(Terrassa, Vallès Occidental, 24 juny 1902 – 23 agost 1949)
Dibuixant. Seguí el mestratge de Joan Junceda i d’Apel·les Mestres.
Excel·lí com a il·lustrador de goigs i ex-libris i, sobretot, pels seus dibuixos i gravats d’antics edificis desapareguts de Terrassa.
(Barcelona, 17 febrer 1902 – Danbury, Connecticut, EUA, 7 setembre 1973)
Violinista. Germà de la pianista Francesca. Estudià en el Conservatori del Liceu de Barcelona i fou deixeble d’Auer i de Joan Manén i Planas.
Inicià la seva dilatada carrera el 1916 als EUA.
(Madrid, 8 maig 1837 – Barcelona, 10 juny 1902)
Polític i periodista carlí. Besnebot del general Manuel de Llauder.
Dirigí “El Criterio Católico”, “La Convicción”. Fundador d’“El Correo Catalán” (1876), del qual fou propietari i director. També fundà “La Hormiga de Oro”.
Publicà alguns opuscles d’intenció política, com El desenlace de la revolución española (1869).
El duc de Madrid li concedí el marquesat de Valldeix (1898).
(Barcelona, 23 gener 1902 – 25 desembre 1962)
Escriptor i propagandista catòlic. Publicà els contes La guerra tal com és, Egoismes, L’home que no sabia estimar (1931), l’assaig Els dos poders (1929) i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol (1950) i En tot lloc i en tot moment (1952).
(Prat de Comte, Terra Alta, 4 novembre 1902 – Barcelona, 5 octubre 1981)
Pintor. Fou pensionat mitjançant concurs i pogué viatjar per Espanya i Itàlia.
Prengué part en les exposicions de Primavera i diferents vegades exposà individualment a Barcelona.
Conreà especialment la pintura religiosa i el retrat.
(la Bisbal del Penedès, Baix Penedès, 1902 – Montserrat, Bages, 1930)
Fotògraf. Nom que prengué Joaquim Junqué i Tauran en ingressar a Montserrat el 1918; fou ordenat de sacerdot el 1925.
Després d’estudiar al Collegio di Sant’Anselmo (Roma), fou director de la impremta de Montserrat durant alguns anys.
Fotògraf expert, féu albums de vistes de Montserrat i col·laborà eficaçment en la preparació de la Bíblia il·lustrada.
Morí de tifus després d’un llarg viatge de treball seguint l’itinerari de Pau de Tars.
(Barcelona, 1 desembre 1902 – 27 juliol 1965)
Escriptor. Fill d’Amadeu Hurtado. Exiliat el 1939, visqué a Mèxic i, poc temps abans de morir, retornà a Catalunya.
Durant l’exili, el record de la vida barcelonina, especialment dels cercles de la burgesia, li estimulà una inèdita vocació de novel·lista.
Publicà les novel·les i narracions Unes quantes dones (1955), L’Araceli Bru (1958), Es té o no es té (1958), Un mite (1959), La condemna (1961) i Desarrelats (1964).
(la Canonja, Tarragonès, 2 novembre 1902 – Tarragona, 7 febrer 1938)
Compositor. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Joan.
Fou director de la Societat Filharmònica Tarragonina i és autor, entre altres, de l’obra per a cor mixt Poema de divendres sant, del Quintet en re menor i de Tres preludis rurals, per a piano i orquestra.
(Barcelona, 1902 – )
Editorial. Creada per Gustau Gili i Roig. A la seva mort, el 1945, el succeïren el seu fill, Gustau Gili i Esteve, i el seu nét, Gustau Gili i Torra.
Entre les seves publicacions destaquen La historia de los papas, de Pastor (39 volums, 1911), el Diccionario ideológico de la lengua española, de J. Casares (1942), i l’Enciclopedia de Química Industrial, d’Ullman (14 volums, 1928).
Féu la primera edició de les obres completes de Joan Maragall (1913) i Narcís Oller (1928). Des 1902 al 1934 edità els llibres escolars d’Eduard Fontserè.
També són importants les seves edicions de llibres d’art, de gravats, etc, entre les quals han sobresortit les col·leccions dedicades a l’arquitectura.
(Girona, 7 febrer 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 16 gener 1986)
Escriptor i compositor. Fou organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell.
Publicà aplecs de nadales, música religiosa i goigs.
Poeta acurat, influït per Josep Carner, publicà poesies seves a Balades i cançons (1931), Horitzons i rutes (1936), Rosa mística (1942, primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil), Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948), Georgiques eucarístiques (1952), etc, reunides a De primavera a reravera (1975), i Els que he trobat pel camí (1986).
En prosa va publicar Pas i repàs (1981) i El nostre pa de cada festa (1985).
Dades dels Països Catalans 