(Barcelona, 23 juny 1911 – 14 gener 1996)
Galerista. Dirigí la Sala Gaspar, juntament amb Miquel Gaspar, a partir del 1940.
El 1989, després de la mort de Miquel Gaspar i per conflictes amb els hereus, fundà la nova Galeria Joan Gaspar.
(Barcelona, 1911 – segle XX)
Autor teatral. Germà de Jaume i de Francesc.
Especialitzat en obres per a infants, és autor de més d’una dotzena de peces, la majoria de les quals estrenades i algunes premiades en els concursos de La Faràndula de Sabadell.
També ha publicat la comèdia dramàtica L’ovella esgarriada (1958).
(Barcelona, 9 juny 1844 – Sabadell, Vallès Occidental, 14 gener 1911)
Naturalista i religiós escolapi, fou ordenat sacerdot el 1868.
Va viure diversos anys a Cuba (1870), on dirigí l’Academia Calasancia des del 1877. De nou a Catalunya, fou director dels col·legis escolapis de Morella i de Valls. Novament a Cuba, fou director del col·legi de Guanabacoa (1900-02).
Publicà …Draper ante la recta razón (1879), Nociones de física aplicada a los usos más comunes de la vida (1884), Diccionario etnográfico-antropológico (1894) i Elementos de ciencias fisiconaturales, para uso de las escuelas elementales (1906).
(Barcelona, 26 abril 1911 – 14 març 2002)
Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona l’any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952.
El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967.
És autor de nombrosos treballs, molts d’ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors.
(Reus, Baix Camp, 27 novembre 1911 – Sanxenxo, Pontevedra, Galícia, 12 agost 1984)
Polític i escriptor. Fou un dels primers militants de la Falange Española al Camp de Tarragona. El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front. Residí a Madrid, on ha detingut càrrecs públics.
Dels seus llibres en castellà té un valor testimonial Los catalanes en la Guerra de España (1951), i l’apologètic, Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos (1979).
(Barcelona, 25 març 1911 – Boston, EUA, 3 octubre 1979)
Metge i bioquímic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.
Després de formar part, junt amb el seu germà Albert, de l’equip d’investigadors de l’Institut de Fisiologia de Barcelona, s’exilià el 1939.
Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i cap d’investigacions al McLean Hospital (Belmont, Massachusetts).
Especialista en lipoides cerebrals (demostrà la presència d’aminoàcids a la molècula de lipoides), sobre tècniques microquímiques i sobre l’àcid làctic.
(Barcelona, 1911 – 25 agost 2001)
Pintor. Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves, i fou decisiu en la seva formació el mestratge de Raoul Dufy el 1945, a París.
Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault. Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig. El 1960 participà a la biennal de Venècia.
La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria.
(Catalunya, 1911 – segle XX)
Societat fundada per la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland Asland per a explotar la línia de Guardiola de Berguedà al Clot del Moro, seu de la primera fàbrica de ciment pòrtland creada a Espanya; fou inaugurada entre el 1911 i el 1924.
Aquesta línia enllaçava a Guardiola amb la línia de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans.
(Barcelona, 27 juny 1855 – Porto, Portugal, maig 1911)
Compositor. De l’escolania de l’església de la Mercè, de Barcelona. Féu estudis de piano i d’orgue. Mestre de cors del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Compongué diverses sarsueles, que esdevingueren cèlebres: L’illa tranquil·la (1894), El príncep del Congo (1894) i El somni de la innocència (1895), amb text de Conrad Colomer, que restà molts anys al repertori líric català.
(Tarragona, 31 juliol 1862 – Madrid, 4 agost 1911)
Químic. Llicenciat en ciències i farmàcia a Barcelona i doctorat a Madrid (1882), on fou ajudant i auxiliar de càtedra.
El 1903 guanyà la càtedra d’anàlisi química a la Facultat de Farmàcia d’aquella ciutat. El 1909 ingressà a l’Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, de Madrid.
Entre les seves moltes publicacions destaquen Examen de la acción de los sulfitos sobre los nitropusiatos (1905) i Los métodos indirectos de la química analítica (1910).
Dades dels Països Catalans 