Arxiu d'etiquetes: 1874

Cantonalista, Insurrecció

(País Valencià, 19 juliol 1873 – 13 gener 1874)

Aixecament que tingué lloc durant la I República, amb la finalitat d’establir un règim federal que concedís autonomia a les regions, províncies i municipis (els cantons). Les Corts no aprovaren el projecte de Constitució federal, Pi i Margall dimití de president de la República i fou substituït per Salmerón.

El 19 de juliol esclatà a València, el 20 a Castelló de la Plana (acabdillat pel diputat Gonzàlez Chermà) i una mica més tard a d’altres localitats valencianes. Martínez Campos prengué València (8 agost) i només continua resistint Cartagena fins al 13 de gener de 1874.

Cantón Balear, El

(Palma de Mallorca, abril 1873 – gener 1874)

Periòdic republicà federal. Dirigit per Fèlix Mateu i Domeray, que publicà 33 números, fins que fou suspès per ordre governativa.

Tenia la redacció a la societat de socors mutus L’Auxili Federal i representava una escissió dels federals que publicaven “El Iris del Pueblo”.

De fora Mallorca hi col·laboraren Roque Barcia, Jose Paul y Angulo i Mina Puccinelli.

Blat i Blat, Agustí

(València, 1806 – 1874)

Impressor i escriptor. Establí la seva impremta el 1841 i publicà el periòdic “El Tabalet” (1847), així com molta literatura popular dialectal.

Col·laborà en diversos diaris valencians i va escriure, entre altres obres, Idea del lemosín o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas (1846).

Fou el pare de Josep Manuel Blat i Soto.

Azzati i Descalci, Feliu

(Cadis, Andalusia, novembre 1874 – València, 20 juny 1929)

Polític. Fill de pares italians, arribà a València de petit. S’afilià ben aviat al partit republicà de Vicent Blasco i Ibáñez, de qui fou el més íntim col·laborador. Quan Blasco i Ibáñez es retirà de la política activa (1908), Azzati el substituí a la direcció del diari “El Pueblo” i a l’escó parlamentari.

El 1912 independitzà el blasquisme de la disciplina lerrouxista, reestructurant l’organització del partit -del qual fou cap indiscutit fins a la seva mort-, que adoptà el nom oficial de Partit d’Unió Republicana Autonomista (PURA). Fou diputat a corts en nombroses ocasions i portà el seu partit, per mitjà d’una política poc escrupolosa i oportunista, a controlar la vida política a la província de València.

Combaté durament les idees valencianistes, però arran del 1918 modificà aquesta actitud i mantingué una posició política ambigua envers els grups valencianistes. Comptà amb el suport electoral dels anarco-sindicalistes, de decisiva importància al País Valencià.

La seva actuació en la vaga de ferroviaris valencians, el juliol de 1917, durant l’Assemblea de Parlamentaris, fou considerada com la d’un agent provocador del govern.

A la seva mort, el PURA, dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez, entrà de nou en l’òrbita del radicalisme lerrouxista.

Asènsio i Pastor, Pasqual

(València, 14 maig 1797 – Madrid, 9 gener 1874)

Agrònom i botànic. Fou catedràtic d’agricultura a Burgos, director de l’Escuela Central de Agricultura des del 1856 i jardiner major del jardí botànic de Madrid. Membre de la Real Academia de Ciencias, de Madrid.

És autor de nombrosos treballs sobre temes d’agricultura i inventor d’una arada que porta el seu nom.

Fages i de Perramon, Carles

(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)

Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).

Fou el pare de:

Xavier Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946)  Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

Ignasi Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.

Concha y de Irigoyen, Manuel Gutiérrez de la

(Córdoba de Tucumán, Mèxic, 1808 – Monte Muro, Navarra, 1874)

Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina. Fou capità general de Catalunya (1845-46 i 1848-49).

Intervingué en la liquidació de la Segona Guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador (maig 1849).

Castellfollit, vescomtat de

(Catalunya, segle XIX)

Títol atorgat l’any 1874 pel pretendent carlí Carles VII a Martí Miret i Queraltó.

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de

(Tarragona, 1794 – 1874)

Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.

Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.

Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.

Casas i Abarca, Agapit

(Barcelona, 1874 – 1964)

Pintor. Germà de Pere. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Exposà per primera vegada el 1896, a Barcelona.

Obtingué premis importants a les Exposicions de Dresde, Buenos Aires, Londres i Brussel·les.

Excel·lí com a paisatgista lluminós.