Arxiu d'etiquetes: 1927

Guibernau i Planas, Juli Francesc

(Barcelona, 17 setembre 1856 – 21 abril 1927)

Escriptor, conegut amb el pseudònim de C. Gumà. Col·laborà a “La Campana de Gràcia” i a “L’Esquella de la Torratxa”.

Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat, com Del bressol al cementiri (reeditada el 1967), Ni la teva ni la meva, Gos i gat, El Marquès del Carquinyoli, L’amor és cego i d’altres.

Publicà una Guia còmica de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i Barcelona a la vista (1900).

Graell i Moles, Guillem

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1846 – Barcelona, 12 setembre 1927)

Economista. Federalista pimargallià durant la joventut, fou secretari del president de la I República Estanislau Figueras; restaurada després la monarquia, s’hi adherí en una posició d’esquerra liberal.

Dirigí el diari “El Porvenir” (1879), fundà “El Monitor” i, el 1888, dirigí “La Nación”. Fou secretari del Cercle Proteccionista i el 1889 fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, creat feia poc temps. A partir d’aquest moment fou el portaveu del proteccionisme regionalista i s’aconseguí, en gran part gràcies a ell, la reforma aranzelària del 1891.

Del 1904 al 1910 fou catedràtic d’economia política dels Estudis Universitaris Catalans, des d’on divulgà l’escola històrica alemanya d’economia i explicà la importància de la balança interior entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol.

Les seves obres més influents foren La cuestión catalana (1902), obra que incloïa una dura crítica a l’administració central i a la discriminació regional en el tractament tributari i en els recursos destinats a Catalunya per a la despesa pública, la Conferencia sobre economía política (1910), Historia del Fomento del Trabajo Nacional (1911), El Arancel, los tratados y la producción (1905) i Programa económico, social y político para después de la guerra (1918).

Gimeno i Arasa, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 4 febrer 1858 – Barcelona, 22 novembre 1927)

Pintor i dibuixant. Després d’una estada a Barcelona, se n’anà a Madrid, on fou deixeble del belga De Haes a l’Escola de Belles Arts.

La seva primera exposició individual, que tingué lloc a la galeria Dalmau i per iniciativa del pintor Ignasi Mallol, no se celebrà fins al 1915.

La seva obra es caracteritza pel realisme i la gran riquesa colorista i per una pinzellada àgil i lliure que l’acosten, d’una manera molt personal, a l’impressionisme.

Com a paisatgista, és autor de vistes rurals i urbanes molt notables (Racó de la Costa Brava, Un poble empordanès, Teulades de Sant Feliu).

També és autor de bones composicions amb figures, caracteritzades pels contrasts de llum (El nen del gos, Mare i fill).

Genescà i Coromines, Antoni

(Ripoll, Ripollès, 9 juny 1849 – Sabadell, Vallès Occidental, 1927)

Mecànic. Fill de Llorenç Genescà i Rovira.

Obtingué el primer títol de maquinista naval atorgat per l’estat espanyol. Traduí obres tècniques de l’anglès i de l’italià.

Fou director de muntatge, durant trenta anys, de la secció naval de La Maquinista Terrestre i Marítima.

Considerat com el primer especialista del país, realitzà gran nombre de construccions i muntatges especials. Dirigí una revista tècnica mensual.

Garriga i Boixader, Ramon

(Vic, Osona, 21 novembre 1876 – Samalús, Vallès Oriental, 22 març 1968)

Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926).

Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d’or (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l’esperit arcàdic de la pagesia.

Foren germans seus:

Àngel Garriga i Boixader  (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1929)  Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.

Josep Garriga i Boixader  (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927)  Pintor i eclesiàstic. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí. Conreà la pintura d’inspiració religiosa.

Garcia i Seguí, Alfons

(Barcelona, 1927 – 9 novembre 1990)

Crític cinematogràfic. Capdavanter del moviment dels cine-clubs a la Catalunya de després del 1939, dirigí el Cine-club Universitario del SEU de Barcelona del 1949 al 1954; dirigí després el Movie Club de l’Institut d’Estudis Nord-americans i col·laborà a les sessions perpinyaneses del Cine-club Llanterna Màgica d’Arnau Olivar.

Ha publicat texts interessants i d’una gran independència de posició a les revistes “Laye” de Barcelona, “Cineclub Universitario” de Salamanca i “Nuestro Cine” i “Índice” de Madrid, així com traduccions, amb estudis i pròlegs, d’alguns guions de Visconti.

Garcia i Llauradó, Josep

(Barcelona, 6 febrer 1927 – Redlands, Califòrnia, EUA, 13 abril 2019)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1950), ha treballat a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda (1954-57) on descriví el quadre de l’aldosteronisme transient postoperatori.

Especialista en enginyeria biomèdica, ha estat premiat en els Jocs Florals de la llengua catalana (1974 i 1975).

És autor de Biological and clinical effects of low-frequency magnetic and electric fields, del tractadet religiós Motives and implications of Assent i d’Introducció a l’enginyeria biomèdica (1976).

Garcia i Fària, Pere

(Barcelona, 3 abril 1858 – 19 setembre 1927)

Enginyer de camins i arquitecte. Juntament amb Pere Pascual, presentà un projecte de clavegueres per a la vila de Gràcia. Fou arquitecte del Govern Civil de la província i cap del servei municipal de clavegueres de Barcelona, entre altres càrrecs.

Continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà, és l’autor de nombrosos projectes de sanejament i de plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, entre els quals cal destacar el Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona (1893, en 3 volums).

S’anà a Madrid quan el nomenaren inspector general d’Obres Públiques. Féu nombrosos projectes (ferrocarrils, pantans, canalitzacions) dins l’estat espanyol.

Publicà, entre altres fullets, Insalubridad de las viviendas de Barcelona (1890), Medios de aminorar las enfermedades y mortalidad en Barcelona (1893) i Anarquía o caciquismo (1902).

Galí i Herrera, Jordi

(Barcelona, 19 març 1927 – 1 desembre 2019)

Pedagog. Fill d’Alexandre Galí, i germà de Raimon.

Participà activament en el moviment escolta que animava mossèn Antoni Batlle (1946-58); dirigí el Colegio-Internado La Molina (1951-55) i ha fundat (1955) i ha dirigit l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles renovadores del moviment iniciat pels volts del 1955.

Ha publicat Saint-Exupéry o la llibertat d’esperit (1965), Didáctica del lenguaje (1967), El compromís polític dels germans Chesterton (1974), La formació de Catalunya (1986) i diversos llibres de text per a la EGB; ha editat també els escrits de mossèn Batlle (1966).

Frigo SA

(Barcelona, 1927 – )

Empresa alimentària. Fabrica gelats i productes congelats.

Fou adquirida el 1973 per la multinacional anglo-holandesa Unilever.

El 1984 tenia una plantilla de 510 persones a les plantes industrials de Barcelona i Alcobendas (Madrid).