(València, 1888 – 1912)
Cantatriu. Es presentà al Teatre Principal de València en 1901 i al Liceu de Barcelona en 1904.
Actuà a València i a Madrid, amb l’òpera Hamlet, amb el famós cantant italià Titta Rufo.
(Barcelona, 1912 – segle XX)
Pintor. En 1943 féu la seva primera exposició individual.
Destacà també com a dibuixant i decorador.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1861 – 1912)
Compositor. Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Compongué una sarsuela en tres actes (La flor de la Immortalitat), obres religioses i alguns treballs teòrics.
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
(Terrassa, Vallès Occidental, 3 maig 1912 – 27 setembre 2001)
Pintor. Conreà sobretot el paisatge.
(Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)
Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot.
Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals.
Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida.
(Barcelona, 30 gener 1853 – Montevideo, Uruguai, 1912)
Violoncel·lista. Fou professor a l’Escola Municipal de Música, on tingué a Pau Casals com a deixeble.
Des del 1896 residí a Buenos Aires on fou professor i centrà una considerable activitat en concerts per tot Argentina.
(Barcelona, 4 juliol 1912 – 4 gener 1913)
Setmanari nacionalista català, de caràcter satíric. La col·lecció completa consta de 27 números, sobretot remarcables per la part artística.
La capçalera del primer número fou dibuixada per Joan Junceda i hi col·laboraren importants il·lustradors.
Dirigí el setmanari Francesc Xavier Gambús, que hi publicà versos satírics amb el pseudònim d’El Gall de la Passió.
(Sabadell, Vallès Occidental, 18 juliol 1912 – 5 desembre 1983)
Industrial. Doctor enginyer industrial per l’escola de Barcelona. Fou director de l’Escola Tèxtil i de l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell (1936-39).
L’any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L’any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics.
Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d’administració d’algunes de les més importants de Catalunya.
Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d’entitats culturals, benèfiques, d’estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.
(Catalunya, 1912 – 1977)
Companyia. Creada per tal de construir i explotar la línia de Barcelona a Terrassa i a Sabadell. Fou promoguda i controlada per la Barcelona Traction…. El trajecte de Barcelona a Sarrià fou efectuat, en virtut d’un conveni d’explotació conjunta, pel recorregut del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA.
El 1917 fou inaugurat el tram de doble via de Sarrià a Sant Cugat del Vallès, i posteriorment els de via única de Sant Cugat a Terrassa (1919) i a Sabadell (1922).
Aquest ferrocarril té l’ample internacional de via (1.435 mm), i fou projectat inicialment per a enllaçar amb França per la collada de Toses.
En el seu accionariat prengué una forta participació el Banc Central (1926). El 1977 se’n va fer càrrec la companyia estatal FEVE i el 1979 es va integrar en l’entitat pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 