(Juneda, Garrigues, 29 juliol 1874 – les Borges Blanques, Garrigues, 20 juny 1956)
Crític i historiador de la literatura. Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid. Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques.
Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i col·laborà al “Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana”.
(Barcelona, 1874 – 1942)
Pintor. Era fill de l’actriu Anna Monner. Destacà també com a dibuixant.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Barcelona, 1874 – 1958)
Artista de circ. Fill d’un fuster de Sants, a quinze anys s’incorporà a un circ i en el transcurs dels anys n’aprengué totes les especialitats.
Casat amb una fonàmbula francesa, Maria Lluïsa Lasserre, tingueren sis fills: Maria Lluïsa (morta el 1915), Josep Andreu i Lasserre (Charlie Rivel), René, Pau, Marcel i Roger, coneguts mundialment pel seu espectacle Andreu-Rivels.
(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1874 – 14 agost 1954)
Poeta. Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona.
Alternà el seu ministeri amb col·laboracions poètiques i periodístiques a “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc.
Hom aplegà les seves Poesies, de tema religiós, en un quadern de “Lectura Popular”.
(Terrassa, Vallès Occidental, 24 desembre 1874 – Barcelona, 10 desembre 1930)
Jesuïta. Preocupat per l’atenció als malalts inguaribles, promogué l’obra anomenada Cottolengo del Pare Alegre, que no arribà a realitzar-se fins després de la seva mort.
Fou director de les Congregacions Marianes d’adolescents i de joves de Barcelona.
(Barcelona, 21 abril 1874 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1918)
Polític i advocat. Fill de Ramon Albó i Calvaria, i germà de Ramon. Procedent del carlisme, fou regidor de Barcelona (1901).
Membre de la Lliga Catalana, fou diputat (1903 i 1905) i dirigent de Solidaritat Catalana.
Autor d’obres històriques i jurídiques.
(Barcelona, 1874 – 1947)
Erudit, arxiver i bibliotecari. Bibliotecari de la Biblioteca Universitària de Barcelona.
S’encarregà de l’edició pòstuma d’algunes obres del seu pare, Marià Aguiló i Fuster, com Lo llibre de la Mort (1899), Lo llibre de l’Amor (1901), etc.
Deixà alguns treballs d’investigació i d’erudició.
(Sitges, Garraf, 22 desembre 1874 – 1 novembre 1956)
Pintor i gravador. Es formà plàsticament en els ambients postimpressionistes de París, ciutat a la qual viatjà en companyia de Nonell, Picasso i d’altres. Viatjà també per Itàlia, on s’interessà sobretot per Giotto i per Luca Signorelli.
Retornat a la Península, s’establí principalment a Sitges i practicà una pintura des del punt de vista formal i temàtic molt emparentada amb la de Cèzanne, que progressivament anà simplificant. Temàticament es dedicà sobretot al paisatge i al nu, amb una paleta continguda, sense tons estridents, una constant recerca en la forma de composició i una especial cura en el tractament de la llum mediterrània.
La seva plàstica fou ràpidament considerada com la més representativa del noucentisme, sobretot a partir de la mort de Nonell, i assolí un enorme èxit a Catalunya, a més de tenir una molt notable consideració internacional.
Són obra seva, entre altres, Cala Forn, Pastoral, Paisatge de Mallorca o La noia del colom, i destacà també en el retrat, que realitzà allunyat dels models convencionals.
(Barcelona, 13 setembre 1874 – Barranquilla, Colòmbia, 31 octubre 1950)
Metge i polític. President de la Unió Catalanista i del Comitè de Germanor per als Voluntaris Catalans de la guerra 1914-18. Durant la II República fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) i delegat de la Generalitat a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. S’exilià el 1939.
Fou director d'”Universitat Catalana” (1900-02) i col·laborà a “D’Ací i d’Allà”, “Nosaltres Sols!” (1931-38), “La Tralla” (1938) i en diverses publicacions catalanes editades a Amèrica i a França durant el seu exili.
Dades dels Països Catalans 