Arxiu d'etiquetes: 1924

Correa i Ruiz, Frederic de

(Barcelona, 7 abril 1924 – 19 octubre 2020)

Arquitecte. Treballa formant equip amb Alfons Milà.

La seva obra està dominada per una gran sensibilitat formal i per la idea de confort.

Se’n destaquen les reformes interiors d’habitatges i locals comercials, com el projecte ESADE (Barcelona, 1962), l’empresa Olivetti (1968-69), xalets i cases particulars a Cadaqués i Esplugues de Llobregat, la fàbrica Montesa (1963), la porteria de la fàbrica Godó i Trias (l’Hospitalet de Llobregat), la casa Sala a la Diagonal de Barcelona (1971; premi FAD d’arquitectura), l’edifici la Talaia de Barcelona (1972), el disseny de la nova Diputació de Barcelona (1984-87) i el 1989 rebé de nou el premi FAD per la seva participació en la rehabilitació de l’estadi Olímpic, juntament amb altres arquitectes.

Fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1959-66), des d’on exercí una gran influència sobre les noves generacions d’arquitectes, i president de l’ADI-FAD (des de 1976).

Consell de Pedagogia

(Barcelona, 1913 – 1924)

Organisme, creat a partir del Consell d’Investigació Pedagògica creada per la Comissió d’Instrucció Pública i Belles Arts de la diputació de Barcelona, el qual el 31 de gener de 1916 emprengué una nova etapa i adoptà el nom definitiu, que passà a dependre de la Mancomunitat de Catalunya el 14 d’abril de 1920. El primer director fou Eugeni d’Ors, i Alexandre Cirici el primer secretari.

D’entre les seves activitats cal assenyalar l’organització de les Escoles d’Estiu, l’extensió del sistema Montessori, la creació dels Estudis Normals, la fundació de les escoles pilot de la Mancomunitat, el servei de publicacions “Quaderns d’Estudi”, “Butlletí dels Mestres” i els textos de divulgació de la “Biblioteca Minerva”; organitzà, també, una magnífica biblioteca pedagògica i assessora els altres organismes de la Mancomunitat per a l’establiment de biblioteques especialitzades.

Suspeses les activitats del Consell per la Dictadura de Primo de Rivera, la seva obra es perpetuà a través del Consell Informatiu de Pedagogia, creat el 1930, i sobretot pel Consell de Cultura de la Generalitat, que nasqué amb l’adveniment de la República.

Comissió d’Educació General

(Catalunya, 1918 – 1924)

Organisme de política cultural. Creat per la Mancomunitat de Catalunya per dur a terme el projecte d’Institut d’Educació General, ideat per Prat de la Riba el 1914.

Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d’higiene i d’educació moral pels pobles del Principat.

Destacaren les campanyes del bon hostal de Catalunya, en defensa dels ocells, la creació de la Lliga Nacional d’Associacions de Música i de la Germanor d’Orfeons de Catalunya i la coordinació del certàmens literaris.

Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.

Colom i Sambola, Maria Josepa

(Cervera, Segarra, 3 agost 1924 – Barcelona, 16 octubre 2017)

Gravadora i pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Residí alguns anys a l’Índia i celebrà a Karachi la primera exposició individual.

Conreà una pintura expressionista i excel·lí en el gravat, activitat per la qual hom li concedí el premi Nacional de Gravat del 1961 i el premi de gravat Ciutat de Barcelona del 1972.

Civitas

(Barcelona, 1911 – 1924)

Órgan d’expressió de la societat cívica la Ciutat Jardí, de publicació irregular.

Té dues èpoques: a la primera (1911-19), en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià de Montoliu; a la segona època (1920-24), en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números.

Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat-jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans i estrangers.

En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista.

Ciutat Jardí, la -Barcelona-

(Barcelona, 15 juliol 1912 – després 1924)

Societat cívica. Constituïda sota la tutela del Museu Social de la diputació de Barcelona. Inspirada en la teoria de la ciutat jardí d’Ebenezer Howard i en l’anàlisi organicista.

L’ànima i el cervell d’aquesta societat fou Cebrià de Montoliu. En exiliar-se voluntàriament el 1920, passà la direcció a Nicolau M. Rubió i Tudurí. La primera junta directiva fou presidida per Joan A. Güell.

Els seus objectius eren la descentralització de l’aglomeració urbana de Barcelona, la reintegració del treball humà dins la natura, la protecció del paisatge.

Creà una important biblioteca i un arxiu sobre urbanització, habitació i cultura cívica, i una oficina informativa sobre qüestions d’urbanització i construcció; organitzà cicles de conferències, amb la participació d’especialistes estrangers, i edità llibres i la revista “Civitas”, informà i féu crítica de projectes de llei i de plans d’urbanització.

La vida de la societat tingué el seu punt culminant en l’Exposició de Construcció Cívica i Habitació Popular (1916), primera anàlisi orgànica de Barcelona.

Cerdà i Fernández, Àngel

(Oviedo, Astúries, 1924 – Barcelona, 27 novembre 2010)

Compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb Cristòfor Taltabull. Membre del Cercle Manuel de Falla.

Les seves primeres obres són influïdes per Debussy i per Falla. La preocupació formal és constant en la seva obra, en la qual sobresurten una Suite per a orquestra (1950), dues Sonates per a piano (1951 i 1953), Platero y yo (1955), Divertimento (1957), Concert per a Violí (1984), Concert per a Piano (1985) i Música per a Cordes (1985).

Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona

(Barcelona, 1924 – )

Entitat. Aplega els afeccionats a l’estudi i al col·leccionisme filatèlic i numismàtic. Disposa d’una biblioteca especialitzada.

Els anys 1952 i 1963 organitzà dues grans exposicions de moneda catalana.

L’any 1971 inicià la publicació d’“Acta Numismàtica”, que fou cedida en crear-se la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, el 1979.

Enllaç web: Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona

Catalònia -editorial-

(Barcelona, 1924 – 2013)

Llibreria i editorial. Fundada per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet. El 1939 hagué de canviar el nom per Casa del Libro.

En els seus inicis es féu càrrec de l’edició de la “Biblioteca Literària” d’Editorial Catalana i continuà les revistes “D’Ací i d’Allà”, “Agricultura i Ramaderia” i “Economia i Finances”.

El 1924 inicià la “Biblioteca Catalònia”, dedicada a prosistes catalans, i les biografies de “Quaderns Blaus” i la “Biblioteca Univers”, dedicada sobretot a novel·listes estrangers.

Durant la República intensificà el nombre de publicacions, i des del 1946 Editorial Selecta hi té la redacció. Durant molts anys hi hagué sala d’exposicions i conferències.

Degut a la baixada de vendes va tancar l’any 2013.

Castella i Bertran, Enric

(Amer, Selva, 20 març 1924 – Madrid, 16 gener 2013)

Veterinari. Ha treballat principalment en els camps d’enzimologia, farmacologia bàsica i experimental, toxicologia, alimentació animal i bromatologia.

Professor a la universitat Complutense de Madrid, fou cap de projectes d’investigació de pinsos, alimentació animal i additius a l’Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias, de Madrid.

Ha publicat nombrosos treballs científics i ha realitzat estudis sobre els desenvolupaments ramaders i sobre les civilitzacions animalistes.