(València, 18 maig 1810 – 24 febrer 1897)
Escriptor romàntic. D’idees polítiques moderades i seguidor d’Antoni Aparici i Guijarro. Com a periodista col·laborà a “El Liceo Valenciano” i a revistes de Madrid. S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença.
D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de sant Vicent Ferrer.
(Barcelona, segle XIX – París, França, 1897)
Banquer. Resident a París, el 1892 disposà en el seu testament la construcció a Barcelona de l’Hospital de Sant Pau.
(València, 19 març 1850 – Barcelona, 26 maig 1897)
Pintor i aquarel·lista. Estudià a València i a Madrid, deixeble de Bernat Ferrandis. Estigué a Madrid, París i s’instal·là a Barcelona, on fou catedràtic a l’Escola de Llotja.
Excel·lí com a retratista i en la pintura de gènere: El correu fraudulent i Un bateig (1871) i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els cap de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València.
Per encàrrec d’Alfons XII de Borbó pintà Revista militar a Madrid el 1876, destinada al príncep de Gal·les.
(Tarragona, 1897 – Barcelona, 1970)
Pintor. Deixeble d’Aureli Tolosa. Fou cap de decoració d’Orphea Films.
És conegut sobretot per les decoracions murals que féu a Barcelona, Tarragona, Lleida, Manresa, etc.
Eren fills de Martí Castells i Melcior.
Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897) Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.
Martina Castells i Ballespí (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884) Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.
Camil Castells i Ballespí (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912) Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).
Rossend Castells i Ballespí (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942) Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.
(Elda, Vinalopó Mitjà, 1897 – Barcelona, 1963)
Escriptor. Col·laborà a les revistes de la seva ciutat natal.
És autor de l’estudi El paisaje alicantino en la obra de Gabriel Miró (1930).
(Màlaga, Andalusia, 1828 – balneari de Santa Águeda, Guipúscoa, 8 agost 1897)
Polític. Com a primer cap de govern de la instaurada monarquia d’Alfons XII de Borbó, fou hostil al catalanisme, malgrat passar del lliurecanvisme a una política proteccionista favorable als interessos de la indústria catalana.
Duran i Bas i Mañé i Flaquer, els representants més influents del partit conservador al Principat, després de freqüents controvèrsies sobre el regionalisme, trencaren amb ell.
Morí assassinat per Michele Angiolillo en represàlia per la seva política repressiva envers els anarquistes (procés de Montjuïc del 1896).
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1897 – Barcelona, 1985)
Artista vidrier. És autor de moltes i notables vidrieres per a edificis religiosos, algunes d’elles per al temple barceloní de la Sagrada Família.
(Lodi, Llombardia, Itàlia, 20 maig 1897 – Barcelona, 5 maig 1937)
Anarquista. A la guerra civil de 1936-39 s’uní a la columna italiana de la divisió Ascaso. Fou assassinat durant els Fets de Maig.
És autor de Mussolini a la conquista delle Baleari (1937).
(Foggia, Itàlia, 5 juny 1871 – Bergara, País Basc, 20 agost 1897)
Anarquista.
Com a protesta per les tortures de què van ésser objecte els anarquistes espanyols empresonats a causa de l’atemptat de Canvis Nous (Barcelona, 1896), assassinà Antonio Cánovas del Castillo al balneari de Santa Àgueda (8 agost 1897).
Morí executat.
Dades dels Països Catalans 