(Barcelona, 14 desembre 1901 – 14 juliol 1973)
Escultor. Fou deixeble de Josep Campeny.
És autor d’un gran nombre d’imatges religioses.
Espelta i Graciot, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1901
Dimas i Graells, Joaquim
(Barcelona, 1 novembre 1822 – 1901)
Empresari i autor teatral.
Féu la primera temptativa d’autor amb La nit de Sant Joan (1848). El 1851 passà, amb l’obra Una nit de Carnestoltes, al teatre Odeón, del qual fou empresari durant 22 anys.
Fundà, amb M. Angelon i Víctor Balaguer, el Conservatori Barcelonès, primer centre d’art dramàtic a Barcelona, i, amb Frederic Soler, la societat La Gata.
El seu teatre en llengua catalana, en un moment en que la burgesia secundava el teatre castellà, representà el corrent popular de l’escena catalana, amb l’acceptació d’un públic d’obrers i menestrals.
En són obres conegudes: Les tres roses (1855), La festa dels Ignoscents (1856), En Pauet i la Pepeta o la reixa de la llibertat (1857), Set morts i cap enterro (1860), La festa major (1869), De rebot (1877).
Moltes de les seves obres són bilingües, per imposició del govern (1867), que prohibia les escrites estrictament en català.
Dethorey i Camps, Ernest Maria
(Barcelona, 13 setembre 1901 – Estocolm, Suècia, 24 octubre 1992)
Periodista. Visqué a Filipines i a Libèria.
Traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmia, a “El Día” i “La Nostra Terra”. Col·laborà a “La Voz de Sóller“, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia, on residí des del 1929.
Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil.
Ha traduït al suec nombroses obres de la literatura castellana.
Defensa Social
(Barcelona, 1901 – 1914)
Agrupació política. Creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social.
Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes. Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques.
La presidí Alexandre Pons i Serra.
Cuchí i Dexeus, Tomàs
(Tarragona, 21 octubre 1821 – 22 juny 1901)
Farmacèutic i escriptor. Pertanyia a algunes corporacions doctes.
Publicà, entre altres obres originals, uns Aforismes del vi i una Descripció de les aigües de Tarragona. També és autor de diverses traduccions.
Corberó i Trepat, Xavier
(Barcelona, 1901 – 1981)
Bronzista i repussador. Fill de Pere Corberó i Casals i germà de Valeri. Estudià a l’Escola del Treball de Barcelona, que dirigí Francesc d’A. Galí.
Excel·lí pels seus treballs en metall, tècnica de la qual fou professor a l’Escola Massana de Barcelona.
Va exposar a Barcelona i, amb un gran èxit, a Tòquio (1966), on està representat al Museu d’Art Modern.
Fou el pare de Xavier Corberó i Olivella.
Constans i Serrat, Lluís Gonçaga
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1 novembre 1901 – 16 juliol 1955)
Eclesiàstic i escriptor. Publicà diversos reculls de narracions: Llegendes muntanyenques (1925) i Rondalles (1952).
Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles (1943) i es distingí pels seus treballs històrics de tema local.
Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas (1947), Bañolas (1951), Girona, bisbat marià (1954), Història de Santa Maria del Collell (1954), Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya (1960), que sortí pòstumament.
Collet i Colom, Carles
(Onex, Suïssa, 16 abril 1902 – Barcelona, 1983)
Escultor. El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer.
Es presentà el 1928 en un col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana. Durant la guerra civil tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol.
Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma de Mallorca, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66).
Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l’abstracció.
La seva dona, Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet (Ginebra, Suïssa, 1901 – Barcelona, 1973) era ceramista i orfebre, i exposà sovint amb ell. El 1943 es presentà com a pintora a Barcelona.
Centre Nacional Català
(Barcelona, finals 1899 – 25/abr/1901)
(CNC) Entitat política. Creat pel grup de “La Veu de Catalunya”, que trencà amb la Unió Catalanista.
Arreplegà bàsicament catalanistes tradicionals com Verdaguer i Callís, Domènech i Montaner, Prat de la Riba, etc, i alguns expossibilistes (els de l’Ateneu) com Jaume Carner, Ildefons Sunyol, etc.
Verdaguer i Callís en fou president, Carner vicepresident i Prat secretari. Adoptaren com a programa les Bases de Manresa del 1892.
Inscrit en el procés de formació d’un nou partit polític de la burgesia catalana, el CNC cercà des d’un primer moment la relació amb els expolaviejistes de la Unió Regionalista, els quals comptaven amb un lligam més estret amb les forces econòmiques industrials del país, i finalment assolí la creació de la Lliga Regionalista (abril 1901).
Centre Escolar Catalanista
(Barcelona, 21 octubre 1886 – 1901)
Entitat organitzada per un grup d’estudiants catalanistes. Era filial del Centre Català, però, en produir-se l’escissió del 1887, els seus components van abandonar el Centre i es van adherir a la Lliga de Catalunya.
Dins el Centre començaren a desenvolupar-se, encara que d’una manera una mica confusa, unes determinades tendències ideològiques que, des del regionalisme, desembocaren en el nacionalisme.
Formaren part una sèrie d’estudiants que més tard destacaren per la seva influència catalanista, com ara Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa i Francesc Cambó.
Dades dels Països Catalans 