(Valladolid, Castella, 1884 – Barcelona, 7 juny 1921)
Dirigent sindicalista. Treballador d’arts gràfiques a Barcelona.
Milità a la CNT, dins la línia sindicalista de Salvador Seguí. Col·laborà sovint a “Tierra y Libertad”. Fou elegit secretari nacional de la CNT el 1920.
Detingut el mateix any, fou posat en llibertat la matinada del 7 de juny de 1921 i assassinat en sortir de la presó Model de Barcelona.
Foren germans del també dibuixant Jesús Blasco i Monterde.
Pilar Blasco i Monterde (Barcelona, 10 desembre 1921 – 19 setembre 1992) Dibuixant. Ha treballat molt com a il·lustradora de diverses publicacions periòdiques, sobretot d’especialitzades en temes femenins.
Alexandre Blasco i Monterde (Barcelona, 21 setembre 1928 – 19 octubre 1988) Pintor. Destacà com a aquarel·lista.
Adrià Blasco i Monterde (Barcelona, 20 maig 1930 – 24 abril 2000) Pintor. Ha destacat com a dibuixant i il·lustrador. Conreà sobretot l’aquarel·la.
(Girona, 1921 – Barcelona, 2 desembre 2017)
Arquitecte. Catedràtic a Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.
Amb Joaquim Gili obtingué el Premi FAD (1961).
Especialista en el càlcul del formigó armat, col·laborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 6 octubre 1856 – Barcelona, 22 abril 1921)
Poeta i periodista. Fill de Bonaventura Bassegoda i Mateu, i germà de Bonaventura i de Joaquim.
Fundà el setmanari “La Llar” (1874); col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i “Revista de Gerona”.
Els seus versos foren publicats en els reculls Breviari d’amor (1883), Idil·li (1884), Quatre versos (1892), reeditats els anys 1903 i 1905, i Pedres augustes, que l’any 1917 va reunir en un volum sota el títol Poesies completes.
(Montblanc, Conca de Barberà, 25 febrer 1921 – Prenafeta, Conca de Barberà, 5 gener 2000)
Pintor i gravador. Es formà amb el seu pare i a l’Escola Massana de Barcelona, ja a la post-guerra.
Entre 1945 i 1948 residí a París i amb posterioritat realitzà la decoració mural de diverses capelles. Aprofundí en aquesta especialitat i l’any 1965 en fou nomenat professor a l’Escola Massana.
La seva pintura es basa en un figurativisme descompost amb el qual conrea unes temàtiques convencionals.
(Barcelona, 1921 – )
Entitat. De projecció internacional, dedicada al manteniment de l’art dels pessebres, el qual estimula mitjançant cursos, publicacions, construcció de pessebres públics, etc.
Tot respectant els pessebres tradicionals ha consagrat arreu l’ús del guix (Escola de Barcelona). Posseeix una important col·lecció de figures de pessebre.
El 1952 i el 1957 organitzà a Barcelona el Primer i el Tercer Congrés Pessebrista Internacional, respectivament, i tingué un gran paper en la constitució, el 1952, també a Barcelona, de la Universalis Federation Praesepistica.
Enllaç web: Associació de Pessebristes de Barcelona
(Sants, Barcelona, 1883 – Barcelona, 27 juny 1921)
Dirigent cenetista. Fill de Manuel Archs i Solanelles. Fou inspirador de l’estratègia terrorista de la CNT els anys 1920-21.
Detingut l’estiu de 1921, després de l’assassinat d’Eduardo Dato, cap del govern, li fou aplicada la llei de fugues.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 11 febrer 1921 – Barcelona, 23 juny 1993)
Actor i comediògraf. S’inicià a la ràdio i s’incorporà després a l’escena, on de seguida hi destacà principalment com a intèrpret de personatges còmics, gairebé sempre en català.
Escriví també algunes peces de teatre costumista, com Ocells de pis (1956) i L’amor venia en taxi (1959), i col·laborà a la televisió.
Mesos abans de morir li va ser concedit el Premi Nacional d’Arts Escèniques 1992 que atorguen la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i, a títol pòstum, la medalla d’or al mèrit en Belles Arts.
(Barcelona, 29 febrer 1921 – segle XX)
Societat literària. Format, als seus orígens, amb la finalitat d’acostar els intel·lectuals a l’alta burgesia. Feren sessions entre els anys 1921 i 1936 i publicaren opuscles i algun llibre.
L’any 1942, gràcies sobretot a Josep Palau i Fabre i Ramon Aramon, es reorganitzà el grup i celebrà sessions a la rebotiga de l’orfebre Ramon Sunyer.
Dades dels Països Catalans 