Arxiu d'etiquetes: 1923

Atché i Farré, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 28 juliol 1854 – 11 juliol 1923)

Escultor. Autor de l’escultura amb que culmina el monument barceloní a Colom (1886) i del baix relleu del frontó en corba del pòrtic monumental de l’hospital Clínic (1908), al·lusiu a la història de la medicina.

La seva obra té dues etapes, justificades per la seva cronologia, i que comprenen un art sentimental, classicista i adotzenat com La caritat (1901), i un art de línia goticista i modelat fos dins la mentalitat del Modernisme, com és el cas de La llum del món (1905).

Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria

1 Resposta

(Barcelona, 1923 – 1926)

(ACAEP)  Entitat científica. Creada a la Universitat de Barcelona, per tal d’agrupar les activitats del laboratori d’antropologia, l’arxiu d’etnografia i folklore i el seminari de prehistòria.

Publicà un “Butlletí”, amb col·laboracions dels més eminents especialistes, així com notícies d’interès científic i recensions bibliogràfiques.

Arderius i Banjol, Joan

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 25 setembre 1841 – Lloret de Mar, Selva, 28 desembre 1923)

Polític i veterinari. Era amic de Josep Rubau i Donadeu, i el 1864 fou elegit secretari del comitè empordanès del partit democràtic; conspirà contra Isabel II de Borbó i fou regidor de l’ajuntament de Figueres en ésser destronada la reina.

El 1871 dirigí el setmanari “El Ampurdanés”, fundat el 1860. El febrer de 1872 fou votat alcalde de Figueres.

És autor d’El republicanismo ampurdanés desde 1868 hasta 1914, que formà part del llibre Historia crítica de los hombres del republicanismo catalán en la última década (1905-14).

Com a veterinari, participà en la creació de la Liga Nacional de Veterinarios Españoles (1883) i fou el primer president del Col·legi de Veterinaris de Girona (1906-23).

Constituí a Figueres un laboratori municipal on estudià la triquina, la tuberculosi i la fil·loxera. Introduí a l’estat espanyol el consum de carn de cavall, amb autorització del 1914.

Anuari de la Societat Catalana de Filosofia

1 Resposta

(Barcelona, 1923 i 1988 – )

(ASCF)  Publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’IEC, de la qual aparegué un volum (1923), amb diversos treballs, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia.

La seva publicació ha estat represa l’any 1988 (número II), sota la direcció provisional de Jordi Sales. Posteriorment han aparegut els números III (1989) i IV (1990-91).

Amorós i Solà, Xavier

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 7 abril 1923 – 18 juliol 2022)

Escriptor i poeta. Ha estat un dels principals promotors de les activitats culturals a Reus, sobretot al Centre de Lectura.

Poeta realista, reflecteix el món, de vegades ferreny o desolat, de cada dia. Ha publicat diversos llibres de poesia.

En prosa, és autor de L’agulla en un paller (1981), l’assaig No hi ha festa que valgui (1984), els reculls d’articles De Reus estant (1995) i Tomb de ravals (1998), la peça de teatre Història sentimental (1993), la novel·la El camí dels morts (1996) i les narracions Històries de la plaça de Prim (1997) i Història gràfica del Reus contemporani (1987).

De 1986 a 1993 va ser senador.

Altisent i Altisent, Agustí

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 18 març 1923 – Poblet, Conca de Barberà, 20 abril 2004)

Historiador. Ingressà al monestir de Poblet el 1946.

És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals Les granges de Poblet al segle XV, Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans, 1969, L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969, i Història de Poblet (1974).

El 1979 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.

Aleu i Fugarull. Joan

3 Respostes

(Barcelona, 1845 – 1923)

Dibuixant litògraf. Fou deixeble d’Eusebi Planas. Realitzà notables treballs.

Tingué per un temps taller d’impremta, on tirà la famosa Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña, d’Antoni de Bofarull (1878).

Albert i Ribas, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 juny 1923 – l’Escala, Alt Empordà, 25 juny 2021)

Musicòleg i compositor. Nebot i estudiós de l’obra de Caterina Albert i Paradís. Intèrpret dels instruments més característics de la cobla, esdevingué compositor de sardanes i investigador musical.

També ha compost diverses obres orquestrals: Concert de la Costa Brava, Fantasia i fuga, Rapsódies empordaneses, Suites clàssiques catalanes, etc.

Autor de diversos estudis de temàtica sardanística, publicà l’obra Contra la falsa sardana (1953) i fou un dels col·laboradors de la trilogia La sardana (1970).

Col·laborà a les revistes “Destino” de Barcelona i “Canigó” de Figueres.

Vallverdú i Aixalà, Josep

1 Resposta

(Lleida, 9 juliol 1923 – )

Escriptor i traductor. Es llicencià en lletres i filologia clàssica.

Ha destacat pels seus llibres de literatura juvenil: El venedor de peixos (1960), Trampa sota les aigües (1965), Rovelló (1969), En Roc, drapaire (1971), L’home dels gats (1972), Bernat i els bandolers (1974), Un cavall contra Roma (1975), Els amics del mar (1979), Gira-sol d’històries (1980), Les aventures del rellotge (1981), Saberut i cua-verd (1982), La caravana invisible (1986), Contes en òrbita (1991), Un estrany a l’arca (1993) i Els fugitius de Troia (1998).

També ha publicat els reculls de narracions Festa major (1961; reeditat el 1987 amb el títol de La festa i la ganyota) i Ara mateix eren aquí (1987), i llibres d’assaigs com ara Catalunya continental (1968), Catalans pel món (1969), Proses de ponent (1970), Viatge entorn de Lleida (1972), Història de Lleida explicada als joves (1979) i De Morera Galícia i Guillem Viladot (1980). És autor del dietari Vuit estacions (1991).

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1991, ha rebut diversos premis per la seva obra, així com la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2000) i doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (2004).

Torras i Ferreri, Cèsar August

1 Resposta

(Barcelona, 5 juliol 1852 – 22 juny 1923)

Excursionista i escriptor. Era agent de canvi i borsa. Fou president de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1885), del Centre Excursionista de Catalunya (1902-15 i 1921-23) i de la Lliga Excursionista (1920), primer organisme nacional de l’excursionisme català.

Fou un dels principals promotors dels Congressos Excursionistes (1910-13) i de la declaració de parc nacional per al bosc de Gresolet (1921). Impulsà la construcció del primer refugi de muntanya, el d’Ulldeter (1907).

La seva obra bàsica està constituïda per les guies del Pirineu català, en nou volums (1902-24), precises i encara vàlides, agrupades en comarques naturals.