(Valls, Alt Camp, 1927 – 4 desembre 2013)
Pintor. També practicà l’escultura.
Ha exposat a Barcelona i Tarragona. És notable la seva participació al Saló de Maig barceloní. Té obres al Museu de Valls.
Arxiu d'etiquetes: 1927
Mañosas i Barrera, Enric
(Manresa, Bages, 1927 – Barcelona, 31 març 1996)
Empresari, col·leccionista i bibliògraf. Tingué els càrrecs de director general i vicepresident del Grup Esteve (1979).
Fou membre fundador de l’Agrupació Folklòrica Montserratina (1943) i president del Consell Diocesà d’Acció Catòlica de Barcelona (1949).
Membre de l’Agrupació de Bibliòfils de Barcelona, reuní una col·lecció particular de més de 17.000 volums. Fou patró de les fundacions Enciclopèdia Catalana, Sardà-Pujadas i Folch i Torres.
El 1993 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.
Lluita -Barcelona, 1923/27-
(Barcelona, gener 1923 – abril 1927)
Publicació mensual de la Federació de Dependents de Catalunya.
Patrocinada pel CADCI, va difondre les reivindicacions dels dependents catalans i observa una actitud crítica davant la dictadura de Primo de Rivera.
Llorens i Riu, Francesc
(Barcelona, 5 desembre 1862 – 30 novembre 1927)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
La tècnica i els procediments pictòrics que emprà seguien les línies acadèmiques dels quals és un exemple palès l’obra titulada Taller de tintoreria (1886).
Són interessants, tanmateix, els dibuixos a la ploma que féu per a “La Il·lustració Catalana” i “L’Avenç”.
Llobet i Busquets, Carles
(Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)
Pintor i decorador. Inicià els estudis a Lleida i, tot seguit, es traslladà a Barcelona. S’inicià en l’art decoratiu i l’escenografia i treballà amb Soler i Rovirosa.
Decorà el nou teatre de Barbastre, com també moltes cases i palaus particulars de Barcelona.
També projectà les vidrieres de la catedral de Lleó.
Llavanera i Miralles, Marià
(Lladó, Alt Empordà, 27 abril 1890 – 6 novembre 1927)
Pintor. Es formà a l’Escola de Bells Oficis d’Olot i tingué com a mestre Iu Pascual.
Viatjà per Itàlia, on amplià estudis, així com a Bèlgica i a França. Exposà a Barcelona, Girona i Figueres.
Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports.
Com a pintor, conreà diversos gèneres, però sobresortí sobretot com a pintor del paisatge empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme.
Kubala Stecz, László
2 Respostes
(Budapest, Hongria, 10 juny 1927 – Barcelona, 17 maig 2002)
Futbolista i tècnic. El 1950 va arribar a Espanya fitxat pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual, esdevingut una estrella, va guanyar quatre campionats de Lliga i quatre de Copa, entre altres títols.
Nacionalitzat espanyol el 1951, va formar part també de la selecció espanyola.
El 1963, poc abans de retirar-se, va jugar una breu temporada amb el Club Esportiu Espanyol.
Com a tècnic va ésser seleccionador espanyol del 1969 al 1980 i va entrenar, entre altres, el Futbol Club Barcelona entre el 1980 i el 1982.
Jovés i Torras, Manuel
(Manresa, Bages, 8 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 26 agost 1927)
Músic. Director de l’Orfeó de Manresa, col·laborà amb Raquel Meller i Lola Membrives.
A partir del 1913 s’instal·là a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres.
Jorba i Gassó, Pere
(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)
Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.
El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.
Guix i Ferreres, Josep Maria
(la Coromina, Cardona, Bages, 19 desembre 1927 – Vic, Osona, 28 juny 2009)
Eclesiàstic. Rebé l’ordenació sacerdotal el 1952 i l’episcopal el 1968.
Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic.
Expert en doctrina social de l’església, fou catedràtic, degà i sotsdirector de l’Institut Social Lleó XIII de Madrid. Doctor en teologia per la universitat pontifícia de Comillas i en ciències socials per la universitat pontifícia de Salamanca.
Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum novarum a la Tarraconense (1991) i Santa Maria de les feines senzilles (1998). Col·laborà en les obres Cursos de doctrina social catòlica (1967) i Manual de doctrina social de la Iglesia (1993).
Dades dels Països Catalans 