Arxiu d'etiquetes: 1912

Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 9 octubre 1912 – Barcelona, 1 febrer 2003)

Advocat i escriptor. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València.

Fou un dels fundadors de la Federació Universitària Espanyola. Ingressà a les Joventuts Comunistes i amb Josep Renau i altres fundà la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris.

Després de la guerra civil -fou cap d’estat major d’una divisió- fou empresonat.

Col·laborador en diverses revistes, ha publicat els assaigs Viure a Madrid (1973), Dia a Dia des dels Països Catalans (1976), Sumaríssim d’urgència (1979), La clau d’un temps (1982) i els reculls de contes Terra guanyada i altres contes (1986) i València dins la tempesta (1987).

Castellnou i Grau, Josep Maria

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, 10 desembre 1912 – segle XX)

Escriptor. Residí a Barcelona, on fou col·laborador de diverses publicacions periòdiques.

Ha publicat el recull poètic A mig aire del temps (1964).

Casas i Devesa, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1912 – 9 octubre 1989)

Pintor. Féu la seva primera exposició individual el 1943.

Ha mostrat preferència pel paisatge i pels temes florals.

Casado Nieto, Manuel

1 Resposta

(Castro-Caldelas, Orense, Galícia, 28 setembre 1912 – Barcelona, 18 desembre 1983)

Poeta i narrador. Des del 1945 residí a Barcelona. Traduí al gallec poemes de Salvador Espriu, Pere Quart, Jacint Verdaguer, Tomàs Garcés, etc.

La seva obra poètica evolucionà des de l’imaginisme, a la manera d’Amado Carballo (Orballo ispido, 1955) fins a una consciència adolorida dels problemes col·lectius de Galícia: Canta de lonxe o corazón de tempo (1969).

De la seva obra narrativa cal destacar Contos que non son contos (1969) i Trancos da vida do Braisiño (1970). Traduí també la Bíblia al gallec i escriví novel·les en castellà (La oscura corriente, 1969).

Fou el pare de Xoan Manuel Casado Martínez-Carmona.

Canalejas Méndez, José

11 Respostes

(El Ferrol, Galícia, 31 juliol 1854 – Madrid, 12 novembre 1912)

Polític liberal i advocat. Fill de l’enginyer Josep Canalejas i Casas.

Com a president del consell de ministres (1910-12) i amb l’oposició d’importants sectors conservadors i liberals, acceptà parcialment les reclamacions catalanes per a l’autonomia i presentà a les corts el projecte de llei de mancomunitats i delegacions (1911), que possibilità la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914).

Morí tirotejat per un anarquista.

Bori i Fontestà, Antoni

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 24 maig 1861 – 16 gener 1912)

Escriptor i pedagog. Col·laborà a “Lo Gay Saber”, a “La Renaixensa” i a la revista “El Clamor del Magisterio”.

La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat. Participà als Jocs Florals de Barcelona amb èxit; és autor de Simfonies poemàtiques (1898), Boira i sol (1900), La nit a Montgrony (1905) i de la llegenda medieval, en vers, La veu de la morta, publicada el 1913.

Conreà el teatre de costums amb obres com La Gallarda del Roser (1902) i Gent de platja (1902). També li devem el llibre Lo trobador català (1892), miscel·lània de poesies i proses, que ha tingut més de vint edicions.

Boadella i Sanabra, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 febrer 1912 – 2 octubre 1977)

Violoncel·lista. El 1930 debutà com a concertista. Ha actuat en diverses orquestres i en conjunts de cambra.

Ha escrit a revistes musicals i ha editat obres de teòrics musicals antics, com Tomás de Santa Maria.

Bastardas i Parera, Rafael

6 Respostes

(Barcelona, 1912 – 8 gener 1997)

Pintor. Fill d’Albert Bastardas i Sampere, i germà d’Albert i de Joan. Ha conreat les tendències figurativa, abstracta i pop, i al vitrall (Corbera de Llobregat) i al cartell. Forma part del Cercle Maillol.

També s’ha dedicat a la investigació de la història de l’art i s’ha especialitzat en els coneixements de les figures medievals del Crist crucificat: La representació del Sant Crist al taller d’Erill (1977) -premi Josep Puig i Cadafalch de l’IEC, 1976-, Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya (1978), Els davallaments romànics a Catalunya (1980), etc.

Balcells i Llastarry, Maria Teresa

2 Respostes

(Durfort, Calonge de Segarra, Anoia, 20 desembre 1912 – Barcelona, 6 desembre 1996)

Pianista. Filla de Joan Balcells i Garcia i germana de Rosa. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

Ha sovintejat les seves actuacions com a solista i també col·laborant amb artistes diversos. També a actuat a l’estranger.

Fou professora al Conservatori Superior Municipal de Música.

Badia i Gabarró, Alfred

1 Resposta

(Barcelona, 19 setembre 1912 – 24 març 1994)

Poeta i dramaturg. Col·laborador en diverses revistes i en l’apartat de filosofia de l’obra col·lectiva Un segle de vida catalana (1960), va publicar els reculls poètics Urgències (1968), Atzucac (1970, premi Recull), Presó de cendra (1976), i les obres teatrals Calpúrnia (1962, premi Joan Santamaria 1961), Una croada (1971) i Cròniques desballestades (1977, premi Josep Maria de Sagarra 1971).

De les seves darreres obres destaquen Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i Adés era l’alba (1990).