Arxiu d'etiquetes: 1849

Corcelles -escultors-

4 Respostes

(França, segle XVIII – )

Llinatge d’escultors. D’origen francès, s’establiren a la Manresana (Segarra). Els primers membres foren:

Bonaventura Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Fou deixeble de Pere Costa i Cases, amb el qual treballà a la Manresana (1741-42). Féu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777). La seva obra, rococó, és discreta.

Felip Corcelles  (França, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Escultor. Executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmia. Fou fill seu:

Ramon Corcelles (Lleida, 1789 – 1849)  Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Pel seu matrimoni amb una filla de l’escultor Felip Saurí, n’heretà el taller. Es dedicà a la imatgeria religiosa, i féu també uns gegants per a les processons de Lleida (1840). Fou el pare de:

Manuel Corcelles i Saurí (Lleida, segle XIX)  Escultor. Féu imatges i molts treballs de fusteria artística, sobretot per a esglésies. Fou pare de Manuel Corcelles i de Rossend Corcelles.

Altres membres del llinatge foren:

Francesc Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Pessebrista. Actiu a Barcelona.

Manuel Corcelles  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Entallador. Actiu a Barcelona.

Castellanas i Escolà, Miquel

Deixa un comentari

(Gràcia, Barcelona, 1849 – Barcelona, 1924)

Imatger. Deixeble de Jeroni Suñol.

Instal·là a Barcelona el taller La Milagrosa, que omplí Catalunya d’imatges religioses, que també exportava a la resta de la Península, Amèrica Llatina i Filipines.

Borbó i d’Àustria-Este, Alfons Carles de

6 Respostes

(Londres, Anglaterra, 1849 – Viena, Àustria, 1936)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d’Alfons Carles I, germà de Carles.

El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya (1872-76) durant la Tercera Guerra Carlina.

Es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936. En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de la seva successió.

Blanch i Piera, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1849 – 1909)

Metge i polític. Defensà l’ideari regionalista. Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona. Col·laborà a la premsa catalana, especialment a “La Renaixença”.

Era coneguda la seva especial aptitud per a recitar. Fou sovint lector públic dels poemes premiats a la festa dels Jocs Florals.

Arolas i Bonet, Joan

2 Respostes

(Barcelona, 20 juny 1805 – València, 25 setembre 1849)

Sacerdot i poeta romàntic. Traslladat de jove a València (1814), ingressà a l’orde dels escolapis (1819) i morí reclòs en un manicomi. Fundà el “Diario Mercantil de Valencia”.

Influït per Chateaubriand -que havia traduït-, Lamartine i Hugo, escriví, en castellà, a més d’una certa producció religiosa, unes obres amoroses i cavalleresques, plenes d’un to voluptuós, fantasies eròtiques i motius orientals (La hermosa Halewa, Poesías, caballerescas y orientales, 1840; Poesías, 1843).

En català va escriure un miracle de Sant Vicent Ferrer.

Miró i Argenter, Joaquim de

(Sitges, Garraf, 3 febrer 1849 – 18 febrer 1914)

Pintor. Germà de Josep. Deixeble de Mas i Fontdevila. Prengué part als certàmens barcelonins del 1888, 1894 i 1886.

Arrelat a Sitges, se centrà en el paisatge de la seva vila, en olis sovint excel·lents amb un toc fortunyià que li venia del seu mestre. És apreciat sobretot perquè les seves obres són un document precís per veure com era el Sitges del seu temps.

Hi ha obres d’ell al Cau Ferrat -secció Maricel– i especialment a nombroses col·leccions sitgetanes.

Era oncle de Joaquim Sunyer.

Locomotor, El

(Barcelona, 15 abril 1849 – 29 desembre 1849)

Diari en castellà. Els seus principals animadors foren Manuel Duran i Bas, Francesc de P. Forns, Estanislau Reynals i Rabassa, Ramon Suñol i Serancolí, Francesc Avià de Pinto i Joan Mañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se’n càrrec una nova empresa, més conservadora.

Representà un esforç periodístic del sector actiu de la burgesia catalana per comprendre les qüestions socials i ajudar al progrés de les indústries.

Lacoma i Fontanet, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1784 – París, França, 1849)

Pintor. Pensionat (1804), per l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on estudiava, es traslladà a París.

Després de la invasió napoleònica d’Espanya fou encarregat per organismes oficials d’intentar la recuperació dels tresors artístics nacionals portats a França per l’invasor, recuperació que assolí el 1818.

Pintor de natures mortes, en tornar de París pintà retrats de la família reial (Caseta del Príncep). Posteriorment retornà a París.

Sovint ha estat confós amb Francesc Lacoma i Sans.

Jorba i Gassó, Pere

3 Respostes

(Calaf, Anoia, 14 març 1849 – Manresa, Bages, 4 febrer 1927)

Industrial i comerciant. Teixidor a Manresa, el 1880 creà una fàbrica a Santa Maria de Merlès i, més tard, les de la colònia Jorba, i una central elèctrica a Viladecavalls.

El 1904 establí a Manresa uns grans magatzems, i el 1911 els cèlebres Magatzems Jorba, a Barcelona, amb el seu fill Joan Jorba i Rius.

Genescà i Coromines, Antoni

1 Resposta

(Ripoll, Ripollès, 9 juny 1849 – Sabadell, Vallès Occidental, 1927)

Mecànic. Fill de Llorenç Genescà i Rovira.

Obtingué el primer títol de maquinista naval atorgat per l’estat espanyol. Traduí obres tècniques de l’anglès i de l’italià.

Fou director de muntatge, durant trenta anys, de la secció naval de La Maquinista Terrestre i Marítima.

Considerat com el primer especialista del país, realitzà gran nombre de construccions i muntatges especials. Dirigí una revista tècnica mensual.