(Madrid, 1818 – País Valencià ?, 1891)
Polític. Professor d’arts plàstiques a l’Acadèmia de Sant Carles de València.
El 1868 s’allistà a la milícia republicana, de la qual fou després comandant. Elegit el 1873 president de la junta revolucionària del cantó valencià, s’enfrontà a l’exèrcit de Martínez Campos, que dominà València i dissolgué la junta.
(València, 1830 – Xixona, Alacantí, 1891)
Escriptor i advocat. Destacà en l’exercici de la seva carrera.
En 1860 fou un dels fundadors de la revista “El foro valenciano”. L’any següent fundà l’Orfeó Valencià i s’encarregà d’una de les seves classes. Més tard dotà l’entitat d’una càtedra de declamació.
El 1873 establí una càtedra de taquigrafia a la Societat Econòmica d’Amics del País i el 1875 fou secretari de l’ajuntament de València.
Escriví en català algunes peces de teatre popular.
(Leipzig, Alemanya, 1869 – 1891)
(original: Die Balearen in Wort und Bild geschildert) Obra de Lluís Salvador d’Àustria. Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i il·lustració abundosa.
Fruit de molts anys de treball, fet amb la col·laboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc.
Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París (1878), obtingué una difusió relativament escassa. Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor. Més endavant l’arxiduc en féu una nova edició reduïda a dos volums (Würzburg-Leipzig 1897).
Paral·lelament a la versió original en foren fetes diverses traduccions castellanes, totes fragmentàries o inacabades, entre les quals cal destacar els dos volums de Las Baleares, corregits i augmentats per Francesc Manuel de Los Herreros i Schwager, que comprenen Eivissa i Formentera (Palma de Mallorca 1886-90).
Molt posteriorment ha estat novament traduïda i publicada en 12 volums la part referent a Mallorca, reduïda i sense les xilografies originals (Palma de Mallorca 1955-65).
(Malgrat de Mar, Maresme, 14 abril 1891 – Badalona, Barcelonès, 2 febrer 1935)
Dibuixant. Conreà sobretot els paisatges a la ploma i al carbó.
Regalà molts dels seus dibuixos al Museu de Girona. Celebrà bon nombre d’exposicions.
(Barcelona, 1891 – 1954)
Fotògraf. Fill d’Adolf Mas i Ginestà, amb el qual col·laborà des de l’edat de divuit anys, i després en continuà l’obra fotogràfica, la qual es conserva a l’Institut Amatller de Barcelona.
(Girona, 17 maig 1839 – Madrid, 25 octubre 1891)
Militar. Assolí el grau de general. Participà a la guerra d’Àfrica de 1859-60. Militava al partit progressista. Es destacà entre els adversaris d’Isabel II de Borbó.
El 1874 fou nomenat cap de la primera divisió de l’anomenat exèrcit del Nord.
Andreu Julià (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Dirigí les obres de la seu de Tortosa des del 1366 i fou cridat a València el 1381 per dur a terme la construcció del Miquelet, treball que només inicià.
Francesc Julià (Girona, segle XVII) Teòleg. És autor de diverses obres religioses que assoliren bona difusió.
Isidre Julià (Catalunya, segle XVII) Vidrier. Obra seva notable és la vidriera d’un portal de l’església de Santa Maria del Mar, amb la representació del Sant Sopar. És realitzada el 1667.
Joan Julià (Catalunya, segle XVII) Prior del convent de la Misericòrdia de Barcelona. És autor d’uns Comentaris de la butlla d’Innocenci X i d’altres escrits religiosos en català.
Josep Julià (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891) Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari barceloní. Es destacà pels seus dots oratoris i la seva cultura, palesada en alguns debats sobre qüestions dogmàtiques.
Miquel Julià (Sineu, Mallorca, 1557 – València, 1621) Jesuïta. És autor de diverses obres religioses.
(Figueres, Alt Empordà, 21 gener 1891 – 2 gener 1958)
Compositor. És autor de sardanes, les més conegudes són les titulades Jovenívola, Capvesprada, Pensant en tu, Flor i espines, Desengany, Germanor, La reina del cor, entre moltíssimes altres.
Dades dels Països Catalans 