Arxiu d'etiquetes: 1902

Fages i de Climent, Carles

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1902 – 1 octubre 1968)

Escriptor. Fill d’Ignasi Fages i de Climent. Doctor en llengües clàssiques.

Excel·lent i mordaç epigramista, poeta de gran rigor formal, es destacà pel joc de rimes i la riquesa idiomàtica.

Les bruixes de Llers (1924), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954), càntic al cap de Creus, sobresurten entre les seves millors obres.

També publicà teatre històric (El bruel, 1928; La dama d’Aragó, 1955) i una cruel biografia dels seus avantpassats, Climent (1933).

Fabra i Fontanills, Camil

8 Respostes

(Barcelona, 9 febrer 1833 – 24 juny 1902)

Industrial i polític. Pertanyé a diverses societats mercantils i industrials.

Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts (entre el 1876 i el 1889) i posteriorment senador (1891). Rebé el títol de marquès d’Alella (1889) i fou alcalde de Barcelona (1893), però dimití uns quants mesos després.

Com a soci protector de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, féu una donació per a la construcció (1902) a la muntanya del Tibidabo de l’observatori que duu el seu nom (Observatori Fabra).

És autor d’un Código o deberes de buena sociedad.

Escardó, Rafael

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 1841 – Barcelona, 1902)

Militar i polític. L’any 1858 es traslladà a Itàlia, mogut pel seu idealisme liberal.

Lluità a les files de Garibaldi. Guanyà ascensos i condecoracions.

El 1868 tornà a Catalunya per militar al partit federal. Prengué part a la Revolució.

Després es traslladà a Barcelona, on col·laborà a la premsa del seu partit.

Elias i Font, Ignasi

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 26 març 1902)

Empresari teatral. El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona; el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes.

El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli. Féu construir els teatres del Prat Català (1864) i Novetats (1885), dels quals fou empresari.

Drames rurals

2 Respostes

(Catalunya, 1902 – 1907)

Obres narratives de Caterina Albert “Víctor Català”. Compreses en els volums Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907).

Amb un estil viu i rigorós i amb una gran minuciositat descriptiva, presenten una visió volgudament parcial de la realitat, l’aspecte més ombrívol de la vida rural, en la qual els personatges són éssers tarats físicament o moralment i on les motivacions constants són el dolor, la misèria i l’egoisme.

Els Drames rurals influïren en gran manera damunt la narrativa del començament del segle XX.

Dalmau i Martí, Rossend

Deixa un comentari

(Barcelona, 1836 – Madrid, 17 abril 1902)

Cantant. Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se al teatre. Obtingué grans èxits com a tenor, especialment al Liceu de Barcelona els anys 1871-72.

És autor de l’opereta Un sol que nace y un sol que muere.

Acabà en la misèria, essent modestíssim empleat del teatre de la Zarzuela de Madrid.

Cuní i Martorell, Miquel

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 23 maig 1827 – Barcelona, 14 maig 1902)

Entomòleg i botànic.

Membre de l’Associació d’Excursions Catalana, de l’Acadèmia de Ciències i Arts, de la Institució Catalana d’Història Natural, a Barcelona, de la Societat Espanyola d’Història Natural, de la Societat Entomològica de França i de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals.

Fundà la Societat Catalana d’Història Natural, i llegà la seva col·lecció d’Insectes de Catalunya, al col·legi dels escolapis de Sarrià i un herbari al dels jesuïtes de Barcelona.

Cots i Gorchs, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1902 – 1990)

Jurista. Secretari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1931) i de l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya (1932).

Obres seves són: Consuetudines Dioecesis Gerundensis (1929), les “Consuetuds” d’Horta (1931) i Textos de dret rossellonès (1932).

Costa i Segura, Miquel

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 17 març 1982)

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis terrassenca. Ha pintat al tremp i ha fet també pintura decorativa.

El seu germà bessó, Pere Costa i Segura (Terrassa, Vallès Occidental, 17 maig 1902 – 30 juliol 1944), també pintor, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa. Col·laborà als treballs decoratius del seu germà, Conreà el paisatge.

Commeleran i Carrera, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 1902 – 18 febrer 1992)

Dibuixant i pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Francesc Labarta. Membre del GAI (Grup d’Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc.

Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l’acostà a l’estil naïf i a la pintura mural religiosa.