanisme català i la Restauració monàrquica (1875-1923) (1972). També ha publicat un Diccionari de la llengua catalana (1975) i el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat.
Fou un dels promotors de la Societat Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa (fundada el 1980).
A partir de la seva mort, el segell editorial ha passat a la direcció d’Elisenda Albertí.
Enllaç web: Albertí Editor
(Barcelona, 1930 – 6 juny 2015)
Escriptor. Ha conreat el periodisme i, sobretot, el guió radiofònic. En aquest gènere ha esdevingut un dels especialistes més fecunds i coneguts.
També ha escrit obres per al teatre escènic, com la titulada L’arbre caigut, en col·laboració amb Lluís Coquard, publicada en 1957.
(Barcelona, 1930 – gener 1939)
(AEB) Associació professional. Agrupava les alumnes sortides de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona, fundada el 1930.
L’any 1936 se’n separaren les bibliotecàries en exercici amb el nom d’Agrupació Professional de Bibliotecàries de Catalunya, que estava adherida a la FIAB.
Les dues agrupacions publicaren conjuntament el butlletí “AEB”.
(Catalunya, 1930 – març 1931)
(ARC) Partit polític. Sorgit arran d’una escissió d’Acció Catalana provocada por un grup de militants encapçalats per A. Rovira i Virgili, que volien situar-se en posicions nacionalistes més esquerranes.
Després de participar en la reunió de Sant Sebastià (1930), s’integrà en l’Acció Catalana Republicana.
Dades dels Països Catalans 