Arxiu d'etiquetes: 1867

Despujol i de Sabater, Ignasi Maria

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 21 setembre 1867 – Barcelona, 30 març 1959)

Militar. Voluntari a les guerres de Filipines i del Marroc (1921), on fou cap d’estat major de la comandància de Melilla. El 1925 participà en la retirada de Xauen i en el desembarcament d’Alhucemas.

El mateix any fou governador militar de Girona i després de Barcelona, càrrec que ocupà fins a la caiguda de Primo de Rivera (1929), en què passà a ocupar el govern civil de Barcelona.

Ascendit a tinent coronel, fou capità general de Catalunya (1930-31), i es retirà de l’exèrcit el 1932 amb la llei Azaña.

El 1936, s’adherí a l’alçament.

Dencausse, Dominique

Deixa un comentari

(Tarba, Gascunya, França, 1830 – Barcelona, 1867)

Fonedor de campanes. Hereu d’una tradició familiar que es remuntava al segle XV.

Establert a Barcelona des del 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat i, sobretot, una de monumental per a Tàrrega.

La casa, una de les més prestigioses d’Europa, s’extingí amb el seu fill Pere Dencausse i Cominal (Barcelona, 1877-1930).

Delhom i de Mena, Dolors

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 agost 1867 – 13 maig 1912)

Actriu. Filla i deixebla de l’actriu Carlota de Mena. Debutà al teatre català de molt jove.

Es casà, la segona vegada, amb Enric Borràs i treballà com a primera actriu en la companyia d’aquest; hi estrenà, entre d’altres, les obres: La pecadora, Aigua que corre, El camí del sol i Mossèn Janot (1898), d’Àngel Guimerà; Els primers freds, La mare eterna i Els vells (1903), d’Ignasi Iglésias; i L’heroi i El místic (1903), de Santiago Rusiñol.

Es retirà del teatre en passar-se definitivament el seu marit al teatre castellà.

Fou germà seu Carles Delhom i de Mena  (Barcelona, 1872 – 1941)  Actor. Treballà en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu, Josep Santpere, etc, i assolí una gran popularitat. Conreà, també, la poesia.

Dalmau i Rafel, Josep

23 Respostes

(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)

Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.

Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.

Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.

Creixell i Iglésias, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1867 – 1951)

Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús, fou ordenat sacerdot i es dedicà a l’ensenyament als col·legis de Veruela i de Barcelona.

Investigà els fets relacionats amb l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya i publicà San Ignació en Barcelona (1907), San Ignacio en Montserrat (1913), San Ignacio en Manresa (1914), San Ignacio de Loyola. Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos (1922), i una obra de síntesi: San Ignacio de Loyola. Ascética y mística (1946).

Coromina i Subirà, Bartomeu-Tomàs

1 Resposta

(Barcelona, 1808 – Madrid, 1867)

Gravador. Fou professor de l’Academia de Bellas Artes de Madrid.

S’especialitzà en encunys i ocupà el càrrec de director a la Fábrica Nacional del Sello a Madrid.

El seu germà, Francesc Coromina i Subirà (Barcelona, 1797 – Madrid ?, 1868), també gravador, treballà a la Casa de la Moneda de Sevilla, i més tard a la de Madrid.

Condó i Sambeat, Josep

1 Resposta

(Montcorbau, Vall d’Aran, 29 març 1867 – Bossost, Vall d’Aran, 5 agost 1919)

Erudit i poeta. Estudià al seminari de la Seu d’Urgell i fou rector a la Vall d’Aran.

Publicà Vocabulari aranès (1915) i diversos poemes dispersos en aranès, llengua a la qual també traduí el catecisme diocesà.

Codina i Vinyes, Joaquim

Deixa un comentari

(la Cellera de Ter, Selva, 20 novembre 1867 – 26 desembre 1934)

Botànic. Considerat el pare de la micologia a Catalunya. Obtingué la llicenciatura de medicina el 1891, i exercí en el seu poble nadiu.

El 1908 publicà uns Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca. És coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya (1930).

Codina, Artur

Deixa un comentari

(Palafrugell, Baix Empordà, 1867 – Roma, Itàlia, 1941)

Jesuïta. Ensenyà humanitats a Veruela (Aragó), fins que l’any 1914 s’incorporà a l’equip dedicat a l’edició documental de fonts jesuítiques (Monumenta historica Societatis Iesu), el qual dirigí (1920-22).

La seva aportació científica inclou la primera edició dels Ejercicios espirituales de sant Ignasi (Madrid 1919) i també l’edició crítica de les constitucions de la companyia (Roma 1934-38).

Claramunt i Mesa, Jaume

1 Resposta

(l’Havana, Cuba, 7 juny 1867 – 10 març 1949)

Periodista de pares catalans. Per la relació que mantingué amb els nacionalistes cubans i pels seus articles a “La República Cubana” fou empresonat (1896).

Es va instal·lar a Barcelona, on fou fundador i director de “Cuba en Europa” i, posteriorment, director del diari barceloní “El Diluvio” (1916-39). Publicà El peor enemigo de la República (1934), aplec d’articles contra A. Lerroux.

El 1939 tornà a Cuba.