(Barcelona, 1913 – abans 1920)
Grup d’escoltes. Fundat, amb projecció a tot el Principat, per Ignasi Ribera i Rovira.
S’acollí als locals del CADCI i, tot i que durà pocs anys, tingué el portaveu “Civilitat”.
Cal remarcar-ne el caràcter nacionalista català i paramilitar.
(Lleida, 1920 – 23 març 2011)
Pintor. Deixeble de Josep Benseny. Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures.
Ha estat un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Lleida i del Grup Cogul, i ha sobresortit per la seva tasca divulgadora.
(Barcelona, 1846 – 1920)
Impressor. Fill de Tomàs Gorchs i Casadevall, del qual fou continuador del negoci.
Creà models tipogràfics originals i fundà “El Correo Tipográfico”.
Fou president de l’Institut Català de les Arts del Llibre.
(Aitona, Segrià, 21 juny 1920 – Barcelona, 21 maig 1997)
Escriptor. Cec de naixença, s’ha dedicat a estudiar la situació dels qui no hi veuen.
Ha publicat En el món dels invidents (Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs) (1963).
(Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l’Exposició de València de 1867.
En 1878 s’instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d’estudis per Espanya.
Fou nomenat conservador de l’església d’Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l’Escola Nacional d’Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909).
(Castellterçol, Moianès, 1863 – 1920)
Pintor. Format a Barcelona.
Pintà diversos retrats per a la galeria de castellterçolencs il·lustres. Conreà també la pintura religiosa.
Fundà a Castellterçol el Museu Gallès, on reuní diverses peces arqueològiques i artístiques.
(Barcelona, 14 abril 1920 – Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 22 abril 1947)
“Amador Franco” Polític anarquista. El 1933 ingressà a les Joventuts Llibertàries, i participà activament en els fets revolucionaris del 19 de juliol de 1936; partí cap al front d’Aragó amb la columna Roig i Negre.
Col·laborà a “Acracia”, diari confederal de Lleida, i a “Frente y Retaguardia”, de Barbastre.
Pel maig de 1937, arran de la seva participació en el congrés de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, passà a formar part del comitè del Principat i les Illes, com a responsable de cultura i de propaganda.
Acabada la guerra civil, passà pels camps de concentració francesos. Morí afusellat a la presó d’Ondarreta.
(Barbens, Pla d’Urgell, 20 desembre 1875 – Barcelona, 7 novembre 1920)
(Ramon Gener i Isant) Religiós caputxí (1891) i professor de filosofia i teologia.
Publicà una Introductio pathologica ad studium theologiae moralis pro confessoriis (1917) i unes altres obres sobre temes psicològico-morals, com també diversos articles a “Estudios Franciscanos”.
(Barcelona, 1920 – 1961)
Societat. Creada per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.
Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsan i l’ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la.
El 1958 l’ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM.
Té quatre grans línies: Avinguda del Carrilet-Santa Coloma; Zona Universitària-Montbau; Pep Ventura-Roquetes i Cornellà–Horta. L’allargament de les línies l’han fet estendre fins a municipis veïns del de Barcelona: Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat.
El 1984 transportà 236 milions de passatgers, amb uns ingressos de 6.000 milions de pessetes i una plantilla de 2.831 persones.
(Catalunya, 1920 – 1942)
(FCC) Entitat. Aplegà les diferents societats cooperatives de Catalunya, i que fou creada quan Eladi Gardó reorganitzà l’anterior Cambra Regional de Cooperatives constituïda el 1899. El séu òrgan de premsa fou “Acción Cooperativista”.
El 1926 tenia 4.800 famílies associades i algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable, fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum.
Poc abans de la guerra civil aplegava ja 230 entitats i unes 28.000 famílies. Fou dissolta el 1942 per la legislació franquista.
Des del 1977, s’ha iniciat un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries.
Dades dels Països Catalans 