Arxiu d'etiquetes: 1847

Cercle del Liceu

4 Respostes

(Barcelona, 20 novembre 1847 – )

Club recreatiu privat. Situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.

A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts.

Té un interès particular la decoració en murals d’Antoni Martí (1862) i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit de la Rotonda.

Enllaç web: Cercle del Liceu

Casanova i Estorach, Antoni

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 9 agost 1847 – París, França, 22 desembre 1896)

Pintor. Fou alumne, a Barcelona, de Josep Planella, que l’introduí a l’Escola de Llotja.

Dotat per al dibuix i la pintura, aviat fou reconegut el seu valor i protegit per entitats públiques i personalitats privades. Estudià a Barcelona, Madrid i París, on fixà finalment la seva residència.

Autor de quadres d’història del gust de l’època (Les Vespres Sicilianes, Redempció de captius, Joan Fiveller reivindicant els furs de Barcelona davant de Ferran I d’Antequera, El rei Ferran III, el Sant, servint els pobres, etc), conreà també més tard la miniatura amb escenes de costums (El vell marquès i el seu barber, L’home de la capa).

Hi ha obres seves al Museu de Tortosa i al d’Art Modern de Barcelona.

Boy, Jaume

Deixa un comentari

(Torí, Itàlia, 1790 – Barcelona, 1847)

Escriptor, erudit i comerciant de família catalana. Fou cònsol de Sardenya a Palma de Mallorca (1832-35) i a Barcelona (1835-45). Parlava onze idiomes.

És autor d’un Diccionario teórico-práctico, histórico y geográfico del comercio (4 volums, 1839-40), patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud (1839).

Biblioteca Pública de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1847 – )

Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics dels vuit monestirs desamortitzats a la ciutat i algunes de les comarques properes, entre els quals destacaven els de Ripoll i Sant Feliu de Guíxols.

Fou oberta al públic l’any 1858 amb poc més de 7.000 volums. A més dels fons propis de biblioteca pública, té fons patrimonials, com els dels monestirs i els procedents de nombroses donacions fetes a partir de l’inici del segle XX.

Enllaç web:  Biblioteca Pública de Girona

Barberà i Boada, Ramon

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 30 agost 1847 – Palència, Castella, 11 setembre 1924)

Prelat. Després d’haver ocupat alts càrrecs eclesiàstics a Lleó, Salamanca, Girona i Tarragona, fou nomenat bisbe titular d’Antedon i administrador apostòlic de la diòcesi de Ciudad Rodrigo (1908) i, finalment, bisbe de Palència (1914).

Publicà alguns llibres piadosos.

Badia i Andreu, Salvador

Deixa un comentari

(Torelló, Osona, 1847 – Barcelona, 2 maig 1923)

Metge. Completà els estudis professionals a Alemanya, i durant la guerra francoprussiana va servir en els hospitals de campanya alemanys.

Deixeble de Letamendi, propagà el sistema vegetarià i la hidroteràpia, i s’interessà per l’homeopatia.

Professor auxiliar de la Facultat de Medicina, col·laborà en nombroses revistes i escriví les obres Cartas médico-quirúrgicas sobre el terreno durante la última guerra franco-alemana (1872), Tratado de oncología o de los tumores (1874), Tuberculosis militar aguda (1878), La curacion de la sífilis por medio de las inyecciones hipodérmicas (1872), entre d’altres.

Dirigí l’Enciclopedia médico-farmacéutica i presidí l’Acadèmia Mèdico-farmacèutica de Barcelona.

Arnautó, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Cistella, Alt Empordà, vers 1765 – Girona, 1847)

Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona.

Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any (1836), Meditacions per cada dia de l’any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals… (1843).

D’ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.

Anglada i Lloret, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1847)

Historiador i jurisconsult.

Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc: Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc.

Aleu, Antoni de P.

2 Respostes

(Barcelona, 1847 – oceà Atlàntic, 1926)

Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posteriorment hi fundà el Centre Català, del qual fou president.

Dirigí el “Diario Español” i fundà (1876) “L’Aureneta”, primera revista en català que apareixia a l’Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l’Argentina, on fundà la Creu Roja.

Integrat a l’ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d’Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics.

Morí a bord del transatlàntic Washington, tornant d’una estada a Catalunya.

Espanya Industrial, L’

7 Respostes

(Madrid, 28 gener 1847 – Barcelona, 1981)

Empresa tèxtil, constituïda pels germans Muntadas. El 1849 traslladà el domicili social a Barcelona, on inaugurà una fàbrica a Sants, les instal·lacions de la qual eren considerades les més modernes d’aquella època, i la convertiren en l’empresa tèxtil més important del país.

L’objectiu social era la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que amplià a la fabricació de vellut, tapisseries, robes per relligar, fibres sintètiques, etc. El pes econòmic va anar minvant progressivament. El 1927 la família Muntadas deixà la direcció de l’empresa.

Durant la guerra civil fou col·lectivitzada, després de la qual tingué un baix creixement, que motivà el tancament. El 1985 la fàbrica de Sants i els terrenys que l’envoltaven esdevingueren parc municipal (Parc de l’Espanya Industrial).