(Campdevànol, Ripollès, 30 desembre 1906 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 7 març 1991)
Escriptora. Ha traduït Titus Livi i altres autors clàssics llatins i grecs.
És autora de diversos treballs de crítica literària. Ha publicat el recull Poemes en el temps.
(Barcelona, 26 agost 1906 – Salou, Tarragonès, 20 agost 1982)
Aviador. Obtingué el títol de pilot aviador el 1927 i el de pilot de transport el 1935. Fou professor a l’Aeròdrom Canudas i director de la Cooperativa de Treball Aeri (1935).
El 1936 féu el gran vol de l’aviació catalana de Barcelona a la Guinea.
Després del 1939 residí a Anglaterra; participà en la Segona Guerra Mundial com a membre de la RAF, va ser el pilot que portà Winston Churcill a la conferència de Ialta (febrer 1945).
(Sitges, Garraf, 31 gener 1906 – 1 abril 1973)
Pintor i escenògraf. Deixeble de Joaquim Sunyer. Fou una de les figures més destacades del grup de surrealistes catalans.
Participà a les exposicions de l’ADLAN i fou un dels fundadors del Saló dels Independents.
Des del 1941 dirigí el Teatre d’Art i fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.
(Olite, Navarra, 5 febrer 1906 – Barcelona, 20 juny 1987)
Corredor ciclista.
Establert a Barcelona el 1920, guanyà, entre altres competicions, entre el 1928 i el 1939, vuit vegades la Volta Ciclista a Catalunya, i fou quatre vegades (1930, 1931, 1933 i 1936) campió d’Espanya.
Ha estat seleccionador i ha dirigit l’equip espanyol en la Volta a França, i des del 1969 fou president de la Federació Catalana de Ciclisme.
(Arbúcies, Selva, 15 març 1906 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 28 juny 1989)
Fotògraf. Fou deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic.
La seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista. Entre els molts temes que l’interessaren sobresurten els relacionats amb la música i els espectacles.
Després de la guerra civil s’especialitzà en la fotografia esportiva. Fou cofundador de la revista “Luz”.
És autor del llibre Orientaciones fotográficas i de treballs sobre la història de la fotografia a Catalunya.
(Saragossa, Aragó, 7 febrer 1906 – Barcelona, 6 gener 1989)
Químic. Establert a Barcelona des del 1926, destinat a la duana. El 1942 passà a catedràtic de química analítica a la Universitat de Barcelona, de la qual fou rector (1951-57).
Han tingut repercussió internacional les seves aportacions en aspectes químics. Fou membre de les Acadèmies de Medicina (1958) i de Ciències (1959), de Barcelona.
(Mataró, Maresme, 1 desembre 1843 – Barcelona, 17 juliol 1906)
Contrabaixista, pianista i compositor. Féu concerts a Cuba (1865-74), a l’Argentina, al Paraguai (1886-91) i a les Filipines (1893-95).
Compongué danses i música d’església. És autor de Teoría musical (1875).
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 10 novembre 1837 – Barcelona, 14 gener 1906)
Dramaturg. Fou catedràtic de llatí i de retòrica a l’Institut de la Vila d’Eivissa.
De la seva abundant producció dramàtica cal destacar Les dues nobleses (1867), Un agregat de boigs (1868), Coses del dia (1868), La flor de la muntanya (1871), La mà de Déu (1872) i La pagesa d’Eivissa (1877).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 maig 1906 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 6 juliol 1997)
Eclesiàstic i historiador. Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat (1948) i ha estat repetidament elegit president del Col·legi de Rectors de Barcelona.
Es va especialitzar en la història eclesiàstica catalana contemporània. Bé que part dels seus estudis resten inèdits, cal fer esment dels pròlegs que escriví per a les edicions de les obres completes de Torras i Bages (1948) i Narcís Verdaguer (1949), així com de L’església catalana de la Il·lustració a la Renaixença (1984), obra on recull documentació inèdita sobre Verdaguer.
Fou el fundador i director del Seminari d’Història Contemporània de l’Església a Catalunya.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1906 – Barcelona, 1971)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i després a Barcelona. Ha destacat com a imatger.
Entre les seves obres figura la Nostra Dona de la Llum per a un altar dels claustres de la catedral de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 