Arxiu d'etiquetes: 1890

Massana i Bertran, Antoni

(Barcelona, 24 febrer 1890 – Raïmat, Segrià, 9 setembre 1966)

Compositor. Format a Barcelona, amplià estudis amb Enric Morera, Felip Pedrell i N. Otaño i, encara, estudià música gregoriana a Roma i a Solesmes.

De la seva àmplia i variada producció cal esmentar les òperes Canigó, escrita el 1934 i estrenada al Liceu el 1953, d’estètica influïda per Wagner, i Nuredduna (1947); les obres simfòniques Fantasia (1929), Elegia de Debussy (1930) i Simfonia en do (1952), i els oratoris Montserrat (1925), La creació (1946) i Ignis flagans (1951).

Masó i Valentí, Narcís

(Girona, 27 maig 1890 – 17 octubre 1953)

Pedagog. Germà petit de Rafael.

Començà la seva activitat el 1910 a l’escola Vallparadís de Terrassa, on tingué contacte amb Alexandre Galí, Artur Martorell i Joan Llongueras. Col·laborà activament amb Galí a l’escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna.

El 1925, a causa d’un escrit contra la Dictadura de Primo de Rivera, hagué d’exiliar-se a Suïssa. El 1926 participà en el I Congrés del Ritme de Ginebra.

Col·laborà a la fundació dels Minyons de Muntanya (1930), fou secretari de l’Escola d’Estiu (1931), fundà i dirigí la revista “Plançons” (1933), deixà l’escola Blanquerna i creà l’escola S’Agaró (1935).

Dels seus escrits, amarats d’idealisme nacionalista, despunten una sèrie d’articles publicats el 1928 a “Annals dels Cursos Tècnics de Pedagogia”.

Mas i Gomeri, Josep

(Barcelona, 1890 – 1940)

Dibuixant i pintor. Féu moltes caricatures d’actors per a la revista “El Teatre Català”, que signà Daniel. Amb aquest nom i els de Niel i Masgoumieri, publicà al setmanari infantil “En Titella”, a les revistes “Avenir” i “Mundo Ibérico” i a altres periòdics.

Il·lustrà l’opuscle Dos-cents aforismes, de Joan Uson.

Pintà en miniatura escenes costumistes barcelonines del vuit-cents, i també féu agradables natures mortes i flors.

Marquès i Puig, Josep Maria

(Barcelona, 11 febrer 1890 – 21 març 1950)

Pintor. Fill i deixeble del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, i germà d’Antoni. Seguí plàsticament el camí iniciat pel seu pare, si bé en l’anècdota es decantà progressivament cap a un simbolisme més intens, tendent a la ironia i a la sàtira social.

Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres i Garcia (1914), conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista. S’integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona.

Realitzà nombroses exposicions particulars a Barcelona, a partir del 1912, però el seu realisme de tons obscurs i els temes que tractava es trobaven completament al marge dels nous corrents.

Malagarriga i Esteve, Joan

(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1890 – Barcelona, 1943)

Poeta. Col·laborà a diverses publicacions.

La seva poesia s’inscriví en la transició del modernisme al noucentisme.

Cal destacar les obres Passions i somnis (1911), Aurora (1912), Al vent de la ciutat (1921) i El cant de la llunyania (1931).

Incapaç d’assimilar la desfeta del 1939, se suïcidà.

Magre i Ubach, Jaume

(Cervera, Segarra, 17 maig 1890 – Lleida, 2 març 1966)

Polític. Presidí la Joventut Republicana de Cervera i el Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana.

Per l’abril de 1931 proclamà la República a Cervera. Com a membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament en representació de Lleida (novembre 1932).

Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret.

S’exilià a França el desembre de 1938 i no retornà fins 10 anys després.

Lluró i Morcillo, Gaietana

(Barcelona, 9 desembre 1890 – 25 novembre 1967)

“Tana Lluró”  Soprano i professora. Estudià a les acadèmies de Frank Marshall i d’Enric Granados, de Barcelona.

Féu el seu debut l’any 1908 i actuà per primera vegada al Liceu el 1912 amb l’òpera Roméo et Juliette, de Gounod.

Entre les seves interpretacions cal recordar Liliana d’Apel·les Mestres (1912), i Maruxa d’Amadeu Vives (1914), paper que cantà molts cops.

Posteriorment va dedicar-se a l’ensenyament.

Lloret i Homs, Joaquim

(Sarrià, Barcelona, 9 maig 1890 – Barcelona, 1988)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1915.

Signà els plans de la Clínica Barraquer (1934-39), un dels més notables edificis racionalistes de Barcelona, ampliat posteriorment.

Durant la postguerra construí gran blocs sumptuosos, com l’anomenat El Rancho Grande, i diverses torres a Sarrià.

Llavanera i Miralles, Marià

(Lladó, Alt Empordà, 27 abril 1890 – 6 novembre 1927)

Pintor. Es formà a l’Escola de Bells Oficis d’Olot i tingué com a mestre Iu Pascual.

Viatjà per Itàlia, on amplià estudis, així com a Bèlgica i a França. Exposà a Barcelona, Girona i Figueres.

Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports.

Com a pintor, conreà diversos gèneres, però sobresortí sobretot com a pintor del paisatge empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme.

Juliana i Albert, Josep

Deixa un comentari

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1844 – ? , 1890)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja, de Barcelona. Després residí durant molts anys a Itàlia.

S’especialitzà en la composició i en la figura, i sentí predilecció per les vistes urbanes (Vista de Roma, Sortida de la darrera missa).

Destacà també com a aquarel·lista.