Arxiu d'etiquetes: 1902

Mena i Zamora, Carlota de

(Tortosa, Baix Ebre, 13 febrer 1845 – Manresa, Bages, 29 desembre 1902)

Actriu. Germana de Teodor.

S’inicià a la companyia de Julià Romea, i el 1865 era ja la primera actriu de la companyia de Valero i Vico. Treballà a diverses companyies, entre les quals les d’Antoni Tutau, que fou el seu segon marit.

Treballà als millors teatres de l’època: el Principal, el Romea, el Novetats, etc, on representà obres com Les heures del mas, Gal·la Placídia, La Dolores, etc.

Morí en plena representació de Locura d’amor.

Melendres i Rué, Miquel

(Girona, 11 març 1902 – Tarragona, 10 març 1974)

Escriptor i eclesiàstic.

Poeta d’inspiració clàssica i tradicional, és autor del poema èpic L’esposa de l’Anyell (1972) i altres llibres de poesies, com ara La muntanya de la mirra (1942), Poemes d’alta mar (1956) i Esclat (1964).

Massià i Vidiella, Josep Maria

(Mont-roig del Camp, Baix Camp, 30 desembre 1815 – Lima, Perú, 15 gener 1902)

Prelat. Franciscà (1831), després de l’exclaustració es traslladà a Itàlia (1835).

El 1853 passà a El Callao i a Lima, i fou comissari general de l’orde al Perú i a l’Equador (1872).

Oposat al govern liberal del Perú, el 1874 fou desterrat, i passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja (1875), diòcesi que presidí, després d’una altra interrupció, del 1877 al 1895.

El 1909 en fou incoat el procés de beatificació.

Masriera i Manovens, Francesc

(Barcelona, 21 octubre 1842 – 15 març 1902)

Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Frederic. Format a la Llotja barcelonina.

Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor anti-acadèmic, però aviat en els seus quadres representà l’alta societat catalana d’aristòcrates i financers; fou especialista en figures femenines.

També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.

Martí i Farreras -germans-

marti_farreras

Ramon Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 10 desembre 1902 – Carcassona, França, 7 juny 1989)  Dibuixant i pintor. Destacà com a caricaturista i retratista. S’establí a França el 1925. El 1936 tornà a Catalunya en ocasió de la guerra civil, en la qual participà. Anà a l’expedició de Mallorca, on resultà ferit. Restablert a Carcassona, amplià les seves activitats al camp del cinema amateur, on obtingué diverses distincions, especialment el Gran Premi de Totes Categories de Cannes, el 1957, per la pel·lícula El lladre calça un 42.

Antoni Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 1904 – 1973)  Pintor i decorador. Fou deixeble de Joan Busquets. Ha treballat com a il·lustrador i moblista.

Celestí Martí i Farreras  (Manresa, Bages, 1929 – 12 febrer 1988)  Escriptor. Conreà la pintura. Fou deixeble de Ramon Calsina. Fou redactor dels setmanaris “Destino” i “Tele-estel”, així com del diari “Tele/eXprés”. Ha col·laborat a d’altres publicacions periòdiques.

Francesc Mariné i Martorell

Mariné i Martorell, Francesc

(Barcelona, 8 setembre 1845 – 5 juliol 1902)

Arquitecte. Titulat el 1877. Construí l’edifici de les Cases Consistorials de l’aleshores municipi de Sarrià.

És també autor d’escoles municipals a Granollers i Puigcerdà, del xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles, de la cafeteria Alhambra, al passeig de Gràcia de Barcelona (1900), etc.

Es considera la seva millor obra l’edifici de les Escoles Pies de Sarrià (1891-93).

Maragall i Noble, Joan Antoni

(Barcelona, 25 agost 1902 – 14 octubre 1993)

Polític i marxant d’art. Fill de Joan Maragall i Gorina, i germà de Josep, Ernest i Jordi.

Director propietari de la sala Parés barcelonina, fou un dels principals marxants d’art del postnoucentisme.

Durant la guerra civil fou secretari d’Eugeni d’Ors en la direcció general de Bellas Artes.

Entre els seus nombrosos càrrecs cal esmentar el de president de l’Orfeó Català (1966), membre de la Junta de Museus de Barcelona, acadèmic corresponent de Sant Jordi (1968), de Bones Lletres (1971), de San Fernando (1972), etc.

Va col·laborar a diversos diaris de Barcelona i de Madrid i publicà la Història de la Sala Parés (1975).

Manent i Pesas, Joan

(Badalona, Barcelonès, 22 abril 1902 – París, França, 9 febrer 1984)

Sindicalista. Treballador del ram del vidre.

Joan Peiró el nomenà sotssecretari quan fou ministre (1937).

Alcalde de Barcelona durant la guerra civil, s’exilià el 1939 a París i després a Prada de Conflent.

Madriguera i Rodon, Enric

(Barcelona, 17 febrer 1902 – Danbury, Connecticut, EUA, 7 setembre 1973)

Violinista. Germà de la pianista Francesca. Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i fou deixeble d’Auer i de Joan Manén i Planas.

Inicià la seva dilatada carrera el 1916 als EUA.

Llauder i de Dalmases, Lluís Maria de

(Madrid, 8 maig 1837 – Barcelona, 10 juny 1902)

Polític i periodista carlí. Besnebot del general Manuel de Llauder.

Dirigí “El Criterio Católico”, “La Convicción”. Fundador d’“El Correo Catalán” (1876), del qual fou propietari i director. També fundà “La Hormiga de Oro”.

Publicà alguns opuscles d’intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869).

El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).