(Barcelona, 24 juliol 1879 – 9 agost 1927)
Assagista i dibuixant, conegut pel pseudònim de Brand.
Personatge polèmic i d’esperit revolucionari, suscità molts recels i controvèrsies, reflectits sovint a la premsa.
Director de “Justícia Social”, on explicità el seu socialisme.
El seu llibre més conegut fou Carnet d’un heterodox (1926). Escriví també els assaigs El Xagai (1924), El bon doctor (1924), L’ànima trista (1925) i L’oci d’un filòsof (1928).
(Barcelona, 10 febrer 1879 – 25 gener 1939)
Diari. Fou el darrer nom adoptat per “El Telégrafo”, diari que aparegué el 1858.
D’orientació clarament republicana, com el seu antecessor, però sense filiació política, anà prenent un caràcter anticlerical i demagògic, com ara en les campanyes de denúncia dels escàndols municipals.
Propietat dels Lasarte, pare i fill, tingué entre els redactors Robert Robert i Conrad Roure. Com a directors destacaren Manuel de Lasarte (pare) i Jaume Claramunt.
(Barcelona, 4 maig 1879 – 30 juny 1881)
Primer diari català. Publicat per Valentí Almirall.
De tendència republicana federal, fomentà la política catalanista.
(Barcelona, 1879 – 1943)
Dissenyador. Format a Llotja i a l’Escola de Teoria dels Teixits de Barcelona.
Com a projectista industrial dissenyà tapissos, joies, teixits, ceràmica, mosaics, d’un modernisme elegant i contingut.
Entre el 1900 i el 1910 guanyà premis importants a Barcelona, Madrid, Atenes, Saragossa, Rotterdam, Mèxic, Quito, Buenos Aires, etc.
Té dedicada una sala al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona.
(Benicarló, Baix Maestrat, 5 febrer 1813 – Tortosa, Baix Ebre, 1879)
Compositor. Estudià amb fra Jaume Ferrer i amb Joan Antoni Nin i Serra, mestres de capella d’El Escorial i de Tortosa, respectivament.
Fou organista de la catedral de Tortosa des del 1847, i compongué obres religioses notables.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2 desembre 1879 – Barcelona, 19 octubre 1953)
Dramaturg. Autor de drames com El llop (1916), La fosca (1918), El fill (1921) i Fortitud (1935), alguns dels quals foren editats sovint.
Col·laborà també a revistes com “Teatre Català” (1932) i “ATS” publicació de l’Associació de Teatre Selecte (1934).
(Arenys de Mar, Maresme, 1879 – 1969)
Pintor paisatgista. Autodidacte, estudià els grans mestres del Museo del Prado i tingué contacte a París amb l’impressionisme.
Començà la seva obra, en aquest estil, però més endavant retornà al realisme i narrà en els seus paisatges escenes populars i típiques de Catalunya.
Com a dibuixant col·laborà al setmanari “Papitu” amb el pseudònim d’Adam, i després a d’altres publicacions.
(Sabadell, Vallès Occidental, 5 setembre 1879 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 20 gener 1964)
Doctor en farmàcia. El 1908 instal·là a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques.
Fou un dels primers preparadors de iogurt als Països Catalans.
El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila.
(Camprodon, Ripollès, 21 novembre 1879 – Olot, Garrotxa, 25 desembre 1964)
Escultor. Deixeble a Olot de Josep Bersa, i a Barcelona de l’Escola de Belles Arts.
A París fou ajudant d’A. Maillol, que fou el seu veritable mestre i influí en el seu estil fi i elegant, relacionat formalment amb el noucentisme.
(Sàsser, Sardenya, 14 setembre 1879 – Barcelona, 1911 ?)
Escriptor en català. De família napolitana, és conegut pel pseudònim de Ramon Clavellet.
Fou un dels fundadors del Centre Catalanista La Palmavera. El 1906 assistí al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, a Barcelona, i de llavors ençà visqué al Principat, on féu amistat amb Josep Aladern, escriví articles i donà conferències sobre el fet alguerès. El 1908 fundà la revista “La Sardenya Catalana”.
Part de la seva obra poètica, patriòtica i romàntica fou publicada a La Conquista de Sardenya (Sàsser 1906). Algunes de les seves poesies, com Serenada i l’Himne alguerès, foren musicades per Joan País i esdevingueren molt populars a l’Alguer.
Dades dels Països Catalans 