Arxiu d'etiquetes: 1847

Amer i Servera, Miquel

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca, 1847 – 1910)

Metge per la Universitat de València, exercí alguns anys a Manacor, però aviat es dedicà a la política local. Així, el 1870 creà, amb d’altres propietaris rurals, la revista “Unidad Católica” de Manacor, que lluità a favor de la Restauració; participà activament en la fundació de l’Ateneu (1875) i de la Capella de Manacor, etc.

Emparentat amb la família Maura, deixà constància de la seva ideologia integrista a “L’Aurora” i a l’obra Dios y el Cosmos (1889), i de la seva afecció a la música en la Reforma de la música religiosa (1900), conjunt d’articles en defensa del gregorià i de la polifonia clàssica.

Bergara, comtat de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit el 1847 al militar Isidre Alaix i Fàbregues, únic titular.

Gilbert i Teixidor, Francesc

Deixa un comentari

(la Granadella, Garrigues, segle XVIII – Madrid, 1847)

Músic. Mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid.

Escriví nombroses obres religioses, misses, lletanies, salves, etc.

Fité de Goula, Dionísia

Deixa un comentari

(Barcelona, 1847 – Madrid, 8 abril 1873)

Cantatriu. Es casà amb el compositor Joan Goula.

Assolí bons èxits durant la seva curta carrera.

Cebrian i Justi, Príam

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 desembre 1847 – segle XIX)

Militar. Fou comandant d’artilleria.

Excel·lí pels seus estudis geogràfics i topogràfics.

Carsalade du Pont, Juli

6 Respostes

(Simorra, França, 16 febrer 1847 – Perpinyà, 29 desembre 1932)

Bisbe de Perpinyà (1899-1932). Gascó d’origen, quan va ser elegit bisbe de Perpinyà aprengué el català i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en català.

Va organitzar els Jocs Florals del 1902, que no pogueren celebrar-se a Barcelona, i va presidir a Barcelona els del 1914. Col·laborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni M. Alcover. Animà el reclutament de catalans per a la guerra del 1914, a favor de França.

Va adquirir Sant Martí del Canigó i es va dedicar de ple a la restauració de l’antic monestir, on fou enterrat. Afavorí la restauració de la vida monàstica a Cuixà amb monjos cistercencs. Restaurà la capella de Nostra Dona dels Còrrecs, predecessora de la seu de Perpinyà, i l’antiga església dels caputxins; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i féu edificar l’església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari.

Per tal d’encoratjar les investigacions científiques del clericat creà “Revue historique et littèraire du diocése de Perpignan”.

Per la seva actuació ha estat justament qualificat de bisbe dels catalans.

Bofill i Mascaró, Pere Nolasc

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 12 febrer 1814 – Barcelona, 9 febrer 1847)

Escriptor i científic. Va estudiar química aplicada a la Junta de Comerç i després va viatjar per diversos països americans com a periodista.

Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta.

Fou el pare d’Artur Bofill i Poch.

Lluís Puiggener i Fernández

Puiggener i Fernández, Lluís

(Barcelona, 23 agost 1847 – 12 octubre 1918)

Escultor. Format al taller de Venanci Vallmitjana. És autor de l’estàtua eqüestre del general Prim, al parc de la Ciutadella, inaugurada l’any 1887 i premiada l’any següent en ocasió de l’Exposició Universal de Barcelona. Destruïda l’any 1936, l’actual bronze és obra de Frederic Marès, reproducció de la maqueta original.

També elaborà una altra estàtua eqüestre del mateix personatge, instal·lada l’any 1891 a Reus. Entre altres obres, realitzà una Al·legoria en baix relleu que ornamentà el sòcol del monument a Antonio López. Amb Joan Flotats va fer alguns monuments funeraris notables.

És autor de la imatge de Sant Sever que, en substitució de l’original desaparegut, hi ha a la façana gòtica de l’Ajuntament de Barcelona.

Molera i Bros, Eusebi

(Vic, Osona, 13 novembre 1847 – San Francisco, Califòrnia, EUA, 14 gener 1932)

Enginyer. Construí bona part dels fars existents a la costa del Pacífic dels Estats Units.

Resident a San Francisco durant molts anys, en fou nomenat regidor després del gran terratrèmol que destruí una extensa part de la ciutat (1906).

N’impulsà amb eficàcia els treballs de reconstrucció.

Mir i Bosch, Francesc

(Barcelona, 1847 – segle XIX)

Impressor. Primer membre del llinatge.

Fundà l’editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix.

Fills seus foren Francesc, Manuel, Andreu, Ramon i Miquel Mir i Escudé.