(València, 1830 – Xixona, Alacantí, 1891)
Escriptor i advocat. Destacà en l’exercici de la seva carrera.
En 1860 fou un dels fundadors de la revista “El foro valenciano”. L’any següent fundà l’Orfeó Valencià i s’encarregà d’una de les seves classes. Més tard dotà l’entitat d’una càtedra de declamació.
El 1873 establí una càtedra de taquigrafia a la Societat Econòmica d’Amics del País i el 1875 fou secretari de l’ajuntament de València.
Escriví en català algunes peces de teatre popular.
(Leipzig, Alemanya, 1869 – 1891)
(original: Die Balearen in Wort und Bild geschildert) Obra de Lluís Salvador d’Àustria. Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i il·lustració abundosa.
Fruit de molts anys de treball, fet amb la col·laboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc.
Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París (1878), obtingué una difusió relativament escassa. Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor. Més endavant l’arxiduc en féu una nova edició reduïda a dos volums (Würzburg-Leipzig 1897).
Paral·lelament a la versió original en foren fetes diverses traduccions castellanes, totes fragmentàries o inacabades, entre les quals cal destacar els dos volums de Las Baleares, corregits i augmentats per Francesc Manuel de Los Herreros i Schwager, que comprenen Eivissa i Formentera (Palma de Mallorca 1886-90).
Molt posteriorment ha estat novament traduïda i publicada en 12 volums la part referent a Mallorca, reduïda i sense les xilografies originals (Palma de Mallorca 1955-65).
(Reus, Baix Camp, 24 abril 1891 – 7 juliol 1965)
Publicista. Fou un dels impulsors del nucli reusenc del partit de la Lliga Regionalista.
Figurà a la redacció de “La Veu del Camp”. També publicà poesies.
(Barcelona, 1891 – 7 juliol 1925)
Metge. Fill de Miquel Àngel Fargas i Roca, Ingressà a l’Acadèmia de Medicina.
Es ferí una mà en una operació i morí de resultes de la infecció que es produí.
Antoni Fàbrega (Catalunya, segle XVIII) Frare agustí. Prior del convent de Girona i més tard soci numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres. Es féu notar pels seus treballs d’erudició.
Ponç Fàbrega (la Pinya, Garrotxa, segle XIX – 1891) Eclesiàstic. Presidí la casa-missió del bisbat de Girona i fou famós per les seves virtuts.
(Barcelona, 8 juny 1891 – 17 desembre 1976)
Compositor. Compongué sardanes, cançons i peces corals. Algunes d’elles eren d’inspiració religiosa, així com un Te Deum remarcable, per a orquestra i cinc solistes.
Publicà bon nombre de treballs crítics.
(Illes Balears, segle XIX – Barcelona, 1891)
Escriptor. Exercí el periodisme a San Francisco (Califòrnia). Establert a Barcelona, publicà algunes obres de vulgarització i traduccions.
Exercí la direcció d’algunes produccions editorials d’importància.
(Trieste, Itàlia, 1830 – Barcelona, 1891)
Pintor. S’instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l’escenografia.
(Torelló, Osona, 1854 – 1891)
Pintor i escultor. Era sord-mut. El seu art fou d’inspiració religiosa.
Esculpí i pintà bon nombre d’obres per a diversos temples.
Dades dels Països Catalans 