Arxiu d'etiquetes: 1927

Borinot, El

3 Respostes

(Barcelona, 29 novembre 1923 – 2 juny 1927)

Setmanari humorístic. Fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay. Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura de Primo de Rivera, és un precedent d’“El Be Negre”.

A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentintes com a contrast amb l’actualitat política: hi col·laboraren dibuixants com Apa, D’Ivori i Quelus.

Després de 184 números, no pogué sobreviure a la censura.

Bon Pastor, El -revista-

3 Respostes

(Barcelona, 1927 – juliol 1936)

Revista mensual. Fundada pel canonge Carles Cardó adreçada especialment al clericat dels Països Catalans.

Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies; aportava també estudis teològics.

L’editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d’un temps d’expansió religiosa.

Boix i Pons, Esther

1 Resposta

(Llers, Alt Empordà, 26 març 1927 – Anglès, Selva, 26 maig 2014)

Pintora. La seva pintura, expressionista i molt personal, ha usat indistintament la figuració i l’abstracció. Professora d’arts plàstiques.

El 1967, juntament amb el seu marit Ricard Creus, fundà l’escola de tècniques d’expressió L’Arc. Col·laborà en l’orientació pedagògica d’educadors.

Bofarull i Sans, Carles de

4 Respostes

(Barcelona, 3 octubre 1852 – 21 desembre 1927)

Arqueòleg. Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio, i germà de Francesc. En ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 entrà a formar part dels serveis artístics municipals i es féu càrrec de la secretaria de la secció arqueològica.

El 1903 passà a ser director del Museu Municipal, càrrec que ja ocupava interinament des de feia sis anys. Fou soci activíssim del Centre Excursionista de Catalunya.

Formà una col·lecció notable, de caràcter particular, d’instruments d’il·luminació, partint de troballes del segle XIII. Publicà diversos escrits.

Bedós i Arnal, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Xerta, Baix Ebre, 1867 – Sabadell, Vallès Occidental, 22 març 1927)

Metge i literat. Exercí de metge en vaixells comercials i de guerra.

El 1876 estrenà a Valls la comèdia Qui fa desfà. El 1890 fundà a Sabadell l’agrupació Rapsodes Catalans.

Publicà treballs de botànica, de mineralogia i d’etnografia i col·laborà (1894-1908) a la “Revista de Sabadell” amb escrits sobre crítica i història literària.

Les seves poesies foren premiades en diversos certàmens poètics.

Barraquer i Moner, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 26 gener 1927 – 26 agost 2016)

Oftalmòleg. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i germà de Josep Ignasi.

Catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, director executiu de l’Institut Universitari Barraquer, director de la Clínica Barraquer i fundador del primer Banc d’Ulls d’Espanya i d’Europa continental (1962).

El 1958 va descobrir una tècnica d’extracció de la cataracta que va revolucionar la cirurgia del moment (zonulòlisi enzimàtica).

Les seves constants aportacions científiques en el camp del transplantament de còrnia, així com en l’implant de lents intraoculars, són reconegudes internacionalment.

Barbarà i Gómez, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – 7 desembre 2013)

Gravador i pintor. Format a Barcelona, l’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol. Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons i treballà en diversos tallers calcogràfics.

Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili i obrí taller propi.

Ha intervingut en l’estampació d’obres dels més importants artistes contemporanis. Col·laborà sovint amb les edicions d’A. Maeght. És també autor d’il·lustracions per a llibres de bibliòfil.

Baixeras i Sastre, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Tarragona, 20 abril 1927 – 24 agost 2008)

Novel·lista i narrador.

Com a contista, dins un estil personal i treballat, ha publicat Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959).

La seva novel·la L’anell al dit (1964) s’inscriu dins la línia psicològica.

El 1977 fou elegit senador independent per l’Entesa dels Catalans.

Badosa i Pedro, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 març 1927 – 31 maig 2021)

Poeta i periodista en castellà.

Ha publicat assaigs: Razones para el lector i reculls poètics: Más allá del viento (1956), Baladas para la paz (1963), etc.

Són notables les seves traduccions al castellà de l’antologia La lírica medieval catalana (1966) i d’altres obres de Salvador Espriu i de Josep Vicenç Foix (1969).

Aymemí i Ferrer (germans)

Deixa un comentari

Antoni Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1870 – San Carlos, Guinea, 1941)  Missioner claretià a la Guinea Espanyola, des de la seva ordenació sacerdotal (1894). Ensenyà als col·legis claretians de Santa Isabel i de Batet; fou superior de la missió de Musola. Fundà les reduccions de Basilé i de Nasupú (1926). Estudià els costums i la llengua dels bubis. És autor de Los bubis, d’un Diccionario español-bubi y bubi-español i de catecismes i d’una història sagrada en aquesta llengua.

Josep Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1881 – Tarija, Bolívia, 1952)  Religiós claretià. Féu una notable tasca evangelitzadora a l’Amèrica Llatina. Fou publicista actiu i dirigí algunes revistes catòliques.

Manuel Aymemí i Ferrer  (Almoster, Baix Camp, 1878 – Prescott, Arizona, EUA, 1927)  Religiós claretià. Fou missioner als Estats Units, Cuba i Mèxic. En aquest darrer país fou perseguit repetidament.