(Barcelona, 11 febrer 1891 – 16 setembre 1959)
Violinista. Estudià amb Alfred Marchot a Brussel·les i realitzà la carrera de concertista per Europa, Àfrica i Amèrica.
Fou catedràtic de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1950)
Polític i advocat.
Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu.
Milità a la Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’Acció Popular Catalana.
(Santiago de Xile, Xile, 4 juny 1816 – Barcelona, 3 abril 1891)
Fundadora. El 1816 emigrà, amb la seva família, a Barcelona, a causa de la guerra.
El 1832 es casà amb Josep M. Serra, també emigrat xilè i descendent d’una família catalana. Vídua (1882), es dedicà a l’acció de caràcter benèfic.
Impulsora de la primera fundació salesiana a Catalunya -les escoles professionals salesianes de Sarrià (1883)-, que la posà en contacte amb Giovani Bosco, amb qui mantingué una relació personal.
Possibilità, també, la fundació de l’hospital de Nostra Senyora del Sagrat Cor. Col·laborà en la creació d’escoles religioses als barris obrers de Barcelona i en d’altres institucions benèfiques.
Li ha estat incoat procés de beatificació.
(Sitges, Garraf, 21 novembre 1891 – 13 gener 1978)
Compositor. Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Carles Pellicer i Enric Morera.
Fou crític musical al “Diario de Barcelona”. Actuà com a organista a Barcelona, on fundà l’Orfeó Pompeia i la Coral Barcelona.
Compongué música escènica, de cambra i 21 sardanes per a cobla i per a cor. Les més populars són La processó de sant Bartomeu (1919), Dalt dels cims (1964).
És autor d’una glossa del ballet de Déu i instrumentà per a cobla La moixiganga de Sitges (1928).
(Àger, Noguera, 1802 – Niça, França, 1891)
Militar carlí, conegut pel Gravat d’Àger. Participà a la primera guerra carlina (1835) i formà una partida que operà a Catalunya. Acabà la guerra amb el grau de coronel i emigrà a França perquè no volia acceptar el conveni de Vergara.
En iniciar-se la segona guerra carlina tornà a Catalunya (1847) i hi exercí un quant temps el comandament de les forces. S’exilià novament fins que fou autoritzat a tornar (1853).
Participà també en la tercera guerra carlina: el 1872 es revoltà a Gràcia (Barcelona) i inicià una campanya molt activa, que li valgué el títol de marquès de Balaguer.
Retirat del comandament el 1873, reaparegué el 1875, i fou nomenat comandant general de Catalunya, durant els pocs mesos que persistí la resistència, i tant bon punt s’acabà, s’exilià definitivament a França.
(Santa Susanna, Maresme, 1891 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1984)
Mestra. Fou subvencionada per l’ajuntament de Barcelona per a cursar pedagogia a Roma, amb Maria Montessori.
En tornar fou directora, fins a la seva jubilació, de la Casa dels Nens (1917-61), escola de l’ajuntament, que introduí el sistema Montessori.
(Argentona, Maresme, 3 juliol 1891 – Bogotà, Colòmbia, 1 novembre 1950)
Polític. Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC).
Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya (del 31 juliol 1936 fins al 1939), s’oposà a la col·lectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos.
Col·laborà a “La Terra” (1922-36) i a “Terra Lliure” (1937).
En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia.
(Barcelona, juny 1891 – 1938)
Revista cultural. Portaveu del CEC, publicada des de l’any de la fusió de les dues entitats predecessores.
Des del 1970 té una continuïtat en la revista “Muntanya”, després d’haver publicat en castellà un volum d’Annals (1939-45) i el trimestral “Boletín de la Sección de Montaña y CADE” (1948-51), que s’havia convertit en la revista bimensual “Montaña” (1952-69).
Tenen un gran interès els treballs de caràcter geogràfic, històric, botànic, etc, deguts a socis de l’entitat i apareguts durant les primeres èpoques de la publicació.
(Barcelona, 1891 – 28 novembre 1960)
Advocat i professor mercantil. Catedràtic a Santander i a Valladolid.
Especialitzat en comptabilitat, fou professor de l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat de Catalunya, on dirigí els cursos d’organització d’empreses (1918). Representà Espanya en congressos internacionals de comptabilitat.
Elegit l’any 1934 conseller de l’ajuntament de Barcelona, en reorganitzà les finances municipals.
Autor de diverses obres de tema comptable, fou col·laborador en revistes econòmiques. El Curs de comptabilitat (1924), publicat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, és encara obra fonamental.
(Barcelona, 22 març 1891 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 octubre 1974)
Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular.
Creador i director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC, començà un seguit d’excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d’Empúries.
Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39).
Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s’interessà també per la prehistòria americana.
Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967).
Dades dels Països Catalans 