(Barcelona, 1874 – 1964)
Pintor. Germà de Pere. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà per primera vegada el 1896, a Barcelona.
Obtingué premis importants a les Exposicions de Dresde, Buenos Aires, Londres i Brussel·les.
Excel·lí com a paisatgista lluminós.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Barcelona, 1874)
Advocat i periodista. Dirigí els periòdics “El Fomento” (1849) i “El Conseller” (1852). Fou un dels fundadors de la “Biblioteca del Abogado” (1839-46).
El 1858 dirigí la publicació d’una Historia de los templos de España.
(Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)
Escultor. Morí al cap de poc temps d’haver emigrat.
És notable el seu Noi nu al Museu d’Art Modern de Barcelona.
(Pau, Bearn, França, 2 gener 1874 – Barcelona, 11 agost 1936)
Escriptor i periodista en llengua castellana.
Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento (1952). Entre altres novel·les, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton (1934).
Fou assassinat a l’inici de la guerra civil.
Bernat Borràs (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.
Crispí Borràs (Cervera, Segarra, 1838 – 1902) Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.
Francesc Borràs (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837) Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).
Josep Borràs (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX) Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.
Lluís Borràs (Lleida, 1874 – segle XX) Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.
Pere Borràs (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844) Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.
(Girona, 1827 – 1874)
Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona.
Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc.
Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.
(Barcelona, 1874 – 1936)
Agrupació professional. Publicà un “Anuari” (1899-1929) i dues revistes: “La Ciutat i la Casa” (1925-27) i “Arquitectura i Urbanisme” (1931-36).
Entre altres actes, organitzà el IX Congrés Nacional d’Arquitectes (1922) i el I i II Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932 i 1935).
(Santiago de Xile, Xile, 1810 – Barcelona, 1 gener 1874)
Industrial. Es distingí pel seu esperit emprenedor.
Fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la fàbrica de paper anomenada Vapor Vell de Sants i del Banc de Barcelona.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1874)
Mecànic. Pare d’Antoni Genescà i Coromines.
Fou el primer encarregat de la Maquinista Terrestre i Marítima. Conduí la màquina de tren al viatge inaugural de la línia Barcelona-Mataró (1848), la primera de l’estat.
Morí assassinat per un obrer dels seus tallers, per qüestions laborals.
(Barcelona, 1874 – 1944)
Escriptor. Regentava una botiga de bastons al passatge Bacardí.
Escriví a “El Diluvio”, traduí La vida de les abelles (1929), de Maeterlinck, i publicà un recull d’articles (Política, 1930).
Dades dels Països Catalans 