(Sant Quirze de Besora, Osona, 2 març 1878 – 26 gener 1917)
Compositor i director. Deixeble d’Enric Morera.
Dirigí el conservatori de Vic i fundà, entre altres entitats, l’Orfeó Vigatà.
Escriví l’òpera Almodis, el poema simfònic El país del plaer, obres corals i sardanes.
Publicà l’assaig La música del meu poble (1912).
(Barcelona, març 1917 – maig 1919)
Revista. Aparegueren divuit números. Se subtitulava “full de subversió espiritual”.
Portaven el pes de l’edició Joan Salvat-Papasseit -redactor en cap-, Josep M. de Sucre, Emili Eroles i Joaquim Torres i Garcia, que hi publicà el seu manifest Art-evolució.
A les seves pàgines convivien el pacifisme, el progressisme social, l’avantguardisme estètic i el noucentisme.
Hi publicaren més d’un treball Dídac Ruiz, J.M. López-Picó, Ramón Gómez de la Serna, i els dibuixants Francesc Elias, Cels Lagar, Pere Prat, Rafael Barradas i Francesc Xavier Nogués.
(Barcelona, 1917 – 1936)
Revista quinzenal d’informació i divulgació econòmica. Dirigida per Miquel Vidal i Guardiola.
Serví de mitjà de difusió de la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista.
Entre els col·laboradors, hi hagué Manuel Raventós, Josep M. Tallada, Jaume Algarra, Fèlix Escalas, Pere Coromines, Josep A. Vandellòs, Jaume Alzina i Andreu Bausili i Sanromà.
(Barcelona, 22 setembre 1891 – París, França, 23 desembre 1917)
Escriptor. Era fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Estanislau, Francesc i Raimon. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
Els seus contes i algunes poesies esparses són molt remarcables. Inclinen a creure que la seva prematura desaparició frustrà un escriptor important.
El 1952 foren publicades en un volum les seves Proses completes.
(Barcelona, 1917 – 24 octubre 1986)
Escriptor. Gran promotor catòlic de l’ecumenisme a Catalunya.
És autor de diversos articles i nombroses traduccions, així com de centenars de conferències. Durant el concili Vaticà II fou col·laborador del “DO-C” (Documentació del Concili) d’Holanda.
El 1963 publicà el llibre El ecumenismo en España.
(Barcelona, 1858 – 21 octubre 1917)
Veterinari. Fill de Jeroni Darder i Feliu, i germà de Francesc.
Investigà sobre la triquina i fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 28 juny 1842 – 26 setembre 1899)
Compositor i escriptor. Col·laborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de diferents cors populars i fundà l’Euterpe Caldense.
Compongué obres de música religiosa (Passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist), corals (Los segadors, Los llenyaters) i sarsueles (La mar vella, El maldito).
Publicà articles de crítica musical a “El Diluvio” i al “Diario de Barcelona”, els volums de poesia Flors boscanes (1878) i Primavera (1880), i una Guía cicerona del viajero o bañista en Caldas de Montbuy (1873).
Fou el pare del poeta Ramon Cuspinera i Vendrell (Barcelona, 1888 – 1917).
(Villegas, Castella, 1871 – Montserrat, Bages, 1917)
Historiador. Monjo de Montserrat (1899).
Destinat a Manila, patí els efectes de la guerra civil. Després passà a les missions benedictines de Nova Núrsia (Austràlia), i el 1905 retornà definitivament a Montserrat, d’on fou bibliotecari.
Publicà treballs històrics a la “Revista Montserratina”, i edicions de mestres d’espiritualitat, com García Jiménez de Cisneros.
(Barcelona, 19 abril 1917 – 8 agost 1917)
Setmanari humorístic, nacionalista català, un dels millors del seu moment (17 números).
Promoguda des de la Lliga Regionalista, inspirada per Josep Carner i amb la direcció artística de Josep Aragay.
Foren col·laboradors habituals importants escriptors i il·lustradors del moment.
(Girona, 16 gener 1856 – Barcelona, 2 abril 1917)
Metge i malacòleg. Col·laborà en la “Revista de Gerona” i “Revista de Ciencias Históricas” de Barcelona, i fou director de “Las Ciencias Médicas”.
Publicà entre altres treballs, Catálogo de los moluscos cretáceos, terrestres y fluviales de la provincia de Gerona (1886), Nota de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona (1887) i Fauna malacològica de Catalunya (1916).
Dades dels Països Catalans 