Arxiu d'etiquetes: 1867

Cassadó i Valls, Joaquim

3 Respostes

(Mataró, Maresme, 30 setembre 1867 – Barcelona, 25 maig 1926)

Compositor i organista. Deixeble de Manuel Blanch a Mataró.

Fou mestre de capella a l’església de la Mercè de Barcelona, ciutat on fundà i dirigí la Capella Catalana (1900).

A París, on residí del 1907 al 1915, formà un trio amb els seus dos fills, Agustí Cassadó i Moreu (violí) i Gaspar (violoncel).

Autor de nombroses obres d’església, de música de cambra, de música escènica, de tres sarsueles, de l’òpera El monjo negre (1920) i de la sardana Pàtria enyorada.

Canals i Vilaró, Salvador

Deixa un comentari

(San Juan, Puerto Rico, 4 octubre 1867 – Barcelona, 1938)

Polític i periodista. Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” (1901-27).

Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i Lleida fins al 1923. Amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.

Publicà Los sucesos de España en 1909 (1910-11), El proceso Ferrer ante las Cortes (1911), La cuestión catalana desde el punto de vista español (1919), La crisis exterior de la peseta (1930) i La caída de la Monarquía (1931).

Brugada i Panizo, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1867 – 1919)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts amb Antoni Caba. Fou catedràtic de l’Escola de Belles Arts de Cadis, i el 1908 passà a l’Escola Superior d’Indústries de Còrdova.

Hom pot classificar-lo dins el naturalisme acadèmic.

Borràs i Abella, Vicent

2 Respostes

(València, 15 abril 1867 – Barcelona, 1945)

Pintor. Fill de Vicent Borràs i Mompó. S’establí de molt jove a Barcelona.

El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini (Retrat de Pere Casas i Abarca, 1906, Museu d’Art Modern de Barcelona).

Fou catedràtic i acadèmic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Obtingué importants premis. Destacà com a retratista.

Fou germà seu, Gabriel Borràs i Abella  (València, 1875 – Madrid, 1943)  Escultor. És autor d’un notable grup en guix titulat La temptació de Sant Antoni.

Bedós i Arnal, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Xerta, Baix Ebre, 1867 – Sabadell, Vallès Occidental, 22 març 1927)

Metge i literat. Exercí de metge en vaixells comercials i de guerra.

El 1876 estrenà a Valls la comèdia Qui fa desfà. El 1890 fundà a Sabadell l’agrupació Rapsodes Catalans.

Publicà treballs de botànica, de mineralogia i d’etnografia i col·laborà (1894-1908) a la “Revista de Sabadell” amb escrits sobre crítica i història literària.

Les seves poesies foren premiades en diversos certàmens poètics.

Barnadas i Mestres, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 abril 1867 – Alella, Maresme, 5 octubre 1939)

Escultor i cooperativista. Autor de dos misteris del Rosari de Montserrat i d’un monument a Crist Rei, fet en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Com a cooperativista, fou un dels fundadors dels cellers Alella Vinícola; membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyataires de Catalunya i intervingué en els congressos de la Federació Agrícola Catalano-Balear (Manacor, 1907; Tarragona, 1909; i Igualada, 1913).

Ayné i Rabell, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 desembre 1867 – gener 1940)

Comediògraf, poeta i periodista. Fundà i finançà “Catalunya Artística” i dirigí “El Artesano” i “Catalunya Literària”.

El 1886 reuní els seus poemes en Branquillons. Escriví algunes comèdies, la majoria còmiques i d’un sol acte (Els amics porten fatics, 1900; Un home de palla, 1891), i algunes de patriòtiques, com L’últim conseller, Rafael de Casanova (1900).

Arau i Sanpons, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 31 octubre 1797 – 6 gener 1867)

(o Sampons)  Tècnic i enginyer. Maquinista de la Casa de Caritat, construí diversos aparells de mecànica, física i matemàtiques.

L’any 1832 construí una esfera copernicana que comprenia les òrbites d’alguns cometes. Posteriorment fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya (1848) i a l’Escola Industrial de Barcelona (1851).

Escriví, d’entre altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico (1848), Tratado de delineación (1853), Tratado de hilatura con los nuevos adelantos (1853) i Tratado de mecánica práctica (1856).

Fou el pare de Narcís Arau i Vidal.

Ametller i Marill, Miquel

1 Resposta

(Cervià de Ter, Gironès, 28 juliol 1804 – Girona, 30 maig 1867)

Metge i escriptor. Exercí la professió a Girona. Al seu impuls es degué la fundació de la biblioteca provincial gironina.

Publicà obres mèdiques i alguns opuscles relatius a fets històrics contemporanis.

Fou el pare de Josep Ametller i Viñas.

Palau i Dulcet, Antoni

2 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 20 desembre 1867 – Barcelona, 30 novembre 1954)

Llibreter, bibliògraf i escriptor. Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n’obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental Manual del librero hispano-americano (1923-27), molt acrescuda en una segona edició (1948-76) pel seu fill Agustí: vint-i-set volums i uns 375.000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la península Ibèrica i a Hispanoamèrica. Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit.

Publicà també, des del 1901 una sèrie titulada Teatro antiguo y moderno, que comprenia quaranta-set volums, El año literario y artístico de Barcelona (1895), La biblioteca del marquès de Llió (1909), Bibliografia de la Conca de Barberà (1915), Bibliografia cronològica de Balmes (1915), La Corona d’Aragó i sos antics dominis: Catalunya, València, Balears, Sardenya, Nàpols i Sicília (1916), Bibliografía de Cervantes (1924), La vespra de Sant Joan a Montblanc (1927), La Setmana Santa a Montblanc (1928) -la majoria són opuscles- i Ordinacions de Prenafeta, Miramar, Figuerola i Montornés (1930), Guia de Montblanc (1931), Guia de Poblet (1931), Guia de la Conca (1932) i les pàgines testimonials Memòries d’un llibreter català (1935) -edició castellana de 1949-, ultra Memorias de libreros (1949).

Fou declarat fill predilecte de Montblanc (1949).