Arxiu d'etiquetes: 1887

Gasset i Mercader, Manuel

(Neuf Chatelle, França, 28 febrer 1814 – Alzira, Ribera Alta, 13 octubre 1887)

(o Rafael)  Militar. Malgrat néixer a França per l’exili dels seus pares, fou considerat gironí. Lluità en el bàndol isabelí en la primera i la segona guerra carlina.

El 1859, durant la guerra d’Àfrica, es distingí als alts de Benzú i fou ascendit a tinent general.

Adscrit al partit moderat, fou capità general de Catalunya (1866-67) i de València (1867-68), on fou destituït per la Revolució de Setembre.

En recompensa a la seva col·laboració a la Restauració borbònica, Alfons XII de Borbó li concedí el títol de marquès de Benzú (1875).

Fornells i Vilar, Francesc

(Barcelona, 24 octubre 1887 – 7 juny 1962)

Violinista i compositor. Germà d’Andreua. Deixeble d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet.

És autor d’una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l’obra escènica La mel als llavis.

Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels segles XVII i XVIII.

Fontdevila i Cruixent, Manuel

(Granollers, Vallès Oriental, 23 juny 1887 – Buenos Aires, Argentina, 18 maig 1957)

Periodista i escriptor. Fou redactor de “La Tribuna”, “La Publicidad” i “L’Esquella de la Torratxa”, fou corresponsal a França del “Diario Gráfico”, durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'”El Heraldo de Madrid” (1927).

S’exilià el 1939 a l’Argentina, on publicà a “Catalunya”, de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona.

És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.

Ferau i Alsina, Enric

(Barcelona, 1825 – 5 agost 1887)

Pintor. Conreà sobretot el paisatge (Inspiracions de Catalunya, Entrada d’un poble, etc).

Durant uns quants anys consecutius, fins al 1878, les seves obres figuraren a les exposicions de Barcelona.

Nombroses de les seves aquarel·les d’aspectes urbans de la ciutat comtal es conserven al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

Eco de Euterpe, El

(Barcelona, 15 maig 1859 – 21 agost 1887)

Periòdic bilingüe. Fundat per Josep Anselm Clavé per ésser regalat als assistents als concerts corals que organitzava als jardins d’Euterpe.

A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies.

Continuà sortint després de la seva mort.

Diari Mercantil

(Barcelona, 3 gener 1887 – 17 gener 1937)

Diari del matí. Originàriament en castellà, fundat amb el nom de “Diario Mercantil“, fou catalanitzat l’1 de febrer de 1932.

En la segona etapa, la més interessant, actuà com a independent en política i fou dirigit per Josep A. Vandellòs i per Josep Janés i Olivé, que li donà altura literària i acurada presentació.

Crous i Caselles, Josep

(Barcelona, 31 març 1846 – València, 20 maig 1887)

Metge. Fou catedràtic de pasologia a València. Hi fundà els “Archivos de la Medicina”.

Publicà un Tratado elemental de frenopatología, així com d’altres estudis.

Cortès i Lladó, Antoni

(Gràcia, Barcelona, 13 maig 1887 – Sevilla, Andalusia, 8 febrer 1981)

Metge. Llicenciat a Barcelona (1911) i professor a la Universitat de Barcelona (1911-16), amplià estudis a París (1917).

Assessor de la Mancomunitat per a l’adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la universitat de Salamanca (1918) i Sevilla (1919).

Membre de l’Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa.

Corominas -industrials-

(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)

Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.

Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.

El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).

El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.

Joan Centelles i Roig

Centelles i Roig, Joan

(Barcelona, 1887 – 1964)

Escultor. Fou deixeble de Miquel i de Llucià Oslé, plasmà com ells la vida del poble; la seva obra En romeria (1907, Museu d’Art Modern de Barcelona) fou premiada pel bisbe Torras i Bages.

Excel·lent retratista (retrats dels seus pares, al Museu d’Art Modern de Barcelona), realitzà el bust del pintor Vicent Rodés que li fou encarregat per a la façana d’aquest museu.

Es retirà el 1918. Regalà una gran part de la seva obra al Museu d’Igualada.

Després tornà a esculpir dins un hieratisme estilitzat (Eivissenca, plaça d’Eivissa, Barcelona).