Arxiu d'etiquetes: 1923

Foix, Josep Maria

(Barcelona, 1896 – 27 abril 1923)

Dirigent obrer. Per família es formà dins les tendències carlines, que abandonà aviat per sumar-se, amb gran entusiasme, a l’obrerisme català que lluitava en la clandestinitat.

El 1920, essent empleat de banca, fou el principal impulsor de la creació d’una nova Secció de Banca i Borsa al Sindicat Mercantil, tot i que aquest havia de funcionar en secret. Col·laborà intensament al butlletí sindical. La seva actuació li costà el comiat del banc.

Entrà aleshores a treballar a l’Associació d’Empleats Municipals, on hi conegué Joaquim Maurín, que fundaria el setmanari “La Batalla”, de tendència comunista, i del qual Foix en fou l’administrador.

Fou assassinat davant de casa seva, al carrer de Tallers, pels pistolers de l’anomenat Sindicat Lliure.

Fernández de Villavicencio Arévalo, Francisco

(Sevilla, Andalusia, 1923 – Barcelona, 7 setembre 1995)

Jurista. Llicenciat en dret a la universitat de Sevilla, des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i des del 1980 degà de la facultat de dret.

Especialitzat en dret civil català, fou el promotor, i després director, de la càtedra Duran i Bas de dret civil català.

Accedí a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1981 fou elegit president del Consell Consultiu de la Generalitat.

Federació Patronal de Catalunya

(Catalunya, 1919 – 1923)

Organització sindical patronal. Creada per tal de contrarestar la influència ascendent de la CNT.

Presidida per Fèlix Graupera, pertanyé a la Confederació Patronal Espanyola i aglutinà els sectors de la burgesia industrial catalana més conservadors.

Participà en la Comissió Mixta de Treballadors, l’octubre de 1919, i al cap d’un mes decretà un locaut que afectà més de 200.000 treballadors.

Inspirà els Sindicats Lliures i el pistolerisme contra la CNT i es mostrà partidària d’una política repressiva contra el sindicalisme obrer.

Col·laborà amb el governador Martínez Anido (1920-21) i afavorí l’ascens de la dictadura militar de Primo de Rivera, el 1923.

Federació de la Premsa Catalano-Balear

(Catalunya, 1923 – 1934)

Entitat periodística. Fundada per iniciativa de l’Associació de la Premsa Diària de Barcelona. Tingué més de vint associacions adherides.

Pretenia de representar professionalment tots els periodistes que actuaven a Catalunya i a les Balears.

Creà uns serveis assistencials, celebrà congressos i edità un butlletí.

Federació Agrícola Catalano-Balear

(Barcelona, febrer 1899 – després 1923)

Organisme que agrupà les cambres agrícoles de Catalunya i les Illes Balears.

Fou creada a instàncies de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i el 1903 participà activament en la constitució de la Unión Agraria Española, que volgué reunir diferents federacions regionals agràries.

Celebrà congressos anuals regulars fins al 1923 i estigué presidida, successivament, pel marquès de Camps, Manuel Raventós, Ignasi Girona, etc.

Fabra i Deàs, Nil Maria

(Blanes, Selva, 20 febrer 1843 – Madrid, 24 abril 1903)

Periodista i escriptor. Fundador de l’agència Fabra de notícies.

Introduí en la transmissió d’informacions, els coloms missatgers quan, el 1872, no funcionava el telègraf a causa de la guerra.

Autor teatral (Amor y astucia, 1860) i novel·lista (Balls-Park, 1870; Presente y futuro, 1897); també deixà escrits polítics, com Por los espacios imaginarios (1885).

Fou col·laborador de diversos diaris barcelonins i corresponsal del “Diari de Barcelona” a Madrid i en diferents fronts bèl·lics.

Fou el pare de Nil Fabra i Herrero  (Madrid, 1882 – 1923)  Periodista i escriptor.

Ezcurra Carrillo, Luis

(València, 1923 – Madrid, 18 juliol 2005)

Advocat i periodista. Treballà a “La Vanguardia” (1952) i fou professor de l’Escola de Periodisme de Barcelona. Director de Ràdio Nacional a aquesta ciutat (1958-59).

Quan es creà la televisió a Barcelona en fou el primer director i aconseguí la instal·lació dels estudis a Miramar (1959).

Fou sotsdirector general i director dels estudis de televisió a Madrid, i ostentà els càrrecs de vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organització de Televisió Iberoamericana.

Posteriorment passà a la direcció d’Antena 3 Ràdio i d’Antena 3 Televisió.

Estradé i Rodoreda, Sebastià

(Sallent, Bages, 14 març 1923 – Avinyó, Bages, 13 abril 2016)

Escriptor i científic. Fou president de la secció de dret aeronàutic i de l’espai del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1992-96).

Ha publicat: Una guerra civil (1961, narracions), les novel·les per a joves Més enllà no hi ha fronteres (1966), Astronàutica (1970) i Quan tornis, pinta una mica de pluja (1996), i ha col·laborat a “Cavall Fort”.

Estevet, L’

(Barcelona, 26 agost 1921 – setembre 1923)

Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga.

A partir del 6 de gener de 1922, sota l’empenta d’Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l’equip de caricaturistes del “Cu-cut!” i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel juny de 1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari.

Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera.

Esteban Fernández, José Domingo

(Béjar, Andalusia, 14 febrer 1923 – Barcelona, 9 agost 2017)

Veterinari. El 1946 fou nomenat veterinari municipal de Barcelona i, uns anys més tard, cap dels serveis dels mercats centrals.

La seva tasca científica s’ha desenvolupat en dos àmbits: el de la bramotologia i el control sanitari de fruites i verdures, i el de l’estudi del fred en la conservació d’aliments.

Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries (1953), professor de projectes sobre l’especialitat del fred a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, membre fundador i president del Club del Fred de Barcelona i primer secretari de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.